A l’”A Fons” d’enguany parlem d’aquest document que ha comptat amb la participació de l’Institut i que subratlla l’“impacte crític” sobre l’oceà de factors d’estrès com l’escalfament de l’aigua o la sobrepesca, així com del lligam entre la salut del oceà i la salut humana.
El passat 8 de juny, coincidint amb el Dia Mundial de l’Oceà, les Nacions Unides van fer públic el tercer World Ocean Assessment (WOA III), el principal informe científic sobre l’estat de la salut del medi marí, en el qual han participat més de 550 experts i expertes de 86 països, aportant una perspectiva global, transversal i diversa a l'anàlisi. No es tracta d’un document rutinari; el precedent WOA, publicat el 2021, va deixar un gust agredolç per la manca de concreció en certs indicadors sectorials. Aquesta vegada, l’expectativa era màxima.
Després de recopilar, sintetitzar i integrar els avenços científics més recents sobre l’estat dels oceans, i d’un complex procés de validació política que requeria el vistiplau de tots els estats membres, el text definitiu ha vist la llum amb una destacada participació per part de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). D'una banda, investigadores i investigadors del nostre centre han liderat i coordinat el capítol dedicat al domini pelàgic, el bioma més gran del planeta i, alhora, un dels grans desconeguts de l’oceà.
"El domini pelàgic és l'entorn de l'oceà obert on els organismes no estan ancorats al fons marí, sinó que es mouen amb una dinàmica i una mobilitat constants, utilitzant i connectant hàbitats que són vitals per al funcionament global de tot el planeta", explica Marta Coll, investigadora de l’ICM-CSIC i coordinadora d'aquesta secció.
Des de la superfície banyada pel sol fins a les gairebé inaccessibles profunditats hadals de més de sis mil metres, la columna d’aigua funciona com una maquinària climàtica i biològica perfecta. Ens proporciona recursos vius, energia i una regulació tèrmica essencial per a la supervivència humana, actuant com el pulmó invisible de la Terra. Tanmateix, els resultats de l'avaluació global confirmen que hem entrat de ple en l'Antropocè, l'era en què els canvis impulsats per l’acció humana estan alterant la distribució de les espècies, la productivitat i la biodiversitat d’una forma dràstica des de la revolució industrial. Finalment, posen en evidència el coneixement encara parcial d’aquest ambient i els seus habitants.
Noves amenaces climàtiques
Els darrers cinc anys han estat testimonis d’avenços tecnològics sense precedents. Gràcies a vaixells oceanogràfics que operen com a naus nodrissa de robots submarins, l'expansió de boies biogeoquímiques Argo i les tècniques d'ADN ambiental (eDNA), la ciència ha pogut cartografiar racons abans invisibles. Les anàlisis d’isòtops estables han permès dibuixar la xarxa tròfica amb una precisió sense precedents. Però disposar d'un mirall més precís només ha servit per constatar la gravetat de les cicatrius de l'Antropocè. Els models climàtics més recents projecten un escenari marcat per un escalfament accelerat, l’acidificació dels mars i oceans, la pèrdua d’oxigen i fenòmens extrems extremadament abruptes, com les onades de calor marina, que fins fa poc no es podien simular de manera precisa.
L’escalfament global té un impacte important que es tradueix en un fenomen conegut com a “amplificació tròfica”. Com que l'augment de temperatura redueix l’eficiència en la transferència d'energia entre els diferents esglaons de la cadena alimentària, petits descensos en la biomassa del fitoplàncton provoquen pèrdues massives en els nivells superiors, afectant directament els peixos i els mamífers marins. Un clar exemple d'aquesta vulnerabilitat ambiental es va viure l'any 2023 amb l’arribada del fenomen d’El Niño, que va reduir a la meitat les captures industrials de l'anxoveta peruana —la pesquera monoespecífica més gran del món—, que va desestabilitzar l'economia local i l'aqüicultura global.
"Estem observant canvis profunds en l'estat físic i químic del medi pelàgic que ja estan afectant l'eficiència de les xarxes tròfiques", adverteix l’investigador de l’ICM-CSIC Francisco Ramírez, que també ha participat en la redacció del capítol pelàgic.
Ramírez assenyala que les onades de calor marina augmenten en freqüència i intensitat, provocant la compressió de l'hàbitat de moltes espècies i agreujant fenòmens de desoxigenació i mortalitats massives, i els impactes de la sobrepesca. A més, contaminants emergents com els microplàstics ja es troben de manera generalitzada en els teixits dels organismes marins, alterant des de les taxes d’enfonsament del carboni fins a la seguretat alimentària dels humans que consumeixen peix. Finalment, l'estudi alerta sobre la situació crítica dels condrictis o peixos cartilaginosos: tres quartes parts de les espècies de taurons estudiades es troben en perill d'extinció a causa de la sobrepesca i les captures accidentals.
D'altra banda, l'informe posa el focus sobre un altre dels grans problemes globals: la contaminació. En aquest àmbit, la investigadora de l'ICM-CSIC Vanessa-Sarah Salvo, del grup EMBIMOS de l’ICM-CSIC, ha participat com a coautora del capítol on s'examinen els impactes dels agents contaminants en els ecosistemes marins i la salut general de l'oceà.
"La contaminació continua augmentant a tots els oceans del món, i l'avaluació destaca un augment especialment preocupant de la contaminació química associada als plàstics", afirma Salvo. "Aquestes troballes reforcen la necessitat d'abordar la contaminació per plàstics al llarg de tot el seu cicle de vida, inclosa la reducció de la producció i la prevenció de la contaminació en la seva font".
Finalment, en un capítol específic s'exposen els lligams intrínsecs entre la salut de l'oceà i la salut humana. Elisa Berdalet, del grup Ecologia del Plàncton i Salut de l'Oceà de l'ICM-CSIC, explica:
"El mar ens aproporciona aliments, medicaments i espais per a la salut i el benestar. Tanmateix, alhora, afloren riscos per a les persones relacionats amb la pròpia activitat humana com ara l'exposició a patògens i contaminants o la degradació dels ecosistemes. El capítol en el qual he participat inclou recomanacions i prioritats per a protegir les comunitats humanes més vulnerables que habiten en zones costaneres exposades a esdeveniments extrems marins com ho són els tsunamis, els huracans o les proliferacions d'algues nocives, alguns dels quals poden ser agreujats pel canvi climàtic.
Eines i regulació global
Malgrat tot, el WOA III no vol ser una simple crònica del col·lapse, sinó una eina per a la transformació de la governança global. El text posa en valor els beneficis de la gestió pesquera eficaç, que ha permès la recuperació sostinguda de poblacions que històricament havien patit una sobreexplotació severa, com ara la tonyina vermella. L’horitzó regulador també s'enfronta a reptes majúsculs en aigües internacionals. D’una banda, l'Autoritat Internacional dels Fons Marins encara treballa en la incerta regulació de la mineria profunda, una activitat a gran escala que amenaça les comunitats del fons marí, essencials per al segrest de carboni. De l'altra, la històrica adopció de l'Acord BBNJ el juny de 2023 obre una finestra d’esperança per a la conservació i l'ús sostenible de la biodiversitat en àrees fora de la jurisdicció nacional mitjançant la creació d'àrees marines protegides i l'impuls dels anomenats "corredors blaus".
Aconseguir que aquestes noves eines internacionals funcionin requerirà omplir els buits de coneixement que encara persisteixen. I és que, per exemple, prop del vuitanta per cent de les dades de monitoratge del zooplàncton segueixen sent inaccessibles o parcials, mentre que la recerca socioecològica necessita aproximacions que sàpiguen connectar millor les necessitats humanes amb els límits ecològics del planeta en general, i de l’oceà en particular. Per això, per a l'ICM-CSIC, haver liderat aquestes seccions del World Ocean Assessment referma el compromís de la nostra institució amb la ciència de frontera i les Nacions Unides, aportant el coneixement necessari perquè la societat civil i els gestors polítics comprenguin que el futur de la humanitat depèn fonamentalment de la fermesa amb què protegim l'oceà.