És la principal conclusió d’una investigació en la qual ha participat l’ICM-CSIC que subratlla la necessitat d’integrar dades climàtiques en la planificació marítima per fomentar l’adaptació al canvi global.
Un nou estudi internacional amb participació de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha revelat que la Planificació Espacial Marina (PEM) podria tenir un paper fonamental en la millora de l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic. El treball, signat per un equip del Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (ICES, per les seves sigles en anglès), exposa com una PEM "intel·ligent davant del clima" (CSMSP, per les seves sigles en anglès) pot ajudar a protegir la salut de l’oceà, donar suport al desenvolupament sostenible i orientar l’acció climàtica, sempre que se superin les barreres clau i es reforcin les condicions facilitadores.
La recerca, publicada recentment a Ocean Sustainability, recull les perspectives de científiques i científics marins, expertes i experts en clima i professionals de la PEM d’arreu del món. A més, examina per què el canvi climàtic encara no s’integra de forma sistemàtica en la planificació marina, oferint exemples reals de llocs on ja s’aplica amb èxit la CSMSP.
La PEM està dissenyada per a la gestió de l’espai marí de manera que es pugui equilibrar la protecció ecològica, el creixement econòmic i les necessitats socials. Tanmateix, la majoria dels plans espacials marins actuals no tenen en compte els efectes futurs del canvi climàtic, com ara l’escalfament de l’oceà, l’acidificació, l’augment del nivell del mar i els canvis en la distribució de la biodiversitat marina. Aquesta omissió limita l’eficàcia per garantir la sostenibilitat a llarg termini tant dels ecosistemes marins com de les activitats humanes que en depenen.
Implicacions clau
L’estudi identifica diversos factors clau que podrien accelerar la integració de l’acció climàtica en la PEM. En primer lloc, és fonamental l’accés a dades climàtiques fiables i a eines de suport per a la presa de decisions. En aquest sentit, l’equip científic destaca la necessitat de traduir millor l’evidència científica en orientacions pràctiques per als responsables polítics i planificadors. Així mateix, subratlla la importància de reforçar les aliances entre l’àmbit científic i polític per garantir l’accés a la informació rellevant.
En segon lloc, la comunicació col·laborativa i inclusiva és crucial. Els casos d’èxit de CSMSP solen implicar la cocreació de polítiques, alts nivells de participació de les parts interessades i la construcció de confiança amb les comunitats locals i els pobles indígenes.
En tercer lloc, l’equip de recerca ressalta la importància de disposar de la capacitat tècnica i del suport institucional, juntament amb recursos adequats, una gestió de dades a llarg termini i la continuïtat tant del personal com de les polítiques en curs. Finalment, és essencial comptar amb una governança eficaç i una alineació de les polítiques actuals. La PEM ha d’estar connectada amb la presa de decisions tant en l’àmbit climàtic com sectorial i, a la vegada, recolzada per la voluntat política d’una manera sostinguda en el temps que impulsi la integració entre marcs normatius.
Un marc per a la cooperació climàtica internacional
Més enllà de les aigües nacionals, l’estudi posa en relleu la gran oportunitat que tenim: utilitzar la CSMSP com a marc per a la cooperació climàtica internacional en alta mar o Zones Més Enllà de la Jurisdicció Nacional (ABNJ, per les seves sigles en anglès), que representen més del 60% de l’oceà. Això podria ajudar a coordinar accions davant de desafiaments transfronterers com la migració d’espècies, l’acidificació de l’oceà i la pèrdua d’hàbitats rics en carboni.
Per aprofitar plenament el potencial de la CSMSP, l’equip científic aposta per una millor alineació entre la PEM i les polítiques climàtiques, sistemes de monitoratge més sòlids per avaluar el progrés i una col·laboració més gran entre sectors i nacions.
“La Planificació Espacial Marina no només gestiona els usos actuals de l’oceà també és una eina poderosa per a l’acció climàtica que pot unir tots els interessos sectorials sota una causa comuna”, assenyala Maria Bas, coautora i investigadora postdoctoral a l’ICM-CSIC. “En reunir tots els sectors, la PEM pot transformar la manera com fem ús de l’oceà i reforçar la resiliència de cara al futur.”
Per la seva banda, Marta Coll, també de l’ICM-CSIC, afegeix:
“Integrar dades i projeccions climàtiques en la planificació marina ens permet guiar de manera responsable els sectors econòmics tradicionals i emergents, protegir ecosistemes rics en carboni com les praderies marines, i ajudar les comunitats costaneres a adaptar-se a les condicions canviants de l’oceà.”
En definitiva, l’estudi subratlla que una Planificació Espacial Marina intel·ligent basada en dades climàtiques clima no només és possible: és urgent. Amb les eines adequades, coordinació i suport polític, la PEM pot esdevenir una pedra angular de l’acció climàtica global basada en l’oceà.