A l’”A Fons” de la Newsletter d’aquest mes parlem de taurons, de la seva presència a les platges, de per què són importants per al bon funcionament dels ecosistemes marins i de com els podem protegir.
En les darreres setmanes s’han observat taurons a les platges catalanes, la qual cosa ha obligat a tancar-ne algunes i ha posat en alerta els banyistes. Avui conversem amb l’Anabel Colmenero, experta en aquests animals. Treballa al Departament de Recursos Marins Renovables de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i és cofundadora de l’associació Catsharks, que porta anys fent un seguiment de les diferents espècies de taurons que hi ha al Mediterrani. També treballa amb les administracions públiques per contribuir a la seva protecció. L’Anabel acaba de tornar de Grècia, on ha viatjat amb el Shark Specialist Group de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) amb l’objectiu d’identificar àrees d’interès per a la protecció dels taurons i les rajades del mar Mediterrani i el mar Negre. Ens ho explica en aquesta entrevista.
1. Hi ha més taurons a les platges que fa uns anys?
Realment no hi ha cap evidència científica que suggereixi que hi ha més taurons a les platges. Les xarxes socials tenen molt a veure en la percepció del nombre d'albiraments. Abans, quan es veia algun tauró, no es publicava la informació a cap xarxa social, però ara tothom té accés a mòbils amb càmeres, cosa que no passava fa 10 o 15 anys. Per això un mateix albirament pot aparèixer a les xarxes desenes de vegades creant una falsa percepció. També és important entendre que els taurons són animals marins que viuen en els mars i oceans de tot el món. Alguns individus poden aproximar-se més a la costa, especialment quan busquen menjar o quan es donen certs canvis ambientals o ecològics. Per aquest motiu el nombre de taurons albirats en zones costaneres pot variar en el temps i d'una ubicació a una altra, però això no implica necessàriament que n'hi hagi més.
2. Suposen un perill per als banyistes?
La majoria de les espècies de taurons no són perilloses per als éssers humans, i no es coneix cap incident recent amb taurons a les nostres costes. De fet, les interaccions entre taurons i éssers humans són relativament rares i, en la majoria dels casos, els taurons eviten el contacte amb les persones. No obstant això, no hem d’oblidar que són animals salvatges i, encara que no siguin agressius amb els humans, cal prendre totes les precaucions i evitar acostar-s'hi.
3. Com s’ha d’actuar si ens els trobem?
Si una persona veu un tauró mentre s’està banyant ha de mantenir la calma (no cridar i evitar moviments bruscs) i allunyar-se del tauró. Un cop a fora de l’aigua s’ha d’avisar els socorristes o trucar al 112. També és molt important pujar l'observació a la plataforma de ciència ciutadana Observadors del Mar i, en concret, al Projecte de Taurons i Rajades.
4. Quina és l’espècie més habitual a les costes catalanes?
La tintorera (Prionace glauca), també coneguda com a tauró blau. Aquesta espècie té una coloració blava i es reconeix fàcilment per les seves aletes dorsals llargues i lleugerament corbades. Pot arribar a mesurar fins a 3,8 metres, tot i que la mida dels individus que s’acostumen a veure a les nostres costes acostuma a ser d'uns 1,5-2 metres. És una espècie vivípara i, generalment, tenen de 25 a 35 cries. La seva dieta inclou peixos, calamars i altres animals marins i pot recórrer grans distàncies buscant aliment. Per als humans, la tintorera és considerada una espècie relativament inofensiva.
5. Estan en perill els taurons del Mediterrani?
La majoria d'espècies estan amenaçades o en perill d'extinció. Entre els taurons més amenaçats del Mediterrani es troben les tintoreres, els martells o els solraigs, aquests últims en perill crític d'extinció. En l’actualitat, formen part del llistat espanyol d’espècies protegides un total de 16 espècies de taurons, si bé cap d’elles està forma part del catàleg d’espècies amenaçades. Això fa que els esforços per protegir-los es limitin a la prohibició de captures, deixant de banda la recerca o el plantejament de plans per a l’estudi i seguiment de les diferents espècies llistades. En el cas concret de Catalunya, podem trobar 27 espècies de taurons i més de la meitat estan amenaçades d’extinció a causa de la pesca, tant comercial com recreativa, la degradació dels hàbitats on viuen i l'impacte del canvi climàtic.
6. S’observen diferències entre la part occidental i l’oriental de la conca?
En general, la diversitat de taurons és major a la Mediterrània occidental que a la part oriental de la conca. Aquest gradient de distribució es podria relacionar amb la proximitat del costat occidental de la conca a l’Atlàntic, que afavoreix l’entrada d’espècies des de l’oceà fins al Mediterrani.
7. I a escala global?
El patró global de diversitat de taurons és molt diferent del dels animals terrestres i al d’altres tàxons marins. La diversitat de taurons és més gran a les plataformes continentals i a les latituds mitjanes (30–40 graus N i S). A més, hi ha punts específics amb una alta riquesa i endemisme com el Japó, Taiwan, les costes d'Austràlia, el sud-est d'Àfrica, el sud-est del Brasil i el sud-est dels Estats Units. Aquests patrons tenen a veure amb les temperatures òptimes en aquestes latituds, però també amb la presència de zones altament productives i que presenten els requisits òptims per a moltes d’aquestes espècies.
8. Com podem protegir els taurons?
Es poden adoptar diverses mesures. Entre elles es troba la regulació de la pesca comercial i recreativa. En aquest sentit, es poden implementar regulacions i controls en la pesca de taurons, incloent-hi la limitació de captures, temporades de veda i mides mínimes per als taurons capturats. Finalment, es pot prohibir la pesca d'espècies en perill d'extinció. Al final, promoure la pesca sostenible i l'ús responsable dels recursos marins és clau, ja que una gestió adequada és clau per recuperar les seves poblacions, però també les d’altres espècies marines.
9. I les àrees marines protegides, quin paper juguen?
La creació de reserves marines o àrees d’interès per a taurons i rajades és una altra de les mesures de protecció que es poden adoptar. Implica establir àrees protegides, com reserves marines i parcs naturals, on es prohibeix o restringeix la pesca i altres activitats humanes que poden afectar negativament els taurons i altres espècies marines. En aquest sentit, també es poden determinar àrees d’interès per als taurons i les rajades (es coneixen com a ISRAs), que són porcions importants per a una o més espècies de taurons que estan delineades i tenen el potencial de ser gestionades per a la conservació.
10. Quin paper juga la recerca en la protecció d’aquests animals?
Promoure i finançar la investigació científica per millorar el coneixement sobre les espècies de taurons en perill d'extinció, les seves necessitats ecològiques i els factors de risc que els afecten és clau per a la seva protecció. No obstant això, l’educació i la conscienciació de la societat, que implica informar el públic sobre la importància de la conservació dels taurons i el seu paper en els ecosistemes marins, també són molt importants. En aquest sentit, és molt important fomentar l'educació ambiental i la conscienciació per reduir prejudicis i temors infundats cap als taurons.
11. Coneixes algun cas d’èxit basat en aquestes mesures de protecció?
Aquí m’agradaria puntualitzar que els taurons s’han començat a estudiar a fons fa molt poc. Per aquest motiu, gran part dels resultats científics no s’han aplicat encara en les polítiques de gestió. Tot i això, es poden destacar diversos casos d'èxit, com ara els santuaris de taurons de Palau, a l’oceà Pacífic, o la prohibició del finning per part de la Unió Europea el 2003.
12. Què s’està fent des de l’ICM-CSIC?
A part de recerca sobre ecologia tròfica, abundància i distribució d’espècies de taurons a la costa catalana, el 2019 un equip de l'ICM-CSIC va fundar Catsharks, una associació sense ànim de lucre que té com a objectius l'estudi i la conservació dels elasmobranquis i els seus ecosistemes mitjançant la investigació i l'educació. Una mica més tard, el 2020, es va crear el Projecte Taurons i Rajades de la plataforma de ciència ciutadana Observadors del Mar, que fa un seguiment de totes les espècies de taurons i rajades al voltant de Catalunya i Espanya. Finalment, el 2021 es va iniciar una col·laboració pionera a l'ICM-CSIC per fer investigacions trandisciplinars d'art i ciència per poder arribar d'una manera diferent a la ciutadania.
13. Hi ha alguna acció de la qual estiguis especialment orgullosa?
Sí, el 2022 Catsharks va presentar un Pla d'Acció d’espècies protegides sobre taurons i rajades a la Generalitat que va permetre incloure diverses d’aquestes espècies al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i mesures de protecció i conservació de la fauna salvatge autòctona protegida del Govern. Així mateix, aquest any 2023 s’han proposat 6 ISRAs per al Mediterrani espanyol, de les quals quatre ja estan acceptades com a àrees d’interès per als taurons i les rajades, i la resta es troben en fase de revisió.