És la principal conclusió d’un estudi liderat per l’ICM-CSIC que analitza l’impacte de l’augment de la temperatura de l’aigua sobre l’activitat metabòlica d’aquest grup clau del plàncton marí.
Un nou estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona prova que els copèpodes, un grup de petits crustacis que formen part del plàncton marí, són capaços d’adaptar-se a l’augment gradual de la temperatura dels mars i oceans, i ho fan ajustant la seva activitat metabòlica al llarg de diferents generacions durant les quals la seva resposta als canvis es va atenuant.
L’estudi dels efectes de l’escalfament sobre els copèpodes és molt important, ja que fan d’enllaç entre els nivells inferiors i superiors de la cadena alimentaria marina i són la base de la dieta de les larves dels peixos i d’altres organismes marins. Així mateix, exerceixen un paper clau en els cicles biogeoquímics marins, contribuint, entre altres, al reciclatge de nutrients i a la retenció de carboni al fons de l’oceà.
“El nostre treball posa de manifest que la resposta fisiològica dels copèpodes a l’augment de la temperatura de l’aigua es va atenuant amb el pas de les generacions”, explica Carlos de Juan, l’autor principal de l’estudi, que destaca la necessitat de considerar una escala temporal prou àmplia en estudis com aquest per tal d’obtenir una imatge més precisa dels efectes de l’escalfament sobre la vida marina.
Una resposta adaptativa
Per a l’elaboració del treball, publicat recentment a la revista Limnology and Oceanography, els autors van exposar, durant múltiples generacions, copèpodes de la espècie Paracartia grani a temperatures més elevades que aquelles a les quals estaven acostumats i van anar mesurant les seves taxes metabòliques i altres característiques importants del seu cicle de vida.
Gràcies a això, van veure que, a part de reduir la seva mida, els organismes eren menys sensibles a l’increment de la temperatura de l’aigua a mida que passaven les generacions, la qual cosa podria tenir implicacions importants per als nivells tròfics superiors i els cicles biogeoquímics marins.
Estudis anteriors havien documentat la resposta fisiològica d’aquests i altres organismes marins a l’escalfament a curt termini. No obstant, aquest és un dels pocs que considera una escala temporal prou àmplia com per advertir com les respostes es van atenuant amb el pas de les generacions, un punt clau, per millorar el nostre coneixement sobre la resposta dels organismes marins al canvi climàtic.
“Alguns dels paràmetres que es fan servir per alimentar els models predictius sobre els efectes de la temperatura sobre el plàncton marí provenen d'experiments que estimen els efectes de la temperatura sobre la fisiologia dels organismes a curt termini, que són notablement majors. Per això, és important ampliar l’escala temporal dels estudis si no volem sobreestimar aquests efectes”, detalla en aquest sentit de Juan.
De cara a futures investigacions, l’equip investigador se centrarà en l’estudi de la tolerància d’aquests organismes a fenòmens extrems com ho poden ser les onades de calor marines. I és que, malgrat sí que s’ha pogut provar la notable plasticitat i capacitat d’aclimatació a noves condiciones ambientals de l’espècie de copèpode estudiada, es desconeix si serien capaços de sobreviure durant períodes de temps llargs a temperatures que excedeixen considerablement els seus rangs òptims.