BioPlatgesMet, impulsat per l’AMB amb el suport de l’ICM-CSIC i l’Institut Metròpoli, combina tecnologia oberta, ciència ciutadana i gestió pública per millorar la conservació dels espais naturals.
El projecte BioPlatgesMet finalitza el seu recorregut després de dos anys d’activitat amb resultats destacables: més de 6.000 observacions registrades a la plataforma MINKA, corresponents a 697 espècies diferents de les platges metropolitanes. D’aquestes, 47 estan catalogades com a protegides i 24 com a invasores.
Les cinc espècies més observades han estat l’escopinya verrucosa, Acanthocardia tuberculata, (112 observacions), la cloïssa blanca atlàntica, Spisula subtrucata, (111), la barqueta de Sant Pere, Velella velella (102), la boca roja, Stramonita haemastoma (101) i la gavina corsa, Ichthyaetus audouinii, catalogada com espècie protegida (99 observacions).
Les dades recollides serviran per planificar actuacions de conservació, com ara prioritzar intervencions en zones dunars amb presència d’espècies invasores, reforçar la senyalització, restringir l’accés a zones on s’hagin detectat espècies protegides i monitorar la recuperació de la vegetació autòctona a partir del seguiment realitzat.
Daniel Palacios, cap del Servei de Platges de l’AMB afirma que
“Mirant cap al futur, es plantegen diversos reptes: mantenir la recollida de dades, garantir la qualitat i la validació constant de les observacions i integrar les dades generades en la presa de decisions en la gestió integral de les platges. També és clau la donar visibilitat als resultats per amplificar l’impacte social i ambiental del BioPlatgesMet”.
Per la seva banda, Karen Soacha, investigadora del grup EMBIMOS del ICM-CSIC valora positivament el projecte:
“Codissenyar eines tecnològiques amb les administracions ha permès demostrar com aquestes infrastructures faciliten el pas de les dades a la presa de decisions”.
Elena Domene, cap de l'àrea de sostenibilitat de l'Institut Metròpoli afirma que
“Les platges metropolitanes són espais de biodiversitat, però també espais socials que necessiten una gestió compartida. El projecte BioplatgesMet ha demostrat que la ciència ciutadana pot generar coneixement valuós i vincles amb el territori. El repte és mantenir aquesta participació per fer que les platges siguin més valorades i més participatives.”
BioPlatgesMet ha suposat un salt qualitatiu en el coneixement i la gestió de la biodiversitat de les platges metropolitanes amb la integració del trinomi tecnologia, ciència i participació ciutadana.
Les dades recollides i les eines aplicades han permès passar d’un enfocament d’estudi puntual a una estratègia col·laborativa i contínua de seguiment i gestió del litoral. En paral·lel, la implicació de la ciutadania, els projectes educatius i de dinamització i la difusió han reforçat la conscienciació, promovent la percepció de la platja com un espai natural.
Infraestructura tecnològica per a la biodiversitat
El projecte ha permès desenvolupar un conjunt d’eines digitals i metodologies que combinen la recollida de dades de flora i fauna, la seva visualització i l’impuls de la participació ciutadana. Entre aquestes eines destaca MINKA, la plataforma de ciència ciutadana creada per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). A través d’aquesta plataforma, tècnics, voluntaris i observadors ciutadans registren fotografies geolocalitzades de flora i fauna a la zona litoral i dunar. Les observacions es validen col·lectivament i també per personal expert abans d’integrar-se en bases de dades obertes. Fins ara, un total de 253 persones han pres part en el projecte, de les quals 165 han aportat observacions.
També s’ha desenvolupat el Dashboard MINKA, un panell de seguiment destinat als equips de gestió que permet visualitzar i analitzar les dades generades per MINKA. Aquesta eina facilita la detecció de tendències, la identificació de zones que requereixen actuacions i la localització de possibles espècies invasores, ajudant així l’AMB en la presa de decisions tècniques.
A més, s’han desenvolupat proves pilot d’eines complementàries com un ChatBot per la consulta interactiva en temps real, la intel·ligència artificial PlantNet per a la identificació d’espècies partint de fotografies, o CirculAR, una aplicació de realitat augmentada per a visualitzar les dinàmiques de les zones dunars.
Aquest conjunt d’eines ha permès evolucionar d’un model de d’estudi tradicional puntual cap a un sistema de seguiment continu, col·laboratiu i digitalitzat, on la ciutadania aporta dades de valor científic i l’Administració pot actuar amb més agilitat.
Educació ambiental i dinamització ciutadana
Un dels pilars del projecte ha estat la seva integració en els programes educatius i de dinamització de les platges metropolitanes que pertanyen al programa Aprenem a la Xarxa, com l’adaptació i integració de continguts i materials per a la Jugatecambiental, l’adaptació específica del Cicles d’activitats als parcs, platges i rius metropolitans, i la integració del projecte BioPlatgesMet als projectes educatius APS (aprenentatge servei). Aquest enfocament, recolzat per la gran tasca de difusió i comunicació amb què ha comptat el projecte, ha contribuït a reforçar el vincle entre ciutadania, entorn natural i gestió pública, i s’ha generat una comunitat de voluntaris i entitats actives amb un objectiu comú: la conservació i millora dels ecosistemes litorals. Globalment, la ciutadania participant a activitiats d’Aprenem a la Xarxa ha augmentat de 6.144 l’any 2024 a 6.770 el 2025.