La iniciativa, liderada per l’ICM-CSIC, es centrarà en l’estudi de la Zona de Clarion-Clipperton Zone, una vasta regió del Pacífic abissal ubicada entre Mèxic i Hawaii de gran interès científic per la possible explotació futura de nòduls polimetàl·lics.
Aquest mes de gener ha arrencat AbyScapes, un projecte pioner internacional liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) que estudiarà per primera vegada com es distribueix la biodiversitat al llarg de les vastes extensions del fons marí que ocupen els paisatges abissals, situats entre els 3.000 i els 6.000 metres de profunditat. La raó és que, tot i que ocupen més d’un 50% de la superfície de la Terra, són, una de les zones més inexplorades del planeta.
El projecte, escollit en una convocatòria internacional molt competitiva, la BNP Paribas Climate & Biodiversity, amb més de 160 propostes presentades i només una desena de concedides, té un pressupost de 800.000 euros i es posiciona com una de les iniciatives de recerca més ambicioses d’aquesta edició.
Zona d’estudi
AbyScapes se centra en la Zona de Clarion-Clipperton Zone (CCZ, per les seves sigles en anglès), una vasta regió del Pacífic abissal ubicada entre Mèxic i Hawaii de gran interès científic per la possible explotació futura de nòduls polimetàl·lics, que són rics en minerals claus per a la producció de bateries, electrònica o la indústria militar i tecnològica, entre altres.
Fins ara, la zona s’ha explorat molt poc, de la mateixa manera que les altres planes abissals del planeta, amb molt poques dades comparables, la qual cosa dificulta entendre quantes espècies hi habiten, com s’organitzen ecològicament i fins a quin punt poden ser vulnerables als impactes humans i al canvi climàtic.
“Les planes abissals, que durant dècades es van considerar ambients de condicions extremes, pobres en vida i amb poca variació a gran escala, estan deixant de ser “el gran desert” de l’oceà”, explica Erik Simon Lledó, investigador de l’ICM-CSIC i coordinador del projecte.
L’investigador afegeix que “gràcies al ràpid desenvolupament de noves eines tecnològiques aplicades a l’estudi d’aquestes comunitats, avui sabem que acullen nivells de biodiversitat molt elevats, però encara desconeixem quins factors en regulen els patrons a gran escala espacial”. AbyScapes intentarà resoldre aquests grans interrogants i establir les bases per entendre com aquesta biodiversitat respondrà davant els grans impactes ambientals associats al canvi climàtic i a la mineria en aquests ecosistemes remots:
“Amb AbyScapes, tindrem per primera vegada una visió integrada dels factors ambientals que regulen la biodiversitat abissal, de la seva història evolutiva i de com interactuen entre si les diferents poblacions bentòniques hi coexisteixen, un coneixement imprescindible per informar la seva gestió futura”, assegura Simon Lledó.
I és que, l’objectiu principal del projecte és la creació de la primera base de dades integrada amb informació ambiental, ecològica, genètica i funcional sobre la megafauna abissal del Pacífic nord-est. Una informació que permetrà entendre com interactuen els processos físics, biogeoquímics, ecològics i evolutius que donen forma a les comunitats dels fons profunds, i quina és la seva capacitat de resposta davant l’escalfament, l’acidificació o altres alteracions del fons marí.
Una aproximació científica pionera
El projecte destaca pel seu enfocament metodològic innovador. Es farà servir l’última generació de models del sistema Terra (CMIP6) per reconstruir l’evolució recent i futura de paràmetres oceanogràfics essencials com ho són la temperatura, la concentració d’oxigen, el flux de carboni o la profunditat de compensació de carbonats, un llindar que actua com a frontera biogeogràfica per a moltes espècies abissals i que s’està desplaçant a causa de l’acidificació. Paral·lelament, simulacions hidrodinàmiques tridimensionals permetran analitzar com es dispersen les larves d’espècies profundes i si l’actual xarxa d’àrees protegides del Pacífic pot garantir la recolonització de zones potencialment afectades per mineria.
Un altre pilar d’Abyscapes és l’anàlisi de desenes de milers d’imatges del fons marí obtingudes amb robots submarins, que permetrà quantificar l’abundància i la biomassa de grups clau com els holoturoïdeus, essencials per al reciclatge de matèria orgànica. Aquesta informació es combinarà amb dades genòmiques d’alta resolució obtingudes mitjançant tècniques de seqüenciació massiva que ajudaran a delimitar espècies, reconstruir-ne la història evolutiva i estimar la connectivitat genètica entre poblacions de diferents parts de la CCZ.
Posteriorment i per primera vegada en un ecosistema del mar profund, totes aquestes dades s’integraran per desenvolupar models ecològics jeràrquics d’alta computació que permetran entendre el rol de diferents processos en la determinació de patrons de biodiversitat actuals. Així, es podrà predir com respondrà la megafauna als escenaris ambientals futurs, tenint en compte interaccions entre espècies i ambient, espècies i altres espècies, els trets funcionals, les relacions filogenètiques o els processos de dispersió.
La dimensió internacional del projecte
La dimensió internacional del projecte és clau. AbyScapes està liderat per l’ICM-CSIC Barcelona i compta amb la participació del Barcelona Supercomputing Center (BSC) i altres centres europeus punters com els alemanys GEOMAR i Senckenberg-SGN, el National Oceanography Centre (Regne Unit), el Biodiversity Centre Linz (Àustria) i la Universitat de Jyväskylä (Finlàndia).
La primera expedició d’AbyScapes tindrà lloc aquest febrer i salparà de Califòrnia per dur a terme un mes i mig de campanya a la CCZ, equipada amb vehicles operats remotament (ROVs) i tecnologia de mostreig d’última generació.
“Som en un moment clau per decidir com gestionarem els ecosistemes més extensos del planeta”, conclou Simon Lledó convençut que Abyscapes aportarà el coneixement necessari perquè les polítiques futures vagin alineades amb la conservació i amb una comprensió realista dels límits ecològics del fons oceànic.