La iniciativa “OdM Climate 2024”, impulsada des de l’ICM per la plataforma de ciència ciutadana Observadors del Mar, ha revelat un augment d’espècies pròpies d’aigües càlides a la costa espanyola, entre altres efectes derivats de l’escalfament global.
El mar Mediterràni està sent testimoni d’una transformació sense precedents a causa de l’escalfament global, que està deixant empremta a les seves aigües: espècies típiques de climes càlids s’instal·len cada cop més al nord, els coralls moren per estrès tèrmic, les meduses apareixen abans del que és habitual i les praderies de posidònia mostren signes d’esgotament. Tot això ha estat documentat gràcies a “OdM Climate 2024”, una ambiciosa iniciativa de ciència ciutadana impulsada per la plataforma Observadors del Mar. “OdM Climate 2024” ha establert una xarxa de monitoratge a la Mediterrània per recollir informació sobre indicadors del canvi climàtic relacionats amb meduses, coralls, peixos i praderies de posidònia.
“‘OdM Climate’ es clau per ampliar el coneixement sobre els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes marins i ens permeten entendre millor què està passant i com actuar”, exposen els i les coordinadors de la iniciativa, que celebren la capacitat que ha tingut per generar milers de registres que reflecteixen l’estat actual de la Mediterrània espanyola.
Amb més de 1.400 censos submarins, 40.000 registres d’organismes marins i la participació de més de 500 persones i 33 centres de busseig, “OdM Climate 2024” s’ha consolidat com una xarxa de vigilància clau per prendre el pols al canvi climàtic a la Mediterrània. A més, la iniciativa ha estat reconeguda amb un accésit als III Premis de Divulgació Científica i Ciència Ciudatana del CSIC, així com amb una menció honorífica al European Union Prize for Citizen Science 2025.
Un Mediterràni cada cop més tropical
Un dels descobriments més destacats de l’edició 2024 ha estat la tropicalització de la fauna marina. El projecte “Peixos i escalfament”, liderat pels investigadors Ernesto Azzurro i Enrico Cecapolli (IRBIM-CNR), ha identificat un augment notable d’espècies termòfiles, és a dir, espècies que prefereixen temperatures càlides, a les aigües de la Mediterrània occidental. En zones com la costa de Granada, l’índex de tropicalització arriba al 35%, en línia amb les altes temperatures registrades.
Entre les espècies més representatives d’aquesta tendència hi ha Thalassoma pavo i Sparisoma cretense (peix lloro mediterrani). Aquesta darrera, històricament confinada a aigües de la Mediterrània oriental i del nord d’Àfrica, ha estat observada per primera vegada a les Balears i a Almeria, cosa que confirma la seva expansió cap a l’oest. Aquests canvis reflecteixen l’impacte directe de l’escalfament del mar sobre la biodiversitat marina.
Més canvis visibles: meduses, coralls i Posidònia
A més dels peixos, altres espècies clau estan mostrant respostes a l’augment de les temperatures. L’equip de Macarena Marambio (ICM-CSIC), a través del projecte “Alerta Meduses”, ha documentat proliferacions primerenques de Cotylorhiza tuberculata a la Regió de Múrcia. D’aquesta espècie se’n van veure individus adults en gran abundància en una època molt primerenca segons el que és habitual, cosa que podria ser un senyal d’avançament en el seu cicle reproductiu, probablement vinculat a l’escalfament de l’aigua.
Per la seva banda, el projecte “Atenció Coralls”, dirigit per Joaquim Garrabou (ICM-CSIC), ha revelat un alt nivell d’afectació en gorgònies i coralls. Més del 70% dels censos indiquen un impacte moderat o sever per esdeveniments de mortalitat massiva. Les espècies més perjudicades són Paramuricea clavata i Eunicella singularis, mentre que l’esponja Chondrosia reniformis es mostra més resistent.
Pel que fa a les praderies marines de Posidonia oceanica, fonamentals per a la salut de l’ecosistema mediterrani, el 2024 va ser un any sense floracions destacables, a diferència del que es va observar després de les intenses onades de calor del 2022. Segons l’equip de Fiona Tomás (IMEDEA-CSIC-UIB), això podria deure’s a un menor estrès tèrmic o al fet que les plantes encara no han recuperat prou recursos després de la gran inversió reproductiva d’aquell any. Paradoxalment, la floració més intensa del 2024 es va observar al nord de Catalunya, una de les regions més fredes del litoral.
“OdM Climate 2024 no només ha generat dades valuoses per a la recerca científica, sinó que ha demostrat el potencial transformador de la ciència ciutadana. Persones voluntàries, submarinistes recreatius i professionals, juntament amb equips científics, han contribuït a generar coneixement rigorós i útil per entendre com està canviant la nostra mar”, explica Macarena Marambio.
“Per tal que les dades tinguin més solidesa, és important mantenir l’esforç en el temps, de manera que es puguin veure tendències a llarg termini. Per això aquest any OdM Climate torna a estar en marxa i convidem qualsevol persona interessada a participar en l’edició de 2025”, conclou.
Les dades completes de la iniciativa, desenvolupada gràcies al finançament de la Fundació Biodiversitat, en el marc de la Convocatòria d’ajuts per implementar el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic (2021–2030) del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, estan disponibles a DigitalCSIC i ja està oberta la inscripció per a la propera edició: OdM Climate 2025.
Sobre Observadors del Mar
Observadors del Mar és una plataforma de ciència ciutadana marina amb una sòlida base de coneixement científic coordinada en coordinació per diversos centres d’investigació marina del CSIC: l’Institut de Ciències del Mar (ICM), l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), el Sistema d’Observació Costaner de les Illes Balears (SOCIB) i l’Institut d’Investigacions Marines (IIM).
A més, és sòcia del projecte LIFE INTEMARES, coordinat per la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Compta amb el suport de la PTI Ocean+ del CSIC, finançada per la Unió Europea – Next Generation EU – com a part del programa del MITECO per al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol. També manté una aliança amb la Fundació Marilles a les Illes Balears i una col·laboració activa amb RedPromar a les Canàries.