News | 26 Juny 2020

Més de la meitat de les sardines i anxoves del Mediterrani Occidental tenen microplastics als seus intestins

Share

Investigadores i investigadors del Instituto Español de Oceanografía (IEO), de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) i de l'Institut Français de Recherche pour l'Exploitation de la Mer (IFREMER) han detectat que el 58% de les sardines del Mediterrani Occidental ha ingerit microplàstics, mentre que en el cas de les anxoves aquest percentatge és d'un 60%.

Contingut intestinal d’una anxova con microplàstics (en blau) / Marta Albó-Puigserver
Contingut intestinal d’una anxova con microplàstics (en blau) / Marta Albó-Puigserver

La producció i l'ús de microplàstics al món ha anat augmentant exponencialment des de la dècada del 1950 fins a arribar a més de 300 milions de tones el 2017. Es tracta de partícules i fibres de plàstic de mida inferior a 5mm, invisibles a simple vista i que afecten principalment a petits peixos, organismes invertebrats i altres animals filtradors que tenen el potencial d'entrar a la cadena alimentària.

D'entre totes les espècies de peixos pelàgics petits, la sardina (Sardina pilchardus) i l'anxova (Engraulis encrasicolus) són els peixos més comercialitzats i consumits al nord-oest del mar Mediterrani, representant aquests el 39% del total de les captures de la regió en els últims anys. A més, aquestes espècies juguen un paper clau als ecosistemes marins, on són preses importants per a depredadors com les tonyines, els cetacis i les aus marines.

Un estudi publicat recentment a la revista especialitzada Marine Pollution Bulletin revela que en les sardines el 58% dels individus ha ingerit microplàstics, percentatge que en les anxoves és d'un 60%. Segons els investigadors, entre els factors que influeixen en aquesta incidència destaca la prevalença de paràsits com ara larves, trematodes i nematodes al tracte intestinal. És a dir, els individus amb major contingut de microplàstics dins el seu sistema digestiu també tenen més paràsits.

En aquest sentit, els resultats de la investigació, en què han participat experts de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) i de l'Institut Français de Recherche pour l'Exploitation de la Mer (IFREMER ), mostren que, en el cas de les sardines, els individus amb una pitjor condició corporal tenen més probabilitats d'ingerir microplàstics.

En el cas de l'anxova, en canvi, la probabilitat d'incidència augmenta en individus amb un índex gonadosomàtic -pes de la gònada com a percentatge del pes total del cos que s'utilitza per mesurar la maduresa sexual dels individus- més alt i de mida més petita. Això sí, en ambdues espècies una pitjor condició corporal implica una major incidència, tant de paràsits, com de mircroplàstics.

Segons assenyala Maria Grazia Pennino, primera autora de l'article, "aquest és un dels primers estudis que troba aquest tipus de relació entre la incidència de microplàstics i paràsits".

Per la seva banda, Marta Coll, investigadora de l'ICM, apunta que "els resultats d'aquest estudi plantegen noves preguntes per a continuar amb la investigació". En aquest sentit, Coll explica que, per exemple, es desconeix encara el mecanisme concret pel qual els peixos pelàgics petits amb major incidència de microplàstics presenten també més paràsits intestinals. Finalment, la investigadora conclou que "els resultats de l’estudi evidencien la importància de la monitorització continuada del medi marí, que ens permet avaluar la salut dels ecosistemes marins i el seu impacte sobre els éssers humans".

Segons l'estudi, les àrees geogràfiques on els peixos tenen més probabilitats d'ingerir microplàstics són el Golf d'Alacant en el cas de les sardines i el Golf de Lleó - Delta de l'Ebre en el de les anxoves. En ambdues espècies existeix una relació positiva entre la presència de paràsits i la ingestió de microplàstics, el que posa de manifest que aquests factors poden afectar tant la salut de les espècies marines com la dels consumidors humans.

Aquest estudi s'ha desenvolupat en el context dels projectes PELWEB (CTM2017-88939-R) i PELCAT (CAT 152CAT00013, TAIS ARP059 / 19/00005), finançats pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i la Generalitat de Catalunya, respectivament.

Els peixos pelàgics petits amb major incidència de microplàstics presenten també més paràsits intestinals / Marta Coll
Els peixos pelàgics petits amb major incidència de microplàstics presenten també més paràsits intestinals / Marta Coll