Nathan Robinson: “La ciència no vol dir res si no es comparteix”

Avui entrevistem Nathan Robinson, un becari postdoctoral nouvingut a l'ICM-CSIC gràcies a l'ajuda Severo Ochoa que combina la investigació sobre les tortugues marines i els fons marins. Va estudiar a la Universitat de Southampton (Regne Unit) i durant la seva tesi va aprofundir en el coneixement de com els invertebrats marins s'han adaptat a la vida a les profunditats marines. El tema el fascinava, però es va adonar que la seva investigació no tenia prou connexió amb la conservació dels oceans i va rebutjar una oferta de doctorat per començar a treballar a Archelon, una entitat grega que vetlla per a la protecció de les tortugues marines. Això el va portar a fer un doctorat a la Universitat de Purdue (EUA), on va estudiar els moviments migratoris de les tortugues marines. Des de llavors, ha treballat com a becari postdoctoral en aquesta mateixa universitat i ha exercit de director de l'Institut Cape Eleuthera (Bahames).

1. Què et va fer entrar a les xarxes socials?

Evitava a tota costa les xarxes socials fins que, sense buscar-ho, em vaig fer viral el 2015. Un amic va filmar un vídeo en què rescatava una tortuga marina que tenia una palleta de plàstic a la fossa nasal. El vídeo té ara més de 100 milions de visites només a YouTube i es fa servir en campanyes contra l'ús de plàstics a tot el món. En veure la increïble repercussió d'aquest vídeo, vaig començar a incorporar les xarxes socials a tots els meus projectes de recerca.

2. Per què cal estar present a les xarxes socials?

La ciència no vol dir res si no es comparteix. Encara que tradicionalment s'hagi compartit a través d'articles publicats en revistes científiques, la realitat és que la immensa majoria de la gent no llegeix aquestes publicacions. En l’actualitat, gran part de nosaltres (inclosos els científics!) consumim gran part de la informació a través de les xarxes socials. Per això, es consideren una plataforma capaç d'anar més enllà de la comunitat científica i arribar a persones de qualsevol altre àmbit.

3. Quin paper poden jugar a l'hora d'implicar la societat en el canvi que necessitem per fer que la Terra continuï essent habitable?

Les xarxes socials tenen el poder d'escampar la informació i promoure la mobilització de col·lectius independentment de la distància, cosa que és imprescindible per impulsar un canvi global. Hem vist com aquestes plataformes han fet caure governs autoritaris com la Primavera Àrab, han reduït el poder de la indústria dels combustibles fòssils fomentant la desinversió i han donat suport a iniciatives com la prohibició de les palletes de plàstic, entre altres. Tanmateix, també han donat vida a les fake news, i el seu ús excessiu pot estar associat a problemes de salut mental. Per això, cal fer-les servir de manera responsable.

4. Què és el que t'ha sorprès més de les xarxes socials fins ara?

Les coses que es converteixen en virals i quan. He tingut vídeos al meu canal de YouTube que rebien menys de 100 visites durant diversos anys, i de sobte pots tenir un milió de visites en una tarda!

5. Mentre comuniques no investigues. Com pot afectar a la teva carrera?

Dedico, com a mínim, el 50% del meu temps a la comunicació científica. Per desgràcia, això redueix el temps que puc dedicar a la recopilació de dades científiques o a la redacció de publicacions i projectes. En molts àmbits acadèmics, això pot afectar la cerca de feina, ja que et jutgen segons els criteris científics típics -número de publicacions, cites, etc-, però el món està canviant. Molts projectes exigeixen ara que es descrigui l'estratègia de comunicació científica, i per això els científics estan recorrent a nosaltres, els comunicadors científics, perquè els ajudem a complir aquests requisits. A més, moltes organitzacions alienes al món acadèmic s'estan adonant del valor de la comunicació científica, i això pot donar lloc a noves i interessants oportunitats.

6. Per què necessitem transmetre el coneixement científic a la societat?

Si volem que la societat lluiti per uns oceans més sans, ha de conèixer els fets. Quines amenaces planegen sobre els nostres oceans? Quin efecte tindran aquestes amenaces i què podem fer? Si no ho expliquem a la gent no podem esperar que aquesta es preocupi i intenti trobar una solució.

7. Per què hi ha tant escepticisme al voltant de les xarxes socials entre els investigadors?

Hi ha molt estigma associat a l'ús de les xarxes socials entre els investigadors. En concret, es percep generalment com una forma que les persones vanitoses es dirigeixin a audiències anònimes a la recerca d'aprovació. No obstant, si ignorem completament les xarxes socials, correm el risc de perdre un tren ple d'oportunitats. La realitat és que, independentment del que es pensi de les persones que comparteixen vídeos a TikTok o publiquen cada història de la seva vida a Instagram, les xarxes socials poden continuar servint com una poderosa eina per involucrar la gent arreu del món.

8. Durant els teus estudis, algú et va ensenyar a comunicar els resultats de la teva recerca?

Ni durant la carrera ni durant el doctorat. Mai vaig rebre cap mena de formació sobre com comunicar el que estudiava. Ho considero una oportunitat perduda, ja que crec que l'educació s'hauria de centrar més en l'aprenentatge basat en habilitats relacionades amb la presentació, la comunicació, la gestió d'equips o la salut mental que no pas en la memorització de conceptes. El fet que sàpigues molt de ciència no vol dir que aquesta impregni la societat, per això has d'aprendre a comunicar-la.

9. Què diries al teu director de tesi si et digués que no has de "perdre el temps" comunicant els resultats de la teva investigació?

Buscaria un altre director!

10. Quin consell donaries a un company que està començant com a "comunicador científic"?

Hi ha moltes maneres de convertir-se en comunicador científic, així que pensa en els teus punts forts i interessos i centra't en això. Si t’agrada escriure, podries intentar escriure articles per a una revista de divulgació científica o un diari. Si t'agrada parlar de ciència, un podcast pot ser una bona opció. Si t’ agrada parlar en públic, potser pots ser el presentador de la teva pròpia sèrie de vídeos científics. No hi ha una manera "correcta" de ser comunicador científic, així que fes el que fan tots els científics, és a dir, experimentar.