L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) contribueix activament a aquestes tres xarxes estratègiques del CSIC orientades a afrontar els reptes globals de l’oceà, reforçant així el seu lideratge en recerca marina.
L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha consolidat la seva posició com a centre de referència en recerca marina amb una destacada participació en tres de les xarxes estratègiques del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC): la Connexió POLARCSIC, dedicada a la ciència polar; la Connexió MICROBIOMA, centrada en l’estudi dels microbiomes, i la Connexió GEOCIÈNCIES, orientada a fer front als desafiaments planetaris des de les ciències de la Terra. Aquestes xarxes promouen estructures col·laboratives i interdisciplinàries per abordar problemes complexos a escala global.
Ciència polar per a un planeta canviant
La Connexió POLARCSIC, coordinada per María Gema Llorens (GEO3BCN-CSIC) i Ricardo León (IGME-CSIC), agrupa 131 membres de 23 centres del CSIC. El seu objectiu és generar coneixement sobre l’impacte de l’escalfament global a l’Àrtic i l’Antàrtida, anticipar escenaris futurs i reforçar el paper internacional del CSIC en ciència polar.
L’ICM-CSIC hi té una forta representació. L’ecòloga microbiana Dolors Vaqué, membre del comitè executiu i cocordinadora del grup de treball de divulgació, formació i educació, destaca que POLARCSIC “ens permet construir una estructura transversal centrada en les regions polars, clau per afrontar reptes ambientals globals”.
Per la seva banda, Blanca Figuerola, especialista en ecologia bentònica polar, cocoordina el grup de treball sobre riscos i perills, i actua com a enllaç amb el sistema internacional d’observació de l’Oceà Austral (SOOS). Específicament, co-lidera el node sobre Acidificació Oceànica (SO-OA), que promou la millora de les pràctiques d’observació, la contribució de dades a xarxes globals com GOA-ON i la connexió entre ciència i polítiques de conservació per protegir els ecosistemes marins d’aquesta regió especialment vulnerable a l'acidificació.
“Des del grup de riscos i perills promovem un enfocament multidisciplinari per identificar amenaces emergents en ecosistemes polars. A més, la nostra connexió amb SOOS posiciona l’ICM-CSIC com un node clau en l’observació polar”, assenyala Figuerola.
Finalment, POLARCSIC fomenta la formació mitjançant tallers, estades, mentories i workshops anuals, i elaborarà informes per a les polítiques públiques amb l’objectiu d’alinear la ciència amb la presa de decisions.
Unint esforços en l’estudi microbià
La Connexió MICROBIOMA busca coordinar la recerca en microbiomes, actualment repartida entre múltiples centres del CSIC. Amb més de 80 investigadores i investigadors de 45 instituts, aquesta xarxa vol convertir el CSIC en referent nacional i internacional en aquest camp.
La xarxa està liderada pels investigadors Victoria Moreno (CIAL-CSIC) i Ramiro Logares (ICM-CSIC). Des de l’ICM-CSIC, es lideraran iniciatives clau com la integració de sèries temporals microbianes marines dins del nou Catàleg MICROBIOMA-CSIC. Així mateix, es reforçarà el vincle amb infraestructures internacionals com MIRRI-ERIC.
“El nostre repte és coordinar les persones que treballem amb diferents microbiomes dins del CSIC, potenciant sinergies i ciència interdisciplinària. Des de l’ICM-CSIC aportem la nostra experiència en microbiomes marins i sèries temporals, essencials per entendre els canvis en els oceans”, explica Logares.
La Connexió MICROBIOMA també promou accions de formació, mobilitat, mentoria, esdeveniments científics i participació en convocatòries europees. A més, impulsa la transferència del coneixement a través d’iniciatives com l’itinerari Cicerón i l’elaboració d’informes per a les polítiques públiques.
Com a part de la seva projecció internacional, la Connexió MICROBIOMA serà patrocinadora del congrés SAME18, una cita clau en ecologia microbiana aquàtica que se celebrarà a Barcelona a la tardor del 2025.
Cap a una perspectiva planetària
Aprovada en una convocatòria anterior (2023), la Connexió GEOCIÈNCIES té com a objectiu dotar aquesta disciplina d’una estructura col·laborativa entre ciència, administració, empreses i ciutadania, per afrontar els reptes del canvi climàtic, els riscos geològics i altres crisis planetàries. En total, reuneix més de 300 investigadores i investigadors de 19 centres del CSIC.
L’ICM-CSIC és un dels centres amb major participació en aquesta xarxa, i el seu personal forma part de grups centrats en crisis ambientals i perills geològics, així com de comissions sobre infraestructures, repositoris i divulgació.
Eva Calvo, investigadora de l’ICM-CSIC i membre del comitè executiu, destaca “la gran varietat d’activitats realitzades en aquests dos anys, des de programes de mobilitat o una exposició itinerant, fins a tallers de col·laboració i prospectiva”.
Finalment, en el marc d’aquesta connexió, des de l’ICM-CSIC s’està preparant un informe dirigit a les administracions per millorar la presa de decisions basades en l’evidència científica, així com un itinerari Cicerón de cara a finals d’any.