Segons un nou estudi, el Nadal cristià, el Ramadà musulmà, el Diwali hindú o l'Any Nou xinès augmenten la intensitat de la llum a diferents zones.
Un equip de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) ha comprovat que les grans festivitats de les diferents societats humanes modulen els patrons de contaminació lumínica a escala global. Així, el Nadal cristià, el Ramadà musulmà, l'Any Nou xinès o el Diwali hindú, provoquen que la intensitat de la il·luminació nocturna variï en funció de la celebració que estigui en curs. El treball, publicat a la revista People and Nature, posa de manifest l’estreta relació entre els nivells de contaminació lumínica i l'activitat cultural de la nostra societat, uns efectes que s'estenen més enllà de les zones urbanes.
La transformació del paisatge nocturn que provoca la llum artificial, coneguda com a contaminació lumínica, és una marca inconfusible de l'activitat humana a la Terra, i té greus conseqüències per als organismes vius.
"Comprendre com les activitats humanes influeixen en la contaminació lumínica és clau per avaluar-ne l'impacte i dissenyar possibles mesures de mitigació", contextualitza l'investigador de l'ICM-CSIC Francisco Ramírez.
"Treballs anteriors havien relacionat el desenvolupament econòmic dels països amb els patrons de contaminació lumínica, determinant que, en general, són els més rics els que més contaminen. Tot i això, aquesta és la primera vegada que s'avalua com determinades activitats socioculturals afecten la contaminació lumínica a escala global", continua Ramírez.
Per a l'elaboració del treball, l'equip va analitzar imatges de satèl·lit que mostren la intensitat de la llum entre els anys 2014 i el 2019, cosa que va permetre obtenir dades d'aquest tipus de contaminació a escala global. L’anàlisi posterior confirma que durant el Nadal es produeix un pic de contaminació lumínica als països cristians, mentre que als països musulmans i hindús els pics anuals coincideixen amb el Ramadà i el Diwali, respectivament. En el cas de la Xina i el Vietnam, el pic de contaminació lumínica coincideix temporalment amb la celebració de l'any nou.
"Els resultats mostren que festivitats i celebracions que impliquen grans concentracions de persones i l'ús de llums nocturns afecten el patró estacional d'intensitat lumínica, cosa que pot tenir efectes sobre una gran varietat d'espècies", explica la investigadora de l'ICM-CSIC Marta Coll.
"És el que passa amb una gran varietat d'espècies que es ven atretes pels llums artificials, sovint amb conseqüències fatals" continua Coll.
Per la seva banda, l'investigador del MNCN-CSIC Airam Rodríguez destaca que "les variacions observades en els nivells de llum contaminant provinent de les celebracions podrien ser més grans, ja que el sensor amb què es prenen les imatges satel·litàries utilitzades al nostre estudi són poc sensibles a la llum blavosa. Tot i això, és precisament aquest tipus llum, és a dir, l'emesa en el rang del blau, la més perjudicial per a la salut i la biodiversitat".
"Aquest treball proporciona una base sòlida per desenvolupar mesures de planificació i gestió que permetin mitigar els efectes de la contaminació lumínica", afegeix Andre Chiaradia de Phillip Island Nature Parks d'Austràlia.
"Les dades obtingudes revelen la necessitat de monitorar de manera continuada aquest tipus de contaminació per entendre el seu efecte sobre el medi natural i poder desenvolupar polítiques globals destinades a promoure un ús dels llums artificials que sigui compatible amb la preservació del món natural", conclou Chiaradia.
Aquest treball ha estat finançat pels projectes nacionals SOSPEN i SEASentinels, i el projecte europeu GES4SEAS.
