Els marcatges s’emmarquen dins el projecte BITER, una iniciativa liderada per l’ICM-CSIC en què també participen la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i la Universitat de Girona (UdG).
L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona ha iniciat un projecte de marcatge individuals de tauró pintarroja (Scyliorhinus canícula), un tipus de tauró gat, per estudiar-ne els moviments i la capacitat de dispersió. Els marcatges s’emmarquen dins el projecte BITER, una iniciativa coordinada liderada per l’ICM-CSIC en què també participen la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) i la Universitat de Girona (UdG).
En total, en el marc d’aquest projecte està previst marcar 5.000 taurons gat entre Vilanova i la Geltrú (Barcelona) i el Cap de Creus (Girona). Així mateix, s’instal·laran dispositius de seguiment en individus d’altres espècies com el congri (Conger conger), el pop blanc (Eledone cirrhosa) o l’escamarlà (Nephrops norvegicus). Per a l’estudi dels seus moviments també es faran servir robots submarins i tècniques d’intel·ligència artificial.
El tauró més abundant del Mediterrani
El tauró gat és el més abundant al Mediterrani gràcies, entre altres, a la seva elevada resistència a la pressió pesquera. Pot arribar a mesurar 80 centímetres de longitud i s’alimenta d’un ampli ventall d’organismes, principalment crustacis, però també peixos i cefalòpodes. Pel que fa a la seva distribució, es pot trobar entre els 100 i els 1.500 metres de fondària, essent més abundant entre els 300 i els 600 metres.
“L’amplia distribució de l’espècie i la seva alta taxa de supervivència faciliten l’estudi dels seus moviments. Això ens permet conèixer els tipus d’habitat pels quals es mou i el grau de connectivitat entre ells”, explica Joan Navarro, investigador principal del projecte BITER, que puntualitza que “la metodologia de marcatge que utilitzem és idònia per aquesta espècie, ja que no afecta a la seva activitat en llibertat”.
Per la seva banda, Antoni Sánchez-Márquez, doctorand del projecte, es mostra convençut que, a part de contribuir en la seva formació com a científic, “els resultats d’aquest projecte ens permetran millorar el nostre coneixement i comprensió sobre el funcionament dels ecosistemes marins de major fondària, la qual cosa ajudarà també a millorar-ne la gestió”.
A més, els marcatges permetran identificar el grau de connectivitat espacial entre una sèrie reserves marines recentment aprovades per part del Govern d’Espanya a Catalunya que se situen entre els 300 i els 450 metres de fondària i, per últim, contribuiran a avaluar l’efectivitat d’aquestes àrees protegides, clau per a la restauració d’hàbitats i ecosistemes altament explotats.
L’estudi dels moviments
El marcatge individual d’individus permet conèixer les àrees per les quals es mouen, com fan servir el seu hàbitat i els patrons de moviment o les rutes migratòries, entre altres. Tanmateix, el seu ús en ambients marins de fondària és bastant limitat, principalment per qüestions tècniques relacionades amb la impossibilitat d’utilitzar metodologies de seguiment convencional amb GPS.
Davant d’aquest escenari, és important comptar amb la col·laboració del sector pesquer, imprescindible per a millorar la capacitat de marcatge i seguiment dels organismes marins. En aquest sentit, BITER acaba de llençar una campanya per informar els pescadors del que s’està fent i ensenyar-los a identificar els individus marcats. D’aquesta manera, es podran posar en contacte amb les científiques i científics en cas de capturar-los de manera accidental.