Els resultats del seguiment realitzat per l’ICM-CSIC i l’ACA confirmen la presència de proliferacions no tòxiques a la Costa Brava i Barcelona, i posen de manifest la gran variabilitat del fitoplàncton litoral.
La temporada de bany de 2026 a la costa catalana ha deixat dades rellevants sobre el comportament del fitoplàncton marí. Durant els mesos d'estiu, el grup de recerca en Processos Biològics Litorals de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha detectat proliferacions de diferents grups de microalgues no tòxiques a diverses platges de la Costa Brava i del litoral de Barcelona. Un dels aspectes més destacats d'enguany ha estat la precocitat d'aquests episodis, que en algunes localitzacions s'han observat abans de l'habitual.
Pel que fa a les espècies potencialment perilloses, les anàlisis han confirmat la presència habitual de diverses espècies de dinoflagel·lades tòxiques. Tanmateix, les seves abundàncies s'han mantingut, en general, en nivells baixos. Aquestes no han suposat cap risc per a la salut de la ciutadania ni per als banyistes, amb l’excepció de les microalgues del gènere Ostreopsis, que en algunes localitats ha causat símptomes lleus de curta durada com coïssor als ulls, irritació nasal, mucositat o malestar general, provocat per la inhalació d’aerosols a la platja.
Les mostres recollides al llarg de la costa posen de manifest una important diferència entre punts de mostreig i moments de recollida, tant en el tipus d'organismes com en la intensitat de les proliferacions. Aquesta heterogeneïtat reflecteix la naturalesa altament dinàmica del fitoplàncton, que respon de manera molt ràpida i canviant a les condicions ambientals i meteorològiques del medi marí.
“Aquest any hem observat episodis de microalgues no tòxiques abans del que és habitual a zones de la Costa Brava i Barcelona. La dinàmica del fitoplàncton pot canviar en qüestió de dies o hores, per la qual cosa disposar d'anàlisis microscòpiques periòdiques és clau per interpretar què passa a l'aigua i donar tranquil·litat tant als ajuntaments com als usuaris”, explica Nagore Sampedro, de l'equip de Processos Biològics Litorals de l’ICM.
Una eina clau per a la presa de decisions
Aquesta variabilitat tan accentuada subratlla la importància de mantenir un control continuat i periòdic, ja que avaluar la qualitat o l'estat de l'aigua a partir d'una única mostra aïllada pot portar a interpretacions errònies. Identificar rigorosament els organismes és fonamental: mentre que algunes espècies inofensives poden canviar de manera cridanera el color de l'aigua o generar escumes, d'altres poden passar desapercebudes a simple vista i requerir mesures preventives si són tòxiques.
A banda dels mostrejos programats en punts estratègics de major risc, el programa inclou l'anàlisi d'incidències puntuals. Davant d'episodis de coloracions inusuals o presència de substàncies a la superfície, l'equip científic analitza les mostres d'urgència per determinar l'origen del fenomen i aportar criteris rigorosos als gestors municipals a l'hora de decidir si cal prendre mesures o informar la població.
Del coneixement a la gestió del litoral
Els resultats del seguiment d’enguany s’han presentat formalment als ajuntaments del litoral català avui, en una reunió telemàtica organitzada en el marc de la Comissió de Seguiment d’Aigües Litorals i Platges. La trobada ha servit per compartir les observacions directes de la campanya i analitzar com aquesta informació ajuda a millorar la gestió de les zones de bany.
Aquesta tasca s'integra en el programa de col·laboració entre l'ICM-CSIC i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per al període 2024–2027, una iniciativa que dona continuïtat als controls de fitoplàncton iniciats per l'ACA l'any 2000. Més de dues dècades de dades acumulades permeten no només interpretar els episodis actuals, sinó també identificar proliferacions recurrents, detectar l'aparició d'espècies no reportades anteriorment i preveure l'evolució del nostre litoral davant el canvi ambiental.