Un nou estudi amb participació de l’ICM ha comprovat que aquests ecosistemes creixen cap als corrents i són capaços d'autoorganitzar-se per capturar més aliment.
Un equip internacional de l'Institut de Ciències del Mar (ICM), la Universitat de Barcelona, el National Oceanography Centre (NOC) del Regne Unit i altres centres de recerca europeus ha comprovat que els esculls de corall d'aigües fredes – semblants als de les zones tropicals però es troben a més profunditat– es distribueixen d'una forma concreta a l'espai per maximitzar la disponibilitat de recursos, que obtenen captant les partícules de matèria orgànica que són transportades pels corrents marins.
Els detalls de la troballa es recullen en un estudi publicat recentment a la revista Scientific Reports que ha modelat els factors hidrodinàmics que controlen el creixement i l'evolució morfològica d'aquests esculls, considerats punts calents de biodiversitat als ambients profunds. Es tracta d’un gran avenç, ja que fins ara se sabia molt poc sobre els processos que indueixen a la formació de les complexes estructures tridimensionals que els caracteritzen.
Per a l'elaboració del treball, l'equip va dissenyar un complex experiment col·locant un escull artificial amb corals vius en un tanc i exposant-lo durant mesos a corrents unidireccionals, recreant així les característiques físiques en què aquests esculls es troben en ambients de mar profund.
Així, van poder comprovar una hipòtesi plantejada fa temps: que els coralls creixen cap al corrent dominant. En aquest sentit, els resultats de l'experiment van revelar que les colònies que es trobaven a la part frontal de l'escull i, per tant, estaven més exposades als corrents, creixien molt més i presentaven un menor grau d'estrès.
A més, l'equip va observar un major creixement en les colònies localitzades a certa distància de la part frontal de l'escull, on la velocitat i direcció dels corrents de fons es restableixen i permeten el desenvolupament d'altres esculls. Aquests patrons reforcen la idea que els coralls són capaços d'autoorganitzar-se a l'espai per aprofitar millor els recursos disponibles.
"Els nostres resultats mostren que la presència d'un escull provoca una desviació dels corrents de fons per sobre del mateix, creant una zona d'ombra a la part posterior on disminueix l'intercanvi d'oxigen i ions implicats en la calcificació dels coralls, i per on la gran part de l'aliment que es troba en suspensió no arriba a passar. Això es veu reflectit en el creixement reduït i en l'expressió de proteïnes relacionades amb l'estrès dels coralls que habiten aquestes zones", detalla Guillem Corbera, l'autor principal de l'estudi.
Per la seva banda, Claudio Lo Iacono, coautor del treball, apunta que "hem pogut observar el creixement d'un escull estudiant els processos d'interacció entre la seva morfologia i la hidrodinàmica circumdant, que arriben a afectar fins i tot els processos fisiològics de les pròpies colònies. Per això, creiem que aquestes bioconstruccions poden arribar a autoorganitzar-se a l'espai i en el temps".
El coneixement sobre els esculls de corall d'aigües fredes és important a causa de la seva singularitat i paper clau a l'oceà, on actuen com a arquitectes dels ecosistemes profunds i exerceixen de refugi per a nombroses espècies. A més, l'anàlisi de la seva composició química permet conèixer el clima del passat, ja que aquesta depèn principalment d'oscil·lacions climàtiques associades a les edats de gel, els canvis en la productivitat de la superfície del mar i les variacions del nivell del mar.