La investigació, resultat d'una contribució entre diversos instituts del CSIC, Alimentta i les universitats Pablo de Olavide i Santiago de Compostel·la, quantifica per primera vegada les emissions de gasos d'efecte hivernacle de tota la cadena alimentària del musclo a Espanya. Ha comptat amb la participació de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, a Barcelona.
Un equip multidisciplinari compost per personal expert de diversos centres d'investigació espanyols ha publicat el primer estudi que quantifica de forma integral la petjada de carboni de la cadena alimentària del musclo a Espanya, abastant totes les fases des de l'aqüicultura fins al consum.
L'article, disponible en accés obert a la revista Resources, Conservation and Recycling, analitza l'impacte climàtic, en gasos d'efecte hivernacle (GEI), de les principals presentacions comercials del musclo (fresc, congelat i en conserva), integrant dades de producció nacional, comerç, transformació industrial i transport (internacional, nacional i intraprovincial).
L'estudi estima que la cadena alimentària del musclo genera 287,8 mil kg de CO₂eq a l'any, resultat de la contribució de la producció aqüícola, el processament industrial de les diferents presentacions –en fresc, congelat i en conserva– o el transport, entre d'altres.
Aquests resultats mostren que, tot i que el musclo és una de les proteïnes marines amb menys impacte ambiental en origen, la petjada de carboni augmenta significativament a causa del grau de processament i dels fluxos comercials que segueix el producte.
Les conserves, el producte amb més impacte ambiental
Les emissions associades al consum domèstic assoleixen 190,1 mil kg de CO₂eq/any, equivalents a 6,3 kg CO₂eq per kg de producte comestible (sense closca). Tanmateix, l' impacte varia notablement segons el tipus de presentació. Les dades indiquen que el musclo en escabetx és el causant del major impacte mentre que el congelat el menor.
El format congelat presenta l'impacte ambiental més reduït a causa del seu transport sense closca i a un processament industrial menys intensiu que les altres presentacions, mentre que les conserves –el format més consumit– generen més empremta per quilogram.
Respecte a la producció nacional, Galícia és la regió espanyola que produeix el 99%, però només el 25% del musclo fresc disponible es destina al consum directe a Espanya, mentre que la resta s'exporta, augmentant la petjada de carboni del consum final.
"Per posar aquestes xifres d'emissions en context, convé recordar l'empremta d'altres aliments habituals", apunta Joan Moranta, investigador del Centre Oceanogràfic de Balears de l'IEO-CSIC. "La carn de boví se situa molt per sobre de la del musclo, amb valors de l'ordre de desenes de kgCO₂eq per kg. El porc s'acosta a rangs intermedis, al voltant de 7 kgCO₂eq per kg. I alguns peixos, com el lluç , poden estar prop de 4,4 kgCO₂eq per kg. El musclo destaca com a proteïna marina d'emissions moderades, però amb sensibilitat forta al nivell d'industrialització i de fluxos comercials", assenyala el científic.
Claus per reduir l'impacte
L'estudi identifica unes recomanacions per reduir l'impacte ambiental, com incentivar el consum de musclo nacional en fresc; millorar l'eficiència en la cadena de producció; millorar l'eficiència en la cadena de comercialització; i implementar pràctiques més sostenibles en totes les etapes de la cadena, des de la depuració fins a la distribució final. Tot això amb l'objectiu de reduir el consum d'energia i les emissions de GEH, segons assenyalen els investigadors.
"El musclo és una proteïna marina de baix impacte ambiental, però el model actual de producció i consum, basat en la transformació industrial i cadenes comercials complexes, incrementa considerablement la seva empremta climàtica. Impulsar el consum de musclo fresc i congelat, i optimitzar els fluxos logístics, ofereix una oportunitat clara per reduir les emissions del sector", conclou Pablo Saralegui, primer autor de l'estudi, investigador d'Alimentta i la Universitat Pablo de Olavide.
"Optimitzar el transport, utilitzar materials d'embalatge més sostenibles o tecnologies que minimitzin l'ús de recursos i redueixin les emissions durant la producció i processament del musclo, són pràctiques específiques que condueixen a millorar la sostenibilitat", apunta Montserrat Ramón, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC.
Aquesta publicació, que compta amb el suport de la Fundació Daniel i Nina Carasso, és el resultat d'una col·laboració multidisciplinària entre investigadors d'Alimentta, de la Universitat Pablo de Olavide, Universitat de Santiago de Compostel·la, l’Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i el Centre Oceanogràfic de Balears (COB-IEO, CSIC).