En l'“A Fons” d'aquest mes us expliquem la història de la nostra companya Belén Alonso, qui en el marc de l'Awareness Month ens relata la seva trajectòria, els reptes de l'oceanografia en els anys 80 i la importància de la perspectiva de gènere en la investigació actual.
Hi ha moments que tracen el mapa de tota una vida. Per a la nostra companya Belén Alonso, aquest instant va ocórrer quan tenia set anys, davant d'una platja de Santander. Era la primera vegada que veia el mar. En la retina d'aquella nena va quedar gravada la immensitat, el blau i el ritme constant de l'onatge. Va ser una sorpresa fundacional. Dècades després, aquesta mateixa curiositat la portaria a desxifrar els secrets del fons oceànic, convertint-se en una de les figures clau de la geologia marina a Espanya. Avui, des de la perspectiva que atorga una carrera dedicada a l'estudi geològic del fons i subfons ocult sota l'aigua, la Belén reflexiona sobre un camí que ha estat, en les seves pròpies paraules, una «cursa de fons».
El mapa de l'invisible
La geologia marina és, en essència, una tasca d'interpretació del que no es veu. La Belén es va formar a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona en una època on no existia tradició familiar ni referents propers.
«Els meus pares no estaven segurs de per a què servia aquesta carrera, però confiaven en mi», recorda.
No obstant això, una sortida en un vaixell oceanogràfic durant els seus estudis va ser el catalitzador definitiu. El mar ja no era només un paisatge de vacances; era un arxiu físic per desxifrar.
A través del seu treball, la Belén ha explorat els fons i subfons marins on s'han cartografiat muntanyes submarines, volcans, valls i canals. La seva tasca en l'estudi dels riscos geològics —d'interès fonamental per a infraestructures com cables de fibra òptica o gasoductes— i la paleoceanografia ens ha permès entendre el passat climàtic de la Terra. Però aquest coneixement té un cost que no sempre figura en les publicacions: el temps. Les campanyes oceanogràfiques exigeixen setmanes o mesos d'absència, un allunyament físic de la llar que, històricament, ha pesat de forma diferent sobre les espatlles d'homes i dones.
La ciència davant el mirall de la igualtat
«El món necessita la ciència i la ciència necessita les dones», afirma amb rotunditat. No obstant això, la seva trajectòria és testimoni que aquesta igualtat és encara un horitzó en construcció. En els anys 80, la Belén era sovint l'única dona a bord dels vaixells oceanogràfics. Va aprendre a conviure en un entorn masculinitzat.
Un dels moments més crítics de la seva carrera va coincidir amb la realització de la seva tesi doctoral. La maternitat es va convertir en un desafiament.
«Vaig tenir la meva primera filla mentre feia la tesi. Va ser una aturada i el meu entorn de treball no va ser favorable, però vaig aconseguir acabar-la, vaig guanyar les oposicions i me n'hi vaig incorporar per investigar a l'ICM-CSIC».
Aquest acte de tenacitat va ser determinant, així com el suport familiar. La Belén reconeix que va estar a punt d'abandonar, una realitat que encara avui empeny moltes investigadores a deixar la ciència a causa de la falta de conciliació i a la càrrega de cures que continua recaient majoritàriament en les dones.
Un missatge per a la nena que mira el mar
En preguntar-li què li diria a aquella nena que va ser, la Belén no parla d'èxits acadèmics, sinó de valors.
«Li diria que no es posi límits, que tingui confiança en si mateixa. Que la curiositat ha de ser el motor de tota una vida». Per a ella, les nenes d'avui són els motors del futur i l'esperança d'un món millor.
Per a la investigadora, la ciència de qualitat no es fa en solitari. La geologia marina li ha ensenyat que el coneixement del fons i subfons marí és un trencaclosques on la tectònica, la sedimentologia, la geomorfologia, la paleontologia i la geoquímica han d'encaixar a través del treball en equip. Però, sobretot, subratlla la importància de la integritat personal: ser una bona persona, humil i respectuosa en un entorn professional que sovint oblida aquests pilars.
En aquest període que uneix l'11F i el 8M, la figura de Belén Alonso emergeix com el referent que ella mateixa no va tenir. La seva història ens recorda que, encara que la bretxa de gènere persisteix, la determinació d'aquells que es van negar a acceptar els límits imposats ha permès que les noves generacions d'oceanògrafes ja no naveguin soles. La Belén es va jubilar sabent que l'oceà continua guardant secrets, però amb la certesa que ara hi ha més ulls femenins disposats a descobrir-los.