L'equip científic del projecte COTI ha treballat en estreta col·laboració amb el sector pesquer per millorar el coneixement sobre diverses espècies vulnerables.
Personal investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) ha identificat les zones més importants del Mediterrani occidental espanyol per a la supervivència dels taurons, una de les espècies més amenaçades del planeta. Mitjançant la combinació del marcatge satel·litari d'exemplars vius amb l'anàlisi de mostres biològiques de diferents espècies de taurons —tintorera, solraig i peix espasa—, l'equip investigador va analitzar el litoral mediterrani, des de Blanes fins a Cartagena, en estreta col·laboració amb el sector pesquer. El treball, finançat per la Fundación Biodiversidad, revela la importància dels canyons submarins de la costa catalana, les aigües del golf d'Alacant i la costa d'Almeria en l'alimentació, reproducció i rutes migratòries dels grans depredadors.
«Un dels grans valors del projecte ha estat poder integrar diferents aproximacions científiques i actors del territori per entendre millor com es desplacen aquestes espècies al Mediterrani i quines zones són especialment rellevants per a la seva conservació», explica Joan Navarro, investigador de l'ICM-CSIC i responsable científic del projecte.
A més de ser un dels grups d'espècies més amenaçats del planeta segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), els taurons, com a depredadors apicals —al capdamunt de la cadena alimentària—, són clau per al funcionament dels seus ecosistemes.
«Lamentablement moltes poblacions estan en regressió i encara desconeixem molts aspectes de la seva ecologia», destaca Elena Fernández, investigadora de l'ICM-CSIC vinculada al projecte. «Disposar de dades sobre els seus moviments i la connectivitat entre diferents àrees és essencial per avançar cap a mesures de gestió i conservació més eficaces», afegeix.
Per al treball de camp desplegat des de Blanes fins a Cartagena, han comptat amb l'estreta col·laboració del sector pesquer, que ha treballat en la localització, captura i liberació dels exemplars marcats, així com en la recopilació de mostres biològiques. El seguiment satel·litari es va realitzar amb exemplars de tintorera, Prionace glauca, un tauró pelàgic altament migrador; el tauró de profunditat conegut com a peix xovato o banyut, Hexanchus griseus; i el peix lluna, Mola mola, una de les espècies òssies més grans del món. Per la seva banda, es van prendre mostres de tintorera, solraig, Isurus oxyrinchus, i peix espasa, Xiphias gladius, per a l'anàlisi genètica.
«Aquestes anàlisis permeten comprendre millor el grau de connectivitat entre poblacions i determinar si els individus formen part d'una mateixa població o de grups diferenciats, una informació clau per definir estratègies de conservació a escala regional e internacional», assenyala Sergi Taboada, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC).
Per a Pablo Cermeño, especialista en programes de conservació del Zoo de Barcelona: «La implicació del sector pesquer ha estat fonamental per poder desenvolupar el projecte amb èxit, i molt especialment les campanyes de marcatge. La seva experiència i coneixement del medi marí han contribuït de manera decisiva a les tasques de camp i demostren que la col·laboració entre ciència i pesca és imprescindible per avançar en la conservació dels oceans».
El projecte COTI
Aquesta iniciativa s'emmarca dins del projecte COTI que, finançat per la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a través del Programa Pleamar, i es cofinança per la Unió Europea pel FEMPA (Fons Europeu Marítim, de Pesca i d'Aqüicultura), busca compatibilitzar la pesca i la conservació de taurons pelàgics amenaçats mitjançant la identificació d'àrees ecològicament importants a la Mediterrània nord-occidental. Coordinat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), compta amb la col·laboració del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), el Zoo de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, entre altres entitats.
Amb el tancament del projecte, l'equip espera que les dades obtingudes continuïn generant noves línies d'investigació i contribueixin a consolidar estratègies de conservació basades en evidències científiques i en la cooperació entre la comunitat científica, les administracions i els sectors vinculats al mar.