L'escola de l'Antàrtida

L'avís d'una troballa fotogràfica poc corrent en un mercat de records de Barcelona va permetre que l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona rescatés part de l'arxiu visual personal de la primera dona espanyola que ha dirigit una base d'investigacions científiques a l'Antàrtida: Josefina Castellví.

Les instantànies de la investigadora, que es va responsabilitzar de la Base Antàrtica Espanyola (BAE) Joan Carles I just després que entrés en funcionament, suposen un suport testimonial que complementa els informes científico-tècnics i altres materials que s'han pogut conservar de les primeres expedicions antàrtiques. Uns recursos que, sens dubte, reflecteixen la personalitat i la mirada de qui va ser una de les predecessores de la investigació del continent blanc després de la signatura del Tractat Antàrtic l'any 1988.

Les seqüències fotogràfiques recuperades per l'ICM-CSIC, que ara s'han pogut posar en context gràcies a altres documents d'autoria i coautoria de Castellví, relaten visualment fragments entrecreuats d'experiències personals de la investigadora durant els anys en què es va bolcar al 100% en la investigació al continent blanc.

D'una banda, les instantànies il·lustren la seva tasca com a exploradora, científica i cap de la BAE, mentre que, de l'altra, mostren una infinitat de detalls de la infraestructura i de les tècniques d'exploració i registre científic que s'empraven, la qual cosa les converteix en recursos que formen part del mateix mètode científic. Tot i això, el seu valor no és merament descriptiu, ja que també permeten visualitzar com era la vida de les científiques i científics en un dels enclavaments més remots de la Terra, la seva quotidianitat i fins i tot simbologia.

Històries antàrtiques

A continuació, s'exposen algunes de les peces de l'arxiu fotogràfic personal de la Pepita Castellví, que és com la coneixien els seus companys, acompanyades de la biblioteca Carles Bas de l'ICM-CSIC amb l'objectiu que siguin els textos i les fotos d'aquest arxiu les que ens expliquin més coses sobre les vivències de la investigadora.

"Tot i que el gel Antàrtic té colors diversos i és un fenomen llargament descrit, la curiositat científica cedeix a la temptació de prendre mostres i observar-les al microscopi. Es tracta de poblacions d'algues del plàncton marí que han prosperat en els intersticis líquids que deixa l'aigua en congelar-se, formant nínxols de vegades colonitzats per una sola espècie que creix fins a conferir el seu propi color al gel".

L'obtenció d'aquestes mostres era, de vegades, fruit d'hores o dies de converses llargues amb el comandant del vaixell i els seus oficials perquè posessin a disposició de l'equip científic la logística necessària per al mostreig.

"Tots els esforços quedaven compensats quan finalment els ulls envaïen els objectius del microscopi i es podien observar en directe els organismes responsables del color del gel. La contemplació del fitoplàncton i del zooplàncton acabats de pescar tenen un encant particular que només es pot gaudir a bord dels vaixells oceanogràfics. Les seves evolucions i colors són únics i es perden ràpidament quan es fixen amb formol o lugol. La rutina del recompte i la identificació d'espècies, que duu a terme als laboratoris de terra, no tenen res a veure amb l'experiència estètica de la contemplació dels organismes vius".

"Durant l'expedició espanyola ANTARTIC 86 –del 23 de novembre de 1986 al 10 gener 1987- es va prestar especial atenció al mostreig de líquens, ja que la cobertura vegetal més important a l'Antàrtic està formada per comunitats de líquens la diversitat dels quals, durant l'estiu austral, arriba a ser espectacular".

En aquest cas, segons es pot llegir als materials que es conserven de la campanya, el mostreig va consistir a fotografiar l'individu i l'entorn on es desenvolupa amb anotacions del lloc precís de recol·lecció altitud i orientació.

"Generalment, els exemplars es mostren amb una part del substrat, i després d'un assecatge al laboratori, s'etiqueten i embalen per al seu transport". L'equip explica que amb aquesta estratègia es van recollir al voltant d'un centenar de mostres a les illes del Rei Jordi, Decepció i Livingston, on també es va fer un mostreig de plantes superiors, encara que a causa de la seva raresa en aquestes latituds va ser molt reduït.

Finalment, a l’arxiu hi ha referències sobre la macrofauna del lloc: "El pingüí emperador sempre viatja amb la femella i el fill. Era divertit veure des de la borda com sortien de l'aigua i es posaven sobre la roca. Al cap d'uns segons, indefectiblement saltaven la femella i el nen".

En aquests documents, Castellví relata que, aleshores viatjava amb l'Almirall Irízar un científic involucrat en un projecte de neurologia que tenia com a objectiu estudiar les neurones dels cervells de les aus que no volaven, per a la qual cosa havia de recol·lectar cervells de pingüins.

"Quan vam arribar al mar de Weddell encara no havia aconseguit cap pingüí emperador. Érem assidus companys de coberta i la seva vista era molt defectuosa malgrat els prismàtics. Quan em va preguntar: aquell pingüí és un emperador? Confesso que el vaig mentir sistemàticament, fent-lo creure que es tractava d'una espècie que ja tenia en la seva col·lecció. Reconec que vaig ajudar poc a la ciència, però quin dret tenia un projecte de neurologia a deixar darrere seu una vídua i un orfe?"

Actualment, a les bases espanyoles de recerca del continent blanc es continuen desenvolupant nombrosos estudis científics sobre la biologia, la geologia i el clima del lloc. La continuïtat d'aquestes investigacions ha permès ampliar els coneixements sobre el planeta i el canvi climàtic, a part de descobrir moltes espècies noves, entre d'altres.

"Els coneixements que la comunitat científica està adquirint sobre l'Antàrtida probablement es podran aplicar en diferents aspectes de la vida pràctica d'aquí a unes dècades. Als anys noranta els científics encara anem a l'escola de l'Antàrtida per acumular coneixement que un dia utilitzarà la humanitat", avançava Castellví a l'epíleg del llibre "Jo he viscut a l'Antàrtida".