Notícies | 17 Novembre 2026

El canvi climàtic i la manca de nutrients amenacen la base de la xarxa tròfica marina

Share

És la principal conclusió d'un nou estudi de l'ICM-CSIC publicat a Microbial Ecology que demostra que l'augment de la temperatura de l'aigua juntament amb una nutrició deficient afecta de manera desigual els protists, afavorint les espècies mixòtrofes.

estudi ens demostra que l'escalfament global i la limitació de nutrients alteren en gran manera el creixement i la qualitat nutricional del plàncton
estudi ens demostra que l'escalfament global i la limitació de nutrients alteren en gran manera el creixement i la qualitat nutricional del plàncton

L'augment de la temperatura de l'aigua i l'alteració en la disponibilitat de nutrients representen dues de les principals amenaces per als ecosistemes marins. No obstant això, la investigació científica prèvia havia documentat de forma aïllada com afectava l'augment de la temperatura o la deficiència de nutrients, centrant-se la gran majoria dels treballs a analitzar un únic factor d'estrès per separat i en exposicions a curt termini.

Per superar aquesta limitació, un equip científic de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha publicat un estudi a la revista d'alt impacte Microbial Ecology que avalua per primera vegada els efectes combinats de l'estrès tèrmic i la limitació nutricional en els protists marins, els microorganismes unicel·lulars que constitueixen la base de la xarxa tròfica marina.

El treball ha estat dissenyat i executat íntegrament a les instal·lacions de l'ICM-CSIC, en les quals l'equip científic ha analitzat com responen tres espècies de protists amb diferents estratègies metabòliques en ser sotmeses simultàniament a escenaris d'escalfament crònic (un increment puntual de tres graus mantingut al llarg dels anys) o d'estrès tèrmic agut (onades de calor), juntament amb dietes deficients en nitrogen o fòsfor.

Respostes desiguals en el plàncton

Els protists marins exerceixen un paper fonamental en la regulació dels cicles biogeoquímics del planeta i en la transferència d'energia cap a nivells tròfics superiors, com peixos i crustacis. Els resultats de l'estudi evidencien que les conseqüències de l'estrès tèrmic i la limitació de nutrients no afecten per igual totes les espècies, sinó que depenen en gran manera de la seva estratègia metabòlica i de la durada de l'exposició.

«Tradicionalment, els models de canvi climàtic han avaluat els factors ambientals de forma aïllada i han assumit que els estressos afecten de manera similar si són a curt o llarg termini. En aquest treball demostrem la necessitat d'adoptar una visió més integradora», explica Minerva García Martínez, autora principal i investigadora de l'ICM-CSIC. 

«En combinar la temperatura amb la qualitat nutritiva de les preses sobre espècies amb diferents estratègies, aportem una visió més realista que permet millorar de forma substancial les prediccions sobre l'impacte del canvi climàtic a l'oceà».

Per dur a terme l'experiment, l'equip va cultivar les preses en diferents medis per oferir als protists una dieta rica en nutrients, un de limitat en nitrogen o un de deficient en fòsfor. Posteriorment, van mesurar de quina manera impactaven aquestes combinacions en les seves taxes d'ingestió, la seva capacitat de creixement o la seva composició nutricional, entre altres paràmetres.

Avantatges per a la mixotrofia

Una de les principals aportacions de l'estudi és la troballa que la mixotrofia —la capacitat de combinar la ingesta d'aliment amb la fotosíntesi en un mateix organisme— atorga un clar avantatge de tolerància davant de diferents factors d’estrès. Davant de condicions d'estrès tèrmic agut (onades de calor) i deficiència de fòsfor, les espècies mixòtrofes van mostrar una major resistència i capacitat de supervivència en comparació amb els protists estrictament heteròtrofs, que depenen únicament de la ingesta.

«Aquest estudi ens demostra que l'escalfament global i la limitació de nutrients alteren en gran manera el creixement i la qualitat nutricional del plàncton. Atès que són la base de les xarxes alimentàries, aquests efectes es podrien transmetre en cascada en l'eficiència amb què l'energia i els nutrients flueixen cap a organismes superiors, afectant la salut general dels oceans», adverteix García Martínez.

Després de posar de manifest que alguns grups de protists són més vulnerables que d'altres a aquestes alteracions, l'equip de l'ICM-CSIC subratlla la necessitat de continuar aprofundint en aquest àmbit de recerca. «De cara al futur, les noves línies d'investigació s'hauran de centrar a ampliar el ventall d'espècies estudiades per comprovar si aquests patrons es mantenen en altres comunitats naturals. A més, avaluarem exposicions més perllongades i variables juntament amb altres factors d'estrès ambiental per simular més fidelment els processos dels ecosistemes marins», conclou la investigadora.