L'ICM-CSIC és coautor d'aquesta nova publicació de la col·lecció ‘Ciència per a les Polítiques Públiques’, un projecte estratègic impulsat des de la presidència de l'organisme per contribuir a la definició de polítiques basades en l'evidència científica.
L'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), en col·laboració amb l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC) i el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN), ha elaborat un dels tres nous números de la col·lecció "Ciència per a les Polítiques Públiques" (Science for Policy). Aquest número, dedicat a la contaminació lumínica, exposa el desafiament que representa abordar el problema ambiental provocat per la proliferació descontrolada de llum artificial al nostre planeta.
Amb aquesta sèrie d'informes, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) busca servir de pont entre els centres de recerca i els responsables polítics per contribuir a definir polítiques públiques basades en l'evidència científica. "Aquest programa pretén convertir-se en un mecanisme perquè els responsables públics de tots els nivells de l'Administració prenguin decisions més eficaces i ajustades al coneixement científic", va subratllar la presidenta del CSIC, Eloísa del Pino, a la presentació d'aquests nous informes, que va tenir lloc dilluns passat a la seu central del CSIC.
L'informe "Contaminació Lumínica: els perills d'un món cada cop més il·luminat", centrat en una de les amenaces mediambientals més urgents d'aquest segle, posa de manifest l'impacte que la contaminació lumínica té sobre salut, ecosistemes, patrimoni cultural i coneixement del cosmos, entre molts altres aspectes.
"La contaminació lumínica és un risc imminent i global al qual hem de donar resposta de la mateixa manera que afrontem altres amenaces com la gestió de residus, la sequera o la protecció dels oceans", va explicar Alicia Pelegrina, membre de l'Oficina Tècnica de Qualitat del Cel de l'IAA-CSIC i coautora de l'informe, que es va encarregar de presentar-lo davant de responsables polítics, professionals de la comunicació i membres de la comunitat científica.
La contaminació lumínica es defineix com a alteració de la foscor natural de la nit provocada per la llum artificial. És un fenomen en creixement. Cada any, la superfície mundial il·luminada i la intensitat de la brillantor artificial del cel nocturn augmenten al voltant d'un 2,2%, i en els darrers 25 anys aquest increment ha estat d'un 50%.
Davant d'aquest escenari, l'informe insta a una intervenció urgent, multidimensional i multisectorial, aportant recomanacions d'actuació i decisió per a responsables polítics i autoritats locals, així com per al sector privat, la comunitat científica i la societat en general.
Un enfocament multidisciplinari
Per elaborar l'informe, un equip científic interdisciplinari, format per experts en medi ambient, ecosistemes biològics i investigació astrofísica, ha recopilat i sintetitzat el coneixement actual sobre la contaminació lumínica. S'han enfocat especialment als àmbits on el CSIC lidera projectes de recerca per avaluar els efectes d'aquest problema mediambiental.
En concret, l'informe posa en relleu el lideratge del CSIC en el monitoratge de la brillantor del cel generada per llums artificials i el seu impacte significatiu, especialment a les observacions astronòmiques. Segons José Manuel Vilchez, investigador de l'IAA-CSIC i coautor de l'informe, l'Oficina Tècnica de Qualitat del Cel de l'IAA-CSIC està a l'avantguarda en l'avaluació de la contaminació lumínica a les nostres ciutats mitjançant l'ús d'imatges obtingudes des de l'Estació Espacial Internacional".
L'informe destaca els estudis dirigits a avaluar l'efecte d'aquest tipus de contaminació sobre els ecosistemes naturals i les espècies que hi habiten.
"És el cas, per exemple, de les baldrigues, una mena d'ocell marí que es veu atret pels llums artificials de les nostres costes provocant una mortalitat massiva", explica Airam Rodríguez, investigador del MNCN-CSIC i coautor de l'informe.
"Com a resultat de la contaminació lumínica, moltes espècies han modificat els seus patrons d'activitat i ritmes diaris, cosa que es pot convertir en un autèntic parany ecològic que afecti les nostres polítiques pesqueres, per exemple", conclou Francisco José Ramírez, investigador de l'ICM-CSIC i coautor de l'informe.
Finalment, l'informe ressalta el potencial de la investigació realitzada al CSIC per abordar els efectes de la contaminació lumínica sobre la salut humana, especialment com a possible factor de risc en alguns tipus de càncer i malalties metabòliques.
Una amenaça silenciosa i social
Així mateix, l'informe alerta sobre un aspecte cabdal d'aquesta amenaça mediambiental: la percepció social de la llum artificial. Culturalment, la llum artificial s'associa amb el benestar, la bellesa, les societats avançades, l'estatus i la seguretat. Aquesta percepció fa que la il·luminació excessiva en pobles i ciutats no es percebi com una amenaça, sinó com un indicador clar de benestar i progrés.
Prova de la importància del factor social associat a aquesta problemàtica és l'estudi realitzat pel CSIC el 2023, que va revelar que les grans festivitats de diverses societats humanes influeixen en els patrons de contaminació lumínica a escala global. Aquest fenomen s'observa especialment en festivitats religioses que comporten un excessiu ús de llums artificials durant la nit.
L'informe adverteix que les regulacions actuals són insuficients, atès que no hi ha límits màxims legalment establerts per a la contaminació lumínica. A més, assenyala que la regulació efectiva no té coordinació a escala local, regional i internacional, i no està fonamentada en evidència científica suficient.
La solució, a les nostres mans
L'informe es concep com una eina per a la presa de decisions fonamentada en l'evidència científica, i per això presenta una sèrie de recomanacions finals clares i concises dirigides tant a les administracions públiques com al sector privat.
Entre altres recomanacions, s'inclouen mesures com ara incrementar els esforços legislatius per regular la llum artificial com a agent contaminant; establir un full de ruta que coordini els esforços de totes les administracions; i definir zones protegides considerant l'àmplia dispersió de la llum com a agent contaminant.
A aquestes mesures generals s'afegeixen recomanacions més específiques, com la implementació de tècniques d'il·luminació intel·ligent (smart-lighting) per ajustar la intensitat i els horaris de funcionament dels llums segons les necessitats específiques de cada emplaçament; evitar angles d'emissió superiors a 70º i donar prioritat a la llum càlida, com la generada per làmpades de sodi o LED de tipus ambre, entre altres accions recomanades. Amb vista al sector privat, es recomana explorar estratègies de màrqueting que no depenguin exclusivament de la llum artificial; eliminar del mercat els LED blancs altament contaminants; i col·laborar amb el sector públic per crear un distintiu d'il·luminació sostenible.