La base científica flotant Tara Polar Station ha salpat del port francès de Lorient per iniciar una històrica deriva de nou mesos atrapada en la banquisa polar.
La base científica flotant Tara Polar Station, impulsada per la Fundació Tara Ocean, ha començat la seva esperada travessia cap a l'oceà Àrtic Central des del seu port base a Lorient (França). Aquesta ambiciosa missió, batejada com a Tara Polaris I, marca el començament d'una expedició de divuit mesos destinada a prendre el pols al cor de l'oceà Àrtic, considerat un autèntic sentinella del clima global. L'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) figura entre les 30 institucions internacionals que integren el consorci científic de la missió, consolidant el lideratge de la investigació marina espanyola en l'estudi dels ecosistemes polars.
Vint anys després que l'històric veler Tara quedés atrapat en el hiel àrtic, la nova estació polar —dissenyada amb una estructura ovoide capaç d'elevar-se i resistir l'extrema pressió de la banquisa— durà a terme un seguiment continu i integral de l'atmosfera, el hiel i la columna d'aigua. L'expedició afrontarà una de les seves fases més exigents durant la primera hivernada: nou mesos a la deriva fixa en la banquisa, amb gairebé cinc mesos de nit polar absoluta. Un equip multidisciplinari compost per dotze persones (cinquanta mariners, sis científics i un corresponsal a bord) conviurà en aïllament en una de les regions més remotes i inhòspites del planeta.
L'ICM, al capdavant de l'anàlisi genòmica
Un dels eixos clau del programa científic de Tara Polaris I és l'anàlisi de genòmica ambiental i biologia de sistemes aplicada al plàncton marí. La participació de l'ICM-CSIC en l'expedició està liderada per Sílvia González Acinas, investigadora del centre i especialista en ecologia i genòmica microbiana.
El paper de l'ICM-CSIC se centrarà a desxifrar com responen i adapten les seves funcions biològiques els virus, bacteris, arqueus i protists marins davant les condicions extremes de foscor prolongada, temperatures sota zero i congelació que caracteritzen l'arribada de l'hivern polar.
"Explorar la vida marina a l'Àrtic representa un dels desafiaments científics més importants de l'oceanografia moderna", destaca la investigadora de l'ICM-CSIC Sílvia González Acinas. "La majoria de les campanyes oceanogràfiques polars s'han realitzat durant els mesos estivals. Per això, hi ha un gran desconeixement sobre els mecanismes metabòlics, les estratègies de supervivència i els estats de latència que adopta el microbioma marí quan la radiació solar desapareix per complet durant mesos. Mitjançant aproximacions metagenòmiques i metatranscriptòmiques aplicades a mostres de neu, gel i aigua recopilades des de l'estació, podrem esbrinar com es reorganitzen aquestes comunitats essencials per a la xarxa tròfica i com l'escalfament de l'Àrtic està alterant la seva biodiversitat i resiliència".
Un consorci científic de avantguarda
L'expedició Tara Polaris I compta amb un consorci de 34 laboratoris d'investigació pertanyents a 12 països, coordinats científicament per l'oceanògraf polar Marcel Babin (CNRS / Universitat Laval / Sorbonne Université). Juntament amb l'ICM-CSIC, hi participen centres de primera línia mundial com el Centre Nacional per a la Investigació Científica de França (CNRS), l'Institut Alfred Wegener (AWI) d'Alemanya, l'Institut Polar Suís, el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) o la Universitat Memorial de Terranova.
Per aconseguir la zona de deriva, la Tara Polar Station farà escales a Rotterdam (Països Baixos) per proveir-se de biocombustible, i a les localitats noruegues de Tromsø i Kirkenes per completar l'embarcament de l'equip. A mitjan agost, l'estació s'endinsarà en l'oceà polar escortada pel trencaglaç científic xinès Xue Long, amb l'objectiu de quedar atrapada en el hiel a principis de setembre en les coordenades 82°N 140°E.
Aquesta primera travessia marca l'inici d'un compromís a llarg termini: el programa preveu un total de 10 expedicions al llarg dels pròxims vint anys (2026-2046). La recol·lecció de dades continuades en el temps resultarà fonamental per predir les conseqüències de la progressiva desaparició del hiel marí d'estiu a l'Àrtic Central.
Amb la seva implicació en aquesta històrica missió, l'ICM-CSIC reafirma el seu compromís amb la investigació polar de frontera, aportant el seu coneixement en genòmica marina per entendre els impactes del canvi global en els ecosistemes més vulnerables del planeta.