L'algorisme de processament de dades de satèl·lit desenvolupat per l'ICM-CSIC ha tingut un paper crucial per detectar aquest canvi significatiu a l'oceà Austral, que pot accelerar els efectes del canvi climàtic.
Gràcies a les dades obtingudes pels satèl·lits d'observació de la Terra, un grup de científics internacionals ha detectat un fenomen sense precedents per primera vegada: un canvi en l'estat de l'oceà Austral. L'estudi, dirigit per la Universitat de Southampton (Regne Unit), ha estat publicat recentment a la revista PNAS. L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament d'observacions per satèl·lit pioneres en el marc del projecte SO-FRESH, finançat per l'Agència Espacial Europea (ESA).
La troballa principal de l’estudi és alhora sorprenent i alarmant: des de l’any 2016, s’ha observat un increment de la salinitat al llarg del Corrent Circumpolar Antàrtic. Els canvis en la composició de l’aigua suggereixen un canvi en el balanç de les components de la circulació oceànica a l’hemisferi sud. Les aigües relativament més dolces properes al límit del gel marí estan sent substituïdes per aigües més salades.
“Estem sent testimonis d’un veritable canvi en les propietats de l’oceà a l’hemisferi sud – una cosa que no havíem vist mai. Els models climàtics preveuen una pèrdua de salinitat a les aigües superficials de l’oceà Austral, mentre que estem observant el contrari: un increment de la salinitat”, explica Antonio Turiel, investigador de l’ICM-CSIC i coautor de l’estudi. “Mentre el món debat sobre el col·lapse potencial de l’AMOC a l’Atlàntic Nord, estem veient que l’oceà Austral està canviant dràsticament, a mesura que la cobertura de gel disminueix i l’oceà superficial esdevé més salat. Això pot tenir impactes climàtics sense precedents.”
Segons l’equip de recerca, les conseqüències d’aquesta inversió (d’aigua dolça a aigua més salada) ja són visibles. Les aigües més salades poden afavorir l’intercanvi amb aigües profundes més càlides, cosa que condueix a un flux de calor incrementat i a la fusió accelerada del gel marí a l’oceà Austral, i potencialment a l’alliberament de CO₂.
El descobriment ha estat possible gràcies a una fita tècnica desenvolupada pel Barcelona Expert Center (BEC), un laboratori de l’ICM-CSIC especialitzat en observació de l’oceà per satèl·lit. Fins ara, l’oceà Austral era una regió pràcticament inaccessible a l’observació en banda L per satèl·lit, a causa de les seves baixes temperatures i la dinàmica complexa i canviant del gel marí. Com a resultat, l’equip del BEC va desenvolupar un nou processador de dades per al satèl·lit SMOS de l’ESA, adaptat a la variabilitat geogràfica i climàtica de l’entorn polar.
“El nou processador ens ha permès obtenir dades de salinitat de la superfície amb una qualitat sense precedents en aquesta regió”, explica Verónica González. “Gràcies a aquesta millora, ara podem proporcionar una explicació coherent per a la ràpida pèrdua de gel marí que tenia confosa la comunitat científica.”
L’estudi no només aporta una peça clau en el trencaclosques del canvi climàtic, sinó que redefineix el paper de l’oceà Austral en el sistema climàtic global. L’oceà Austral té un paper essencial en la regulació dels cicles de calor i del carboni. La seva alteració pot desencadenar una sèrie d’efectes en cascada sobre altres sistemes de circulació, com ara l’AMOC, amb conseqüències potencials per al clima a Europa i altres regions.
Conscients de la necessitat urgent de comprendre millor aquests processos, el BEC s’ha embarcat en dos nous projectes finançats per l’ESA el 2025: ARCTIC-FLOW, centrat en l’estudi dels fluxos d’aigua dolça i de densitat a l’oceà Àrtic, i la Iniciativa de Canvi Climàtic CCI OSHF (Ocean Surface Heat Flux), dedicada a l’anàlisi del flux de calor a la superfície oceànica. Tots dos projectes pretenen desenvolupar noves metodologies per satèl·lit que seran claus per al monitoratge, la comprensió i l’anticipació dels efectes d’un canvi climàtic accelerat.
“El planeta ens està enviant cada cop més senyals clars que estem travessant llindars crítics”, conclou Estrella Olmedo. “I en aquest cas, ho ha fet des d’un racó remot del món que és molt difícil de monitorar: l’oceà Austral. Gràcies als satèl·lits i eines d’observació capdavanteres, ara podem veure allò que abans era invisible.”