És la conclusió principal d'un nou estudi de l'ICM-CSIC que analitza com afecten les onades de calor marines a una de les espècies de copèpodes més abundants del Mediterrani i l'Atlàntic Nord.
Les onades de calor marines no només alteren la temperatura de l'aigua, sinó que actuen com a amplificador de la contaminació química. Ara, un nou estudi liderat per personal investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i publicat a la revista científica Journal of Hazardous Materials ha revelat que l'increment tèrmic intensifica la toxicitat dels additius plàstics en el zooplàncton marí, la base sobre la qual se sustenta tota la xarxa tròfica a l'oceà.
Aquest grup està constituït per una immensa varietat de petits organismes flotants que són el nexe d'unió entre el fitoplàncton (els productors primaris que realitzen la fotosíntesi) i la resta d'espècies. Dins d'aquesta comunitat destaquen els copèpodes, uns crustacis diminuts que són el principal aliment per a les larves de la majoria dels peixos comercials, així com per a mol·luscs, aus marines i grans cetacis. Sense aquests éssers diminuts, la capacitat de l'oceà per albergar vida i regular el cicle global del carboni es veuria greument compromesa.
Concretament, la recerca analitza com reaccionen els individus de l'espècie Centropages typicus —una de les més abundants al Mediterrani i l'Atlàntic Nord— davant la presència de cinc compostos sintètics comuns que actuen com a plastificants i retardants de flama, tant de manera individual com barrejats, comparant la seva resposta a una temperatura base de 16 °C amb la d'un escenari d'estrès tèrmic agut a 22 °C.
Una amenaça doble
Els resultats revelen que l'escalfament de l'aigua redueix sistemàticament els nivells de concentració necessaris per causar la mort dels organismes, la qual cosa confirma que les temperatures elevades incrementen la letalitat d'aquests contaminants emergents. A més, l'exposició a mescles químiques sota condicions d'estrès tèrmic va desencadenar una clara alteració fisiològica i enzimàtica, afectant greument els mecanismes de desintoxicació del zooplàncton.
«Hem comprovat que la temperatura no és un simple factor estressant afegit, sinó un catalitzador que accelera l'impacte negatiu dels compostos químics», explica Paula Aguilera, investigadora de l'ICM-CSIC i primera autora de l'estudi. «L'augment de la temperatura pot alterar la resposta fisiològica dels copèpodes als contaminants, fent que els seus efectes siguin més intensos», afegeix la investigadora.
Impacte en la cadena tròfica
Els copèpodes són components essencials de les xarxes tròfiques marines i desenvolupen un paper fonamental en la transferència d'energia des dels productors primaris cap als nivells tròfics superiors. A més, constitueixen una de les principals vies d'entrada de la contaminació per plàstics a la xarxa tròfica, facilitant la seva transferència cap als esglaons superiors. Per això, qualsevol caiguda en la supervivència o abundància del zooplàncton podria tenir efectes en cadena sobre l'ecosistema, comprometent la productivitat biològica de l'oceà.
«El problema dels plàstics al mar va molt més enllà dels fragments visibles o els microplàstics; els additius químics que s'alliberen a l'aigua representen una amenaça invisible, però molt perjudicial», subratlla l'equip investigador, que alerta que «Si a això hi sumem el context actual de canvi climàtic, amb onades de calor marines cada vegada més freqüents i intenses, ens trobem davant d'un escenari de vulnerabilitat extrema per al medi marí».
Amb tot, l'estudi destaca la necessitat urgent d'actualitzar els criteris d'avaluació de riscos ecològics i la normativa ambiental sobre contaminants derivats del plàstic, unint els factors climàtics globals. Fins ara, la majoria d'assajos ecotoxicològics es realitzaven en condicions de laboratori estables i a temperatures constants, la qual cosa podria estar subestimant l'impacte real dels contaminants en un oceà que s'escalfa de manera constant.
«Els marcs regulatoris actuals han d'incorporar diversos factors d'estrès, com ho són per exemple l'augment de temperatura o del pH, en avaluar la perillositat dels contaminants sintètics», adverteix l'equip, que conclou assenyalant el perill que pot suposar ignorar la interacció entre l'escalfament i els compostos químics que contenen els plàstics i que poden alliberar-se al mar, especialment tenint en compte que es tracta de productes de gran consum.