És la principal conclusió d’un estudi liderat per l’ICM-CSIC que revela com factors ambientals i humans determinen el tipus d’aliment que consumeix aquesta espècie de gran interès pesquer, aportant claus per a una gestió sostenible d'aquesta.
La dieta dels grans depredadors marins no només reflecteix l’estat dels ecosistemes en què habiten, sinó que també pot proporcionar indicis sobre com respondran aquests ecosistemes al canvi climàtic i a l’activitat humana. Un estudi recent liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i publicat a la revista Journal of Animal Ecology demostra que tant les condicions oceanogràfiques com la pressió pesquera influeixen significativament en l’alimentació del peix espasa (Xiphias gladius), una espècie clau en les xarxes tròfiques pelàgiques del Mediterrani i l’Atlàntic.
La investigació identifica variacions espacials en la dieta del peix espasa vinculades a condicions ambientals com la temperatura de l’aigua o els patrons de productivitat marina, però també a pressions humanes com la intensitat pesquera. Aquests resultats tenen implicacions directes per a la conservació d’aquesta espècie de gran interès pesquer i per al disseny d’estratègies de conservació adaptades a escenaris futurs de canvi global.
“Entendre els factors que determinen la dieta del peix espasa ens permet anticipar possibles alteracions en el seu paper ecològic”, explica Elena Fernández Corredor (ICM-CSIC), autora principal de l’estudi. “Aquesta informació és clau per aplicar enfocaments de conservació més integradors, especialment en un context de forta pressió ambiental i antropogènica”, afegeix la investigadora.
La influència de l’entorn i l’activitat humana
L’estudi mostra que el consum de peixos per part del peix espasa s’incrementa en zones on la capa de mescla oceànica és més profunda. En canvi, la ingesta de calamars està associada tant a la mida del peix espasa com a la pressió pesquera, la qual cosa suggereix que aquesta activitat podria estar modificant la disponibilitat de preses o alterant la composició dels diferents recursos dels quals s’alimenta el peix espasa.
D’altra banda, el treball identifica una major dependència d’organismes gelatinosos (com ara les salpes) en regions menys productives. Segons l’equip científic, aquesta tendència podria indicar una menor disponibilitat de preses com peixos i cefalòpodes en certes àrees, cosa que obliga el peix espasa a recórrer a alternatives menys energètiques.
“Aquests resultats no només permeten descriure la dieta actual de l’espècie, sinó que també ofereixen una base per preveure com podrien canviar els seus patrons alimentaris a mesura que evolucionin les condicions oceàniques”, matisa Francisco Ramírez (ICM-CSIC).
Per a l’elaboració del treball, l’equip va combinar eines avançades d’anàlisi tròfica, com els Models Bayesians de Mescla d’Isòtops Estables, amb Models Additius Generalitzats (GAMs) per explorar la relació entre la dieta i variables ambientals i antropogèniques. A més, l’estudi incorpora un exercici de modelització prospectiva per avaluar com podria modificar-se la dieta del peix espasa en diferents escenaris de canvi climàtic, cosa que constitueix un enfocament innovador dins de l’estudi dels grans pelàgics.
“El valor afegit de l’estudi rau en la seva capacitat per integrar diferents fonts d’informació i projectar canvis ecològics futurs amb més precisió”, destaca Joan Navarro (ICM-CSIC). “Això el converteix en una eina de gran utilitat per a la planificació de polítiques de conservació a mitjà i llarg termini”.
Implicacions per a la conservació
Els resultats subratllen la necessitat de considerar tant les interaccions tròfiques com els factors ambientals i humans en la gestió dels recursos marins. En particular, l’estudi destaca com els canvis en la dieta del peix espasa poden actuar com a indicadors de desequilibris ecològics més amplis, derivats de l’escalfament global o d’una explotació pesquera excessiva.
Finalment, s’impulsarà l’ús de tècniques d’isòtops estables com a eina de seguiment continu, la qual cosa permetria implementar sistemes de monitoratge més eficients i aplicables a gran escala.
Segons l’equip científic, aquesta investigació representa un avanç significatiu en la comprensió de l’ecologia tròfica dels grans pelàgics i reforça la necessitat d’integrar el coneixement científic en la presa de decisions sobre la conservació i l’ús sostenible dels recursos marins. Des d’aquesta perspectiva, el coneixement generat pot contribuir a la formulació de polítiques pesqueres més integrades, que no només regulin els nivells de captura, sinó que també protegeixin el paper funcional de les espècies dins de l’ecosistema.
A part de l’ICM-CSIC, l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC) ha contribuït a aquest treball aportant dades clau procedents del seu programa d’observadors a bord de vaixells comercials, una sèrie històrica única en l’àmbit mediterrani.
"Aquesta iniciativa, que monitoritza des de fa dècades les captures i l’activitat pesquera en temps real, ha estat fonamental per caracteritzar amb més precisió les interaccions tròfiques de l’espècie i la seva resposta davant la pressió pesquera", explica David Macías, investigador del Centre Oceanogràfic de Màlaga i coautor de l’estudi.