News | 05 maig 2021

Canyons submarins, el Gran Canyó del Colorado i Mart

Share

Sabies que també hi ha canyons submarins? I que són estructures pròpies, no només de la Terra, sinó que també d’altres planetes? La seva evolució depèn de les condicions climàtiques i, al mar, el seu estudi comença amb l’anàlisi de les dades batimètriques.

Paret de canyó submarí a 1000 m de profunditat observada per una càmera de ROV (Remotely Operated Underwater Vehicle) / Fauces project.
Paret de canyó submarí a 1000 m de profunditat observada per una càmera de ROV (Remotely Operated Underwater Vehicle) / Fauces project.

Els canyons són grans estructures geològiques que es troben tant a terra com al medi marí. Segons mostren els mapes, els canyons terrestres i els submarins són extraordinàriament semblants, per la qual cosa es creu que són el resultat de processos geològics similars i estan formats per les mateixes lleis físiques.

No obstant això, no es troben només a la Terra, sinó també a altres planetes! És el cas del Valles Marineris, el canyó més gran de Mart i, de fet, el més gran del sistema solar. Té més de 4.000 quilòmetres de llarg, 200 d'ample i 10 de profunditat. Però ... Quina relació hi ha entre els canyons de la Terra i els de Mart? ¿Segueixen els mateixos processos de formació?

Valls gegants sota l'aigua

Els canyons submarins poden definir-se com valls ubicades al fons marí amb capçaleres situades a la plataforma continental que s'estenen a través del talús continental. La seva morfologia és diversa, tot i que normalment presenten una capçalera, un curs superior profundament excavat (a vegades amb afluents) al talús continental, un curs mitjà on el relleu és més suau i un curs inferior que acostuma ser de transició cap a un canal profund.

Mapa batimètric de golf de Vera (Mediterrani occidental), on s'observen diferents canyons submarins / Fauces project.
Mapa batimètric de golf de Vera (Mediterrani occidental), on s'observen diferents canyons submarins / Fauces project.

El model clàssic d'evolució dels canyons submarins suggereix que es formen durant períodes en els quals el nivell del mar és baix. Segons aquest model, el principal control de l'activitat dels canyons submarins és l'acoblament del sistema de canyons submarins a les fonts de sediments terrestres, per connexió directa amb el transport de sediments fluvial o litoral (onades, marees, corrents), que redistribueixen els sediments al llarg de la costa.

Els canyons submarins estan presents a tots els marges continentals i a totes les latituds. Els associats als rius, és a dir, aquells que erosionen la plataforma continental, són, en general, majors en grandària, longitud i incisió que els canyons cecs, és a dir, aquells que s'inicien a la vora de la plataforma continental.

Els canyons submarins situats al Mediterrani i el Mar Negre són, de mitjana, menors en àrea, longitud i incisió que els d’altres zones. En canvi, els canyons més grans de la Terra es troben a altes latituds, com és el cas del canyó de Bering-Bristol-Pribylov. Aquest canyó està situat a Alaska i ocupa una superfície de 33.340 quilòmetres quadrats.

Evolució i estudi

L'evolució dels canyons terrestres, com el del Colorado (amb 446 km de llarg, 29 d'ample i 1,8 de profunditat), està relacionada amb grans avingudes i despreniments. No obstant això, sota l'aigua els canyons evolucionen a conseqüència de despreniments i per l'efecte erosiu de sediments que són canalitzats al costat de nutrients i, en els últims anys, escombraries des de zones someres quan hi ha tempesta. A més, els canyons submarins poden propagar-se tant cap a terra com cap al peu del talús continental per la combinació de processos d'inestabilitat sedimentària i a conseqüència de fluxos turbidítics erosius. Arran d'això, les capçaleres dels canyons poden migrar cap a la línia de costa i representar un risc geològic per als que viuen allà.

L'estudi dels canyons submarins comença amb l'anàlisi de dades batimètriques que revelen la seva morfologia i permeten definir paràmetres morfomètrics com la sinuositat. Addicionalment, l'anàlisi de les dades sísmiques proporciona informació sobre el context tectònic-sedimentari i permet comprendre l'evolució geològica dels canyons al llarg de milions d'anys. Finalment, altres mètodes com el mostreig de sediments contribueixen a comprendre els processos sedimentaris i el tipus de sediments que circulen per cada canyó.

Perfil sísmic que mostra l'arquitectura estratigràfica d'un talús continental afectat per 4 canyons i un paleocanyó (abandonat i emplenat per sediments) / Base de dades del grup de Marges Continentals de l’ICM.
Perfil sísmic que mostra l'arquitectura estratigràfica d'un talús continental afectat per 4 canyons i un paleocanyó (abandonat i emplenat per sediments) / Base de dades del grup de Marges Continentals de l’ICM.

... i Mart?

Com són canyons marcians? Es formen i evolucionen de la mateixa manera?
La veritat és que no existeix encara una resposta definitiva a aquesta pregunta. No és fàcil demostrar grans esdeveniments d'inundació o fluxos de sediments recurrents a l'entorn marcià, ja que l'aigua líquida no pot existir en la majoria de les condicions actuals de la superfície marciana. Probablement, el Valles Marineris és una gran estructura tectònica que ha evolucionat gràcies a despreniments i allaus. Tanmateix, en alguns flancs del canyó semblen existir canals que podrien haver-se format pel flux d'aigua o de diòxid de carboni.