El treball, que aprofundeix en la dinàmica física del Mediterrani, aporta dades clau a aquest Informe sobre l'Estat de l'Oceà (OSR10), en el qual han participat més d'un centenar d'investigadores i investigadors de la comunitat científica internacional.
El 10è Informe Copernicus sobre l'Estat de l'Oceà (OSR10), publicat fa uns dies per Mercator Ocean International per encàrrec de la Comissió Europea, ha llançat el seu avís més contundent sobre els profunds canvis que travessa l'oceà global. Elaborat a partir de les dades satel·litàries, in situ i de modelització més recents per un equip format per 125 integrants de la comunitat científica internacional, l'informe compta amb una representació rellevant de la recerca marina espanyola, i destaca la contribució de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de la mà de la investigadora Laura Gómez-Navarro.
Els resultats de l'informe revelen un diagnòstic clar: l'escalfament de l'oceà s'accelera a un ritme alarmant. L'absorció de calor acumulada va marcar un rècord el 2025 en sumar 23 zettajoules addicionals, equivalents a unes 40 vegades tota l'energia consumida al món durant aquell mateix any. Així mateix, la pujada del nivell del mar va assolir un ritme accelerat de 4,2 mm/any entre el 2012 i el 2025, mentre que l'acidificació oceànica ha augmentat un 17% des del 1985.
Els remolins del Mediterrani
L'aportació del treball desenvolupat per la investigadora Laura Gómez-Navarro (ICM-CSIC) ha estat fonamental per aprofundir en la dinàmica física del Mediterrani occidental mitjançant l'ús de les observacions d'última generació del satèl·lit SWOT (Surface Water and Ocean Topography). Aquest satèl·lit, desenvolupat conjuntament per les agències espacials nord-americana (NASA) i francesa (CNES), monitoritza i cartografia en 2D l'aigua dolça i salada de la Terra amb una precisió sense precedents. En concret, l'estudi demostra com aquest tipus d'altimetria satel·litària (tècnica de teledetecció que mesura la distància entre un satèl·lit i la superfície de la Terra), millora la nostra capacitat per observar i caracteritzar la circulació oceànica, especialment a escales espacials més petites.
Aquestes observacions detallades no només han permès detectar un nombre més gran de petites estructures (remolins marins), sinó també una millor caracterització dels grans remolins ja coneguts. El treball revela que alguns d'aquests remolins posseeixen una energia considerablement superior a l'estimada amb les dades satel·litàries convencionals, la qual cosa canvia la nostra comprensió sobre com es distribueixen i transporten les masses d'aigua i l'energia a la regió.
Segons explica Gómez-Navarro, "les noves observacions del satèl·lit SWOT ens permeten comprendre amb més detall la dinàmica del Mediterrani occidental. Aquest tipus de dades no només ens ajuda a estudiar l'oceà a escales més petites i detectar més remolins, sinó també a caracteritzar millor l'energia d'aquestes estructures."
En aquest sentit, la investigadora afegeix, a més, que "conèixer millor la intensitat dels corrents i remolins i la seva capacitat per transportar i retenir aigua i materials és clau, tant per entendre la variabilitat i les tendències climàtiques de l'oceà a llarg termini com per a aplicacions pràctiques tan directes com la resposta davant la contaminació marina o el disseny d'operacions de cerca i rescat al mar."
Onades de calor marines rècord
L'informe Copernicus destaca que el mar Mediterrani està sotmès a una pressió tèrmica sense precedents. El 2024, el Mediterrani oriental va registrar les onades de calor marines més extremes des del 2002, mentre que la temperatura mitjana global de la conca mediterrània es va situar 1,23 °C per damunt de la referència climàtica històrica. En diverses zones del Mediterrani i del mar Negre es van registrar episodis amb temperatures de més de 4,6 °C per damunt de la mitjana, que es van prolongar durant més de 30 dies seguits.
L'anàlisi subratlla, a més, que una quantitat significativa d'aquesta calor no es queda a la superfície sinó que persisteix sota l'aigua fins a desenes de metres de profunditat, la qual cosa genera impactes ambientals que les mesures superficials no aconsegueixen revelar per si soles. Aquesta acumulació tèrmica alimenta esdeveniments meteorològics extrems, intensifica les tempestes i degrada ecosistemes crítics com els esculls de corall i les praderies marines, amenaçant l'economia, la pesca i la protecció costera de les comunitats locals.
Amb dades i indicadors 100% oberts i accessibles, el 10è Informe Copernicus reforça la importància de combinar el monitoratge satel·litari en temps real amb la modelització oceànica per convertir la ciència en eines pràctiques d'adaptació i alerta primerenca.