News | 29 Novembre 2021

L’ICM retorna al mar més de 1000 gorgònies i aplica noves mesures per reduir-ne la captura accidental

Share

Al llarg de tot el projecte s’han retornat al mar més de 2800 colònies i la taxa de supervivència està sent molt alta.

Les gorgònies havien quedat atrapades a les xarxes de pesca / ICM-CSIC.
Les gorgònies havien quedat atrapades a les xarxes de pesca / ICM-CSIC.

Aquest any, l’institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona ha retornat més de 1000 gorgònies al Cap de Creus que havien quedat atrapades a les xarxes de pesca i ha aplicat noves mesures per reduir-ne la captura accidental en el marc dels projectes ResCap i MitiCap, dedicats a la restauració de gorgònies i a la mitigació de l’impacte de la pesca artesanal sobre els organismes marins, respectivament.

Per aconseguir-ho, les científiques i els científics de l’ICM han treballat estretament amb els pescadors artesanals de les confraries de Port de la Selva i Cadaqués, amb qui col·laboren des de l’any 2018 amb l’objectiu de recuperar els fons marins profunds (30-90 m) de la plataforma continental del Cap de Creus (Girona), declarada recentment Lloc d'Interès Comunitari (LIC) en el marc de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.

“Al llarg d’aquests quatre anys s’ha establert una valuosa sinèrgia entre dos col·lectius amb visions tradicionalment oposades, els científics i els pescadors, que, gràcies a projectes com aquests, han pogut compartir coneixements, realitzar intercanvis d’idees i treballar per a garantir el manteniment i la sostenibilitat del mar a llarg termini”, exposa l’investigador de l’ICM Josep Ma Gili, principal responsable dels projectes ResCap i MitiCap

Un any de rècords

Enguany, el projecte ResCap ha batut el rècord de gorgònies retornades al mar, amb més de mil cent colònies trasplantades amb èxit durant la temporada. Amb aquestes, s’acumulen ja més de 2800 colònies retornades satisfactòriament al llarg del projecte.

“L’increment de colònies restaurades, es deu en part a la major implicació en el projecte per part dels pescadors i a la millora i adaptació de les metodologies amb l’experiència acumulada”, explica la biòloga marina de l’ICM Marina Biel.

El retorn de les gorgònies s’ha fet mitjançant la fixació de diferents colònies a còdols de pedra i la posterior devolució al mar des d’una embarcació. “Aquesta tècnica, que hem batejat amb el nom d’‘efecte bàdminton’, ens ha permès retornar a un preu molt assequible -1 euro per colònia- les gorgònies en aigües més profundes que la majoria de projectes de restauració, en els quals es fan servir tècniques de busseig amb escafandre autònoma que permeten baixar a no més de 40 metres de fondària”, afegeix Biel.

Reduir l’impacte de la pesca

Pel que fa al projecte MitiCap, durant aquest any s’han aplicat noves mesures de mitigació de la pesca artesanal, havent-se pogut constatar que la llum de malla de 2.5 centímetres redueix la captura accidental d’organismes bentònics –aquells que viuen en contacte amb el fons marí-i, alhora, permet mantenir la captura d’espècies comercials.

“Aquesta mesura ha estat molt ben rebuda per part dels pescadors de Port de la Selva i Cadaqués, que han començat a substituir les antigues malles del 3 centímetres per malles de 2.5 centímetres”, celebra l’investigador de l’ICM Guillem Corbera, implicat en el projecte MitiCap.

Per últim, aquest any l’equip del projecte MitiCap ha dut a terme una sèrie de proves pilot d’extracció d’arts de pesca amb un vehicle operat de manera remota (ROV, per les seves sigles en anglès) que han permès la redacció d’un protocol d’acció per a la recuperació d’arts de pesca perdudes mitjançant la robòtica submarina.

Última fase dels projectes

Durant la pròxima temporada, els projectes Rescap i MitiCap, que es desenvolupen amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Pleamar, cofinançat pel FEMP, seguiran retornant al mar gorgònies i implementant mesures de sensibilització i mitigació per reduir els impactes de la pesca.

Aquesta última fase dels projectes servirà per acabar de determinar la supervivència i viabilitat reproductora de les colònies trasplantades al llarg del temps, establir la correcta regeneració de les funcions ecosistèmiques que aquestes duen a terme, i finalment, comprovar l’estat de salut dels fons bentònics del Cap de Creus, després de 5 anys de l’inici de les activitats de restauració i mitigació.