A MOSAiC van participar 600 investigadors de 19 països, treballant de forma rotativa durant prop de 14 mesos al trencagels Polarstern.
L'expedició MOSAiC, l'expedició polar més gran de la història, i l'Alfred Wegener Institute (AWI) han estat guardonats amb l'Arctic Circle Prize 2022 per la seva contribució a la investigació polar, que busca assegurar un futur sostenible i pròsper per a l'Àrtic. L'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), l'Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i l'Institut d’Estudis Espacials de Catalunya(IEEC), entre altres centres de recerca internacionals, van participar en l'expedició MOSAiC entre els anys 2019 i 2020.
L'Arctic Circle és la xarxa de diàleg i cooperació internacional més gran sobre el futur de l'Àrtic. Està integrada per governs, organitzacions, empreses, universitats, grups de reflexió, associacions mediambientals i comunitats indígenes, entre altres, que busquen aprofundir en l'estat i el funcionament d'aquest enclavament remot de la Terra.
Fins ara, havien rebut el premi l'exsecretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, i l'exsecretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, pel seu compromís en la lluita contra la crisi climàtica.
La primera imatge completa de l'escalfament global a l'Àrtic
L'expedició MOSAiC (acrònim de Multidisciplinari drifting Observatory for the Study of Arctic Climate) es va realitzar entre setembre del 2019 i octubre del 2020 a bord del trencagel d'investigació alemany Polarstern, que va salpar de Tromsø (Noruega) per passar un any a la deriva l'oceà Àrtic i registrar centenars de paràmetres ambientals amb una precisió i freqüència sense precedents. Això va permetre obtenir la primera imatge completa de l'impacte de la crisi climàtica a l'Àrtic, que s'està escalfant el doble de ràpid que la resta del planeta.
En el marc de l'expedició, l'ICM va col·locar al gel un radiòmetre similar al que porta el satèl·lit SMOS de l'Agència Espacial Europea, que pot mesurar el gruix del gel marí.
"L'objectiu d'aquest experiment", explica la investigadora de l'ICM Carolina Gabarró, "ha estat aconseguir mesures de radiometria en diferents condicions de gel per poder entendre millor com afecten certs paràmetres (gruix de neu, temperatura i salinitat del gel) a l'emissivitat del gel i millorar les mesures de gruix de gel obtingudes pel satèl·lit SMOS".
I afegeix: "Aquesta és una variable fonamental per monitorar els canvis dràstics que s'estan produint a l'Àrtic". Aquest projecte el va finançar l'Agència Estatal de Recerca (AEI).
Així mateix, Manuel Dall'Osto, també de l'ICM, que va ser l'únic investigador del CSIC que es va embarcar al Polarstern, va aprofitar la campanya per a recollir, en el marc d'un altre projecte finançat per l'AEI, mostres d'aigua de les capes més superficials de l'oceà i estudiar, simulant el bombolleig natural de l'aigua mitjançant tancs dissenyats específicament per a aquest fi, el paper dels microorganismes marins en la formació de núvols. La seva experiència al vaixell va quedar recollida en aquest bloc de El País, on l'investigador narra els secrets de la campanya.
Per part seva, el grup d'Observació de la Terra de l'ICE-CSIC va dirigir un experiment instal·lat sobre la banquisa de gel per estudiar la interacció entre el gel marí i els senyals de navegació transmesos des de satèl·lit (com els GPS). L'experiment va ser finançat per l'Agència Espacial Europea (ESA).
"Els equips es van projectar per poder operar a les condicions extremes de l'Àrtic, de forma autònoma i gairebé contínua", explica Estel Cardellach, investigadora de l'ICE-CSIC i membre de l'IEEC.