Un grup d'investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) i de la Universitat de Queensland (Austràlia) ha demostrat que la xarxa actual d'àrees marines protegides (AMPs) en aigües espanyoles de la Mediterrània no protegeix adequadament els taurons i rajades.
Tot i que no es veuen massa sovint, a la Mediterrània hi ha taurons i rajades, tots dos pertanyents al grup dels elasmobranquis. Prova d'això són els albiraments reportats aquests últims mesos a prop de la costa. Tanmateix, l'estat de conservació de les espècies d’aquest grup a la Mediterrània no és precisament bo.
Moltes es troben en perill d'extinció, mentre que altres ja han desaparegut per culpa de l'ús d'arts de pesca poc selectives i la destrucció dels hàbitats demersals –els que estan a prop del llit marí-, amb els quals els elasmobranquis estan estretament relacionats. Per això, protegir aquests hàbitats és essencial per assegurar el futur d'uns depredadors el declivi dels quals pot causar desajustos importants en la cadena tròfica marina.
Ara, un grup d'investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona ha identificat una sèrie d'àrees marines que s’haurien de gestionar o protegir per assegurar la conservació dels elasmobranquis de la Mediterrània occidental. Segons els autors de l’estudi, aquestes àrees haurien d'ajudar a millorar l'actual xarxa d'àrees marines protegides (AMPs) en aigües espanyoles de la Mediterrània.
Tot això es recull en un estudi publicat aquest mes de juliol a la revista especialitzada Marine Environmental Research on es demostra que les àrees protegides actualment no inclouen totes aquelles que haurien de protegir-se per assegurar el futur dels elasmobranquis a la Mediterrània occidental.
Per això, els autors de l’estudi, entre els quals es troben també investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) i de la Universitat de Queensland (Austràlia), proposen que s’ampliï la superfície protegida de l'espai marí de Tabarca-Cap de Pals –situat davant les costes de Múrcia i Alacant- i del sistema de canons submarins occidentals del golf de Lleó, a l'extrem nord-oriental de la península Ibèrica.
“Aquestes zones són òptimes per a la conservació dels elasmobranquis perquè les freqüenten diverses espècies pertanyents a aquest grup i perquè les diferents activitats humanes a gestionar aquí implicarien un menor cost que en altres zones”, exposa Joan Giménez, el primer autor de l’estudi. D’aquesta manera, assegura l’investigador, “podem aconseguir un equilibri entre la conservació de la comunitat d’elasmobranquis i el desenvolupament sostenible de les activitats humanes al medi marí”.
Per a l’elaboració del treball, els investigadors van analitzar dades recollides durant l'última dècada de tres espècies de taurons i dues de rajades. Això els va permetre conèixer tant la seva distribució com les amenaces a les quals estaven exposats. Entre elles destaquen l'activitat pesquera -sobretot la pesca d’arrossegament-, la contaminació i l'escalfament global.
Després, els investigadors van treballar en una sèrie de models estadístics que els van permetre determinar quins hàbitats i àrees de la Mediterrània occidental són més favorables per aquestes espècies de taurons i rajades. "Aquest va ser el punt de partida per a determinar les àrees prioritàries per a la seva conservació", explica la investigadora del CREAF Laura Cardador.
"Els diferents escenaris de gestió testats en aquest estudi posen de manifest la presència de determinades àrees prioritàries a protegir al llarg de la zona d’estudi”, afegeix Giménez en aquest sentit.
Els autors de l’estudi lamenten que actualment a la Mediterrània no hi ha una regulació en relació amb la protecció explícita dels hàbitats demersals, la qual cosa fa que les espècies que es troben en aquestes àrees estiguin també desprotegides. Això està, en part, relacionat amb el fet que a l'hora de definir les àrees a protegir, es dóna prioritat a aquelles que freqüenten les espècies més carismàtiques, com és el cas de les aus marines o els cetacis.
Els autors esperen poder ampliar aquesta investigació a més espècies d'elasmobranquis i incloure informació estacional i dels moviments d'aquests depredadors, el que ajudaria a millorar la proposta d'aquestes àrees marines protegides en un futur.
"Amb aquests models volíem arribar a identificar aquelles àrees de la Mediterrània occidental susceptibles de ser protegides amb la finalitat d'assegurar la viabilitat de la comunitat de taurons i rajades que hi viuen", comenten Joan Navarro i Marta Coll, responsables de la línia de recerca en depredadors marins de l'ICM.
La idea d'ampliar la xarxa d'àrees protegides de la Mediterrània contribueix a l'objectiu mundial de la Convenció per a la Diversitat Biològica de protegir el 2020 el 10% de la superfície marina. Així mateix, es tracta d’una proposta molt esperançadora per a unes espècies que són especialment vulnerables a l'activitat humana, ja que presenten baixes taxes de fecunditat, un creixement lent i assoleixen tard la maduresa reproductora.