Un estudi internacional publicat a la revista Science, amb participació de l'ICM-CSIC, mostra com l'aïllament geològic de la mar Mediterrània durant el Miocè va donar lloc a una acumulació de sal que va provocar una crisi ecològica.
Un nou estudi obre el camí per comprendre la recuperació biòtica després d'una crisi ecològica al Mar Mediterrani fa aproximadament 5,5 milions d'anys. Un equip internacional liderat per Konstantina Agiadi, de la Universitat de Viena, ambl a participació del personal científic de l’ICM i de GEO3BCN, centres del CSIC, ha aconseguit quantificar com la salinització del Mediterrani va afectar la biota marina: només l'11 % de les espècies endèmiques van sobreviure a la crisi, i la biodiversitat no es va recuperar fins almenys 1,7 milions d'anys després. L'estudi acaba de ser publicat a la reconeguda revista Science.
Els moviments de la litosfera (la capa més sòlida i superficial de la Terra) al llarg de la història han portat repetidament a l'aïllament de mars regionals de l'oceà mundial i a l'acumulació massiva de dipòsits salins, generant el fenomen conegut com a "gegants de sal". Els geòlegs i geòlogues han trobat gegants de sal de milers de quilòmetres cúbics a Europa, Austràlia, Sibèria, Orient Mitjà i altres regions. Aquestes acumulacions de sal són recursos naturals valuosos i han estat explotades des de l'antiguitat fins avui en mines de tot el món (per exemple, a la mina de Hallstatt a Àustria o la mina de sal de Khewra al Pakistan).
El gegant de sal del Mediterrani és una capa de sal d'un quilòmetre de gruix sota el Mar Mediterrani, que va ser descoberta per primera vegada a principis de la dècada de 1970. Es va formar fa uns 5,5 milions d'anys a causa de la desconnexió de l'Atlàntic durant la Crisi de Salinitat del Messinià. En un estudi publicat a la revista Science, un equip internacional d'investigadors –compost per 29 científics de 25 instituts de tota Europa– liderat per Konstantina Agiadi de la Universitat de Viena, ha aconseguit quantificar la pèrdua de biodiversitat al Mar Mediterrani a causa de la crisi del Messinià i la recuperació biòtica posterior.
Gran impacte en la biodiversitat marina
Després de diverses dècades d'investigació meticulosa sobre fòssils datats entre 12 i 3,6 milions d'anys trobats a terra en països peri-Mediterranis i en nuclis de sediments d'aigües profundes, l'equip va descobrir que gairebé el 67 % de les espècies marines al Mar Mediterrani després de la crisi eren diferents de les que existien abans de la crisi. Només 86 de les 779 espècies endèmiques (que vivien exclusivament al Mediterrani abans de la crisi) van sobreviure al gran canvi en les condicions de vida després de la separació de l'Atlàntic. El canvi en la configuració dels estrets, que va portar a la formació del gegant de sal, va resultar en fluctuacions abruptes de salinitat i temperatura, a més d'alterar les rutes de migració dels organismes marins, el flux de larves i plàncton, i va pertorbar processos centrals de l'ecosistema. A causa d'aquests canvis, una gran part dels habitants del Mediterrani d'aquella època, com els coralls tropicals constructors d'esculls, es van extingir. Després de la reconnexió amb l'Atlàntic i la invasió de noves espècies com el tauró blanc i els dofins oceànics, la biodiversitat marina del Mediterrani va presentar un nou patró, amb un nombre d'espècies que disminueix d'oest a est, com ocorre avui dia.
La recuperació va trigar més del que s'esperava
Atès que mars perifèrics com el Mediterrani són importants punts calents de biodiversitat, era molt probable que la formació de gegants de sal al llarg de la història geològica tingués un gran impacte, però no s'havia quantificat fins ara. “El nostre estudi proporciona ara la primera anàlisi estadística d'una crisi ecològica tan important”, explica Konstantina Agiadi del Departament de Geologia. A més, també quantifica per primera vegada els temps de recuperació després d'una crisi ambiental marina, que en realitat és molt més prolongat del que s'esperava: “La biodiversitat en termes de nombre d'espècies només es va recuperar després de més de 1,7 milions d'anys”, diu la geocientífica.
Els mètodes utilitzats en l'estudi també proporcionen un model que connecta la tectònica de plaques, el naixement i mort dels oceans, la sal i la vida marina, que podria aplicar-se a altres regions del món.
“Els resultats plantegen nous desafiaments”, afirma Daniel García-Castellanos de Geociències Barcelona (CSIC), qui és també autor d'aquest estudi: “Com i on va sobreviure l'11 % de les espècies a la salinització del Mediterrani? Quin efecte va tenir eliminar de l'oceà global el 5% de la sal dissolta en ell? Com van canviar els ecosistemes i el Sistema Terra a causa de formacions de sal majors en el passat geològic?". Marta Coll, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i coautora del treball, afegeix:
"Aquest estudi proporciona també informació molt rellevant sobre com els processos del passat remot han pogut influenciar els patrons de la biodiversitat marina que observem en l'actualitat i plantegen noves qüestions encara sense resoldre".
Aquestes preguntes encara estan per explorar-se, per exemple, també dins de la nova Xarxa d'Acció Cost “SaltAges”, que començarà a l'octubre, on els investigadors estan convidats a explorar els impactes socials, biològics i climàtics de les èpoques de sal.