News | 23 Novembre 2021

L'ICM publica el primer catàleg de biodiversitat microbiana de la Mediterrània

Share

Segons el treball, a la Mediterrània i a la part més propera a l'Atlàntic hi viuen més de 12.000 espècies de bacteris i arqueus.

Els microorganismes marins exerceixen un paper clau en la regulació i el manteniment dels cicles biogeoquímics que sostenen la vida a la Terra / Clara Ruiz (ICM-CSIC).
Els microorganismes marins exerceixen un paper clau en la regulació i el manteniment dels cicles biogeoquímics que sostenen la vida a la Terra / Clara Ruiz (ICM-CSIC).

Un nou estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona revela que entre la Mediterrània i la part més propera de l'Atlàntic es poden diferenciar més de 12.000 espècies de bacteris i arqueus. Es tracta del primer catàleg de biodiversitat microbiana de la Mediterrània i identifica quines espècies hi ha a cada capa d'aigua i quins són els factors que més afecten la distribució.

"Aquesta xifra contrasta amb les aproximadament 17.000 espècies que es creu que viuen a la Mediterrània, comptant des de microbis fins a balenes, i evidencia que la major part de la diversitat del mar és microbiana", explica l'investigador de l'ICM i coautor de l'estudi Josep M Gasol, que destaca el paper essencial dels organismes més petits de l'oceà en la regulació i el manteniment dels cicles biogeoquímics que sostenen la vida a la Terra.

Per això, assegura la primera autora del treball i investigadora de l'ICM Marta Sebastián, "conèixer quins microorganismes es troben a l'oceà i quina és la seva distribució en funció de les condicions ambientals és crucial per poder predir com evolucionarà l'oceà i com s'adaptarà als grans canvis que han de venir".

La Mediterrània, un oceà particular

La Mediterrània està separada de l'oceà Atlàntic per l'estret de Gibraltar, si bé aquesta no és l'única barrera geogràfica que fa que aquest mar sigui únic. Hi ha també l'estret de Sicília, que separa la Mediterrània en dues conques, la de l'oest i la de l'est, que presenten cadascuna condicions ambientals diferents. Aquesta separació tan marcada per la presència d'estrets i el gradient decreixent de productivitat cap a l'est fa que aquest mar constitueixi un laboratori natural excepcional per estudiar la distribució dels microorganismes marins.

Segons el treball, publicat aquest mes a la revista especialitzada Limnology and Oceanography, el nombre d'espècies microbianes és menor a la part més oriental de la Mediterrània a causa del descens de la productivitat des de l'oest cap a l'est.

"Veiem que la diversitat microbiana decreix a mesura que ens apropem a la part més oriental de la Mediterrània, encara que és en aquestes aigües més pobres en nutrients on les espècies són més diferents entre si", detalla Sebastián.

Un altre punt destacable del treball, elaborat mitjançant l'anàlisi de mostres d'aigua recollides durant una campanya oceanogràfica realitzada l'any 2014 a bord del vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa, és que espècies molt semblants taxonòmicament apareixen com a indicadores, tant de les diferents conques de la Mediterrània, com de les aigües atlàntiques adjacents. Això suggereix que, tot i ser espècies molt semblants, tenen un repertori genètic diferent que els permet adaptar-se a les diferents condicions ambientals.

L'estructuració de les comunitats

Finalment, el treball revela que hi ha una forta segregació espacial de les comunitats microbianes al llarg de la Mediterrània, especialment a les aigües superficials i a partir dels 1000 metres de profunditat

"Això contrasta amb la idea que les comunitats microbianes tenen una capacitat de dispersió il·limitada a l'oceà i posa de manifest que les condicions ambientals exerceixen una forta influència també en la distribució dels microorganismes", precisa en aquest sentit Eva Ortega-Retuerta, co-primera autora de l'estudi i investigadora del Laboratori d'Oceanografia Microbiana de Banyuls, pertanyent al Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) de França.

Tota aquesta informació és clau en el context actual de canvi global, ja que algunes de les espècies descrites poden actuar de sentinelles per indicar alguns dels canvis que probablement experimentarà la Mediterrània en els pròxims anys. Així mateix, conclouen els experts, "el catàleg és una font inesgotable d'oportunitats biotecnològiques, ja que els microorganismes contenen un gran potencial genètic, útil per a l'exploració de molècules noves i l'optimització de processos biotecnològics que ens poden arribar a fer la vida més fàcil als humans".