El projecte inicia la seva segona fase reforçant la restauració activa amb noves eines científiques, aliances estratègiques i un model col·laboratiu d’alt impacte.
El projecte CABALGA, impulsat per l’Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC) juntament amb l’Associació AMICOS, inicia una nova etapa amb la posada en marxa de CABALGA II. Aquesta segona fase consolida el treball desenvolupat i projecta la iniciativa cap a un model més tecnològic, ampliat i orientat a garantir la conservació a llarg termini dels ecosistemes marins vulnerables.
Durant la seva primera fase, CABALGA va implementar accions pilot de restauració activa en espais marins protegits centrades en hàbitats estructurals clau com les gorgònies, les praderies de Posidonia oceanica i els boscos de laminàries. Aquestes intervencions van permetre reintroduir al medi natural organismes capturats accidentalment per la pesca artesanal i reforçar poblacions en àrees degradades, contribuint a recuperar la funcionalitat d’ecosistemes especialment sensibles.
Entre els resultats més destacats hi ha la reintroducció de més de 800 gorgònies, prop de 4.000 feixos de P. oceanica i al voltant de 1.700 exemplars de laminàries. Aquestes actuacions han afavorit la biodiversitat bentònica, incrementat la resiliència dels ecosistemes i millorat l’hàbitat de nombroses espècies d’interès pesquer.
Més tecnologia per escalar l’impacte
Sobre aquesta base, CABALGA II manté el focus en els ecosistemes marins vulnerables i en la restauració activa d’aquests hàbitats, però fa un pas més en el seu caràcter innovador mitjançant la incorporació de tecnologia avançada per al monitoratge i l’optimització de protocols que assegurin la viabilitat de les restauracions a llarg termini.
A més, el projecte impulsarà assajos de criopreservació —conservació a temperatures molt baixes— d’ovòcits i esperma de gorgònies, amb l’objectiu de crear reserves biològiques que facilitin la seva reproducció futura i reforcin les estratègies de restauració. Aquesta línia situa CABALGA II a l’avantguarda de la biotecnologia blava aplicada a la conservació marina.
Aquest salt tècnic s’acompanya d’una ampliació del consorci. A les entitats impulsores s’hi sumen la Federació Nacional de Confraries de Pescadors i l’Institut d’Investigació en Medi Ambient i Ciència Marina de la Universitat Catòlica de València (IMEDMAR-UCV), una aliança que permetrà ampliar l’abast geogràfic del projecte, generar noves sinergies cientificosocials i reforçar la implicació del sector pesquer en la conservació del litoral.
L’èxit de CABALGA rau en el seu model de treball col·laboratiu, que integra coneixement científic, experiència del sector pesquer i compromís social, incorporant a més la participació activa de persones amb discapacitat intel·lectual com a agents clau en les tasques de restauració. Aquest enfocament no només aporta solucions ambientals efectives, sinó que impulsa la inclusió i demostra que la conservació marina és una responsabilitat compartida.
Aquest projecte es desenvolupa amb la col·laboració de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Pleamar, i està cofinançat per la Unió Europea a través del FEMPA (Fons Europeu Marítim, de la Pesca i de l’Aqüicultura). Aquesta nova fase representa un avenç decisiu cap a una restauració marina més eficient, tecnològica i col·laborativa, capaç de respondre als desafiaments del canvi global.