La comunitat investigadora proposa crear “Trust Missions”, és a dir, programes que reforcin la participació ciutadana i assegurin suport estable a les organitzacions locals.
Un equip científic internacional liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha alertat que les grans iniciatives internacionals per a la protecció de l’oceà no seran suficients si no incorporen de manera prioritària les entitats civils i la ciutadania organitzada. L’article, titulat “Collaborative bottom-up Trust Missions: A perspective on long-term strategies with and for people and Nature”, ha estat publicat recentment a la revista Nature Portfolio i compta amb la participació d’una vintena d’autores i autors de 14 institucions europees sota el paraigua de la xarxa EuroMarine.
La necessitat d’un canvi d’enfocament
L’estudi s’emmarca en el context de la Dècada de l’Oceà de les Nacions Unides (2021-2030) i de la Missió Oceà i Aigües de la Unió Europea, dues grans iniciatives que han generat projectes rellevants però que, segons les investigadores i investigadors, s’han centrat sobretot en aproximacions tecnològiques i de caire top-down, és a dir donant suport a un número relativament limitat d’organitzacions públiques i privades que tenen suficient massa crítica com per a participar exitosament en les seves convocatòries.
“Les solucions tecnològiques són necessàries, però per si soles no aconseguiran el canvi cultural i social que necessitem per revertir la crisi oceànica i climàtica”, explica Josep Lluís Pelegrí, investigador principal de l’article. “Cal invertir amb decisió en estratègies bottom-up que parteixin de la ciutadania i que reconeguin i reforcin la feina de les petites i mitjanes associacions civils i ONGs, que fa anys que treballen a primera línia amb recursos mínims”.
El paper clau de les entitats civils
El treball destaca que les associacions locals, col·lectius ciutadans i organitzacions sense ànim de lucre ja duen a terme tasques fonamentals de sensibilització, educació ambiental i protecció marina. Tot i això, la majoria d’aquestes entitats són petites i manquen de la capacitat tècnica i administrativa per accedir a grans convocatòries de finançament europeu.
“Si volem promoure una societat implicada en la salut dels oceans, els estats i les unions supranacionals, com ara la Unió Europea, han de buscar fórmules innovadores per a donar suport estable i a llarg termini a les entitats civils que ja treballen activament sobre el terreny”, afegeix Patricia Pinto de la Universitat de Algarve, a Portugal. “La Dècada de l’Oceà no ha estat encara capaç de mobilitzar recursos per a aquestes organitzacions, i això representa una gran oportunitat perduda per a mobilitzar a la població”.
Una proposta: les Trust Missions
Com a resposta, els autors proposen que el programa Horizon Europe de la Unió Europea inclogui missions que donin suport i promoguin la mobilització de les entitats civils, el que anomenen Trust Missions. Aquestes missions tindrien l’objectiu d’aportar suport logístic i econòmic a petites i mitjanes entitats civils, garantint que puguin desenvolupar i ampliar les seves activitats de mobilització ciutadana i educació ambiental.
Natalia Bojanić, de l’Institut d’Oceanografia i Pesqueries de Split, Croacia, indica que “aquesta fórmula ofereix una via prometedora per a aprofundir la participació ciutadana en la governança dels oceans”, i afegeix que “té el potencial de traslladar les polítiques europees en beneficis tangibles per les comunitats costaneres, al temps que s’incrementa la protecció de la biodiversitat marina mitjançant accions locals.”
“La Unió Europea hauria d’impulsar canvis estructurals per tal que el seu finançament arribi de forma efectiva a la ciutadania ja compromesa en desenvolupar una relació més harmònica amb l’oceà, convertint-los en actors centrals en la protecció dels ecosistemes aquàtics i en el desenvolupament d’una veritable economia blava”, apunta David Whyte de la Universitat de Cork, a Irlanda.
Un treball col·laboratiu
L’article és fruit del grup de treball TransOcean, vinculat a la xarxa EuroMarine, la principal plataforma europea que connecta institucions de recerca marina. La coordinació s’ha dut a terme des de l’ICM-CSIC, amb la implicació de prop d’una vintena d’autors de 14 institucions de diversos països europeus.
“El procés de redacció ha estat en si mateix un exercici col·laboratiu i plural, en què hem intentat reflectir la diversitat d’experiències i visions existents a Europa”, assenyala Josep Lluís Pelegrí, investigador de l’ICM-CSIC i coordinador de TransOcean. “Aquesta mirada col·lectiva és imprescindible per entendre que els reptes ambientals són globals però que les respostes més efectives neixen sovint a escala local”.
Mirant cap al futur
Aquesta línia de recerca s’emmarca en les activitats de ciències socials marines (Marine Social Sciences) que es desenvolupen a l’ICM-CSIC, especialment en projectes de cultura oceànica i d’arts i ciències, i en programes de participació ciutadana.
“L’oceà necessita més que tecnologia i ciència: necessita persones compromeses, històries compartides i comunitats actives”, conclou Carine Simon, investigadora de l’ICM que també és coautora del treball. “El nostre missatge és clar: si no empoderem les entitats i les persones que ja treballen per l’oceà, correm el risc que les grans missions internacionals quedin desconnectades de la societat”.