És la conclusió principal d’un nou estudi en el qual ha participat l’ICM-CSIC que aporta noves evidències sobre la capacitat d’aquests crustacis de reaccionar a estímuls nocius, amb implicacions directes per a l’aqüicultura i la indústria pesquera, la legislació sobre benestar animal i la pràctica científica.
Un nou estudi internacional liderat per la Universitat de Göteborg (Suècia) en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha demostrat que analgèsics d’ús comú en humans, com l’aspirina i la lidocaïna, redueixen o eliminen les respostes a l’estrès en els escamarlans (Nephrops norvegicus). La troballa, publicada recentment a la prestigiosa revista Scientific Reports, aporta noves evidències sobre la capacitat d’aquests crustacis de reaccionar a estímuls nocius, amb implicacions directes per a l’aqüicultura i la indústria pesquera, la legislació sobre benestar animal i la pràctica científica.
En concret, els resultats de la investigació mostren que l’administració prèvia d’analgèsics disminueix de manera significativa les reaccions de fugida dels escamarlans davant d’estímuls potencialment dolorosos com ara descàrregues elèctriques. Aquest comportament reforça la idea que els mecanismes fisiològics implicats en la percepció dels estímuls nocius podrien ser més similars entre crustacis i vertebrats del que es pensava, cosa que obliga a reconsiderar com es manipulen i es sacrifiquen aquests animals.
«Aquest estudi demostra que els crustacis responen a estímuls nocius de manera modulada per analgèsics, cosa que té implicacions clares tant per al seu benestar com per a les pràctiques en aqüicultura, pesca i investigació», explica Guiomar Rotllant (ICM-CSIC), coautora del treball i especialista en fisiologia de crustacis.
La investigació s’emmarca en un context de debat internacional creixent. D’una banda, països com Noruega, Nova Zelanda i Àustria ja han prohibit bullir crustacis vius per motius ètics, i al Regne Unit els crustacis decàpodes ja són reconeguts com a éssers sintents. Paral·lelament, el sector aqüícola està explorant alternatives com l’atordiment elèctric, l’aplicació del qual requereix un coneixement més profund de com aquests animals perceben i responen al potencial dolor.
Respostes als estímuls nocius i efecte dels analgèsics
Durant els experiments, els escamarlans exposats a descàrregues elèctriques van mostrar una resposta típica de fugida mitjançant ràpids moviments de la cua. No obstant això, quan els animals van ser tractats prèviament amb analgèsics, aspirina o lidocaïna, aquesta reacció va disminuir notablement o va desaparèixer.
«Si bé sabíem que els crustacis decàpodes mostren signes d’incomoditat i estrès davant lesions, els últims experiments demostren que els escamarlans reaccionen de manera adversa a descàrregues elèctriques que són doloroses per als humans», assenyala Lynne Sneddon (Universitat de Göteborg), autora del treball i professora de zoofisiologia.
Per a l’elaboració de l’estudi es van avaluar dos compostos: l’aspirina, administrada mitjançant injecció, i la lidocaïna, dissolta a l’aigua. Tots dos fàrmacs van reduir les reaccions a l’estímul nociu, encara que amb respostes diferents. Pel que fa a l’aspirina, feia que els animals comencessin a netejar-se les potes i les pinces, cosa que es defineix com un signe d'estrès, i al mateix temps, el moviment constant de cua disminuïa en rebre els animals la descàrrega elèctrica. Altrament, el tractament amb la lidocaïna també va reduir el moviment constant de la cua dels escamarlans, però sense mostrar altres efectes adversos.
Implicacions per al benestar animal i la ciència
«El fet que analgèsics desenvolupats per a humans també tinguin un efecte sobre els escamarlans indica fins a quin punt compartim mecanismes fisiològics bàsics amb aquests animals, cosa que reforça la necessitat de considerar el seu benestar en els diferents àmbits en què interactuem amb ells», afegeix Sneddon.
Amb tot, l’estudi, que ha comptat amb el suport de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE), subratlla la necessitat de desenvolupar mètodes de sacrifici més humanitaris en la indústria alimentària, així com d’avançar en la seva possible inclusió en normatives de benestar animal en investigació científica. Així mateix, obre la porta a millorar les pràctiques experimentals mitjançant l’ús d’analgèsics per reduir l’estrès i el possible patiment dels crustacis.