Notícies científiques

Científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), en col·laboració amb la Universitat de Viena, han estudiat com afecten els residus plàstics als nivells més baixos de la cadena tròfica marina, els bacteris.

Els resultats mostren que aquests residus alliberen carboni orgànic dissolt en l'aigua: fins 23.600 tones mètriques per any. La major part d'aquest carboni és consumit ràpidament pels bacteris marins, els quals veuen estimulat el seu creixement.

El programa "Magnet, aliances per a l'èxit educatiu", desenvolupa projectes educatius innovadors. Està impulsat per la Fundació Jaume Bofill la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona i l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB.

Del 12 al 23 de març es durà a terme una campanya intensiva de mesures a la platja de Castelldefels per millorar el coneixement sobre la complexa dinàmica acoblada de les onades, els corrents, la sorra i la topografia submergida. Forma part d’un projecte de recerca que duen a terme investigadors de la UPC, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC) i del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB).

El plàncton és la base de la cadena alimentària en el mar, produeix el 50% de l'oxigen que respirem i alhora retira CO2 de l'atmosfera. Aquestes funcions depenen de la distribució de les diferents espècies fotosintètiques que formen part del plàncton, i els cianobacteris del gènere Synechococcus tenen un paper fonamental en aquest procés. Els organismes fitoplanctònics, que necessiten llum solar per a la fotosíntesi, han d'adaptar-se a la disponibilitat de la llum.

Les cananes s'alimenten de restes orgàniques i partícules fecals , tot i que en arribar a adultes esdevenen voraços predadors de crustacis i peixos, igual que la resta de cefalòpodes. Les cananes, uns calamars oceànics del quals es coneixen 22 espècies, són la família més explotada de cefalòpodes a nivell mundial. El treball, liderat per científics del CSIC, apareix a Scientific Reports i podria explicar l'èxit ecològic d'aquestes espècies.

Les gorgònies seran replantades a les mateixes àrees on van quedar atrapades a les xarxes. Espècies creadores d'hàbitat, les gorgònies són essencials en la protecció de les larves i juvenils de peixos i crustacis. Liderat per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, es fa en coordinació amb les confraries del Port de la Selva i de Cadaqués, i el suport de la Fundación Biodiversidad del MAPAMA.