El treball, liderat per l’ICM-CSIC, se centra en l’amenaça que suposen l’augment de creuers i embarcacions d’esbarjo i la construcció de parcs eòlics marins, gasoductes submarins per al transport d’hidrogen i dessalinitzadores.
Un nou article científic liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de Barcelona (UB) alerta que la nova onada d’industrialització que pateix la Mediterrània occidental pot tenir “greus implicacions mediambientals i socioeconòmiques”.
El treball, publicat recentment a la revista Scientific Reports, pren la Costa Brava com a cas d’estudi, integrant dades espacials i temporals que posen en evidència l’impacte de l’activitat de sectors tradicionals i emergents —com la pesca i l’aqüicultura, la nàutica recreativa, els creuers, el transport de mercaderies, l’eòlica marina, els gasoductes d’hidrogen o la dessalinització— i la seva interacció amb les Àrees Marines Protegides (AMP) de la Xarxa Natura 2000 i altres zones de gran valor per a la biodiversitat marina.
Els resultats indiquen que el bon estat ambiental d’aquestes àrees podria veure’s afectat per pressions acumulatives que condueixen, entre altres impactes, a la pèrdua de biodiversitat, la degradació del fons marí, l’expansió d’espècies invasores o la contaminació.
“Les nostres dades mostren que l’expansió i la concentració d’activitats industrials a dins o a tocar de zones d’alt valor ecològic és incompatible amb els objectius de conservació si no s’aplica una planificació molt més acurada i el principi de precaució”, subratlla Josep Lloret, investigador de l’ICM-CSIC i primer autor de l’estudi. “Cal evitar el desenvolupament industrial a les regions costaneres mediterrànies amb major valor ambiental, com la Costa Brava”, assegura.
Vinculació econòmica amb les zones protegides i tendències
L’estudi assenyala que l’any 2023, el 58% dels ingressos portuaris es van generar en ports situats en un radi de dos quilòmetres de les reserves marines de la Xarxa Natura 2000, i el 74% dels ingressos van produir-se a ports situats dins o a prop d’altres àrees d’alt valor pel que fa a la conservació marina. Paral·lelament, el treball constata una caiguda dels desembarcaments de productes pesquers als ports de la Costa Brava, passant de les aproximadament 15 mil tones el 2000 a les 6 mil tones el 2023.
Així mateix, el nombre d’embarcacions de pesca es va reduir més de la meitat, passant de les aproximadament 500 barques el 2000 a les 200 i escaig el 2023. Pel que fa al transport de mercaderies, també es va reduir més de la meitat durant el mateix període, mentre que els passatgers de creuers locals que fan petites travessies entre ports de la zona d’estudi va passar d’aproximadament 400 mil el 2000 a 95 mil el 2023.
En canvi, des de l’any 2000 han augmentat el nombre d’amarres per a embarcacions d’esbarjo als ports esportius de la Costa Brava (d’uns 9 mil el 2000 a uns 15 mil el 2023), els passatgers de grans creuers (internacionals) als ports de Palamós i Roses (d’uns 900 el 2000 a uns 52 mil el 2023), i la capacitat de dessalinització, que el 2023 se situa en 20 hectòmetres cúbics per la dessalinitzadora de la Tordera al municipi de Blanes, la qual té previst incrementar la producció d'aigua dessalinitzada fins als 80 hectòmetres cúbics el 2029.
Finalment, a la Costa Brava hi ha propostes per construir un gasoducte submarí de 450 quilòmetres per a transportar hidrogen des de Catalunya fins a França i més d’ 1 GW d’eòlica marina al Golf de Roses (considerant el parc eòlic amb més capacitat dels 9 proposats dins aquesta àrea de desenvolupament definida pels plans d’ordenació marítima).
Segons Lloret, “aquestes tendències són un toc d’alerta: mentre la pesca tradicional retrocedeix, creixen sectors com els grans creuers, la nàutica recreativa i les infraestructures d’aigua i energia. Sense criteris clars d’ubicació i capacitat de càrrega, la suma de pressions pot degradar serveis ecosistèmics essencials per a l’economia local dels pobles costaners”.
Anàlisi de l’impacte ambiental per sectors
La investigació alerta que una part important de les activitats aqüícoles i pesqueres es donen dins o molt a prop de les AMPs Natura 2000 i d’altres zones d’important conservació, amb possibles alteracions d’hàbitat, sobreexplotació i canvis en les xarxes tròfiques. D’altra banda, la nàutica recreativa i els creuers presenten una activitat molt rellevant dins o adjacent a zones de gran valor ecològic, amb efectes com la contaminació acústica, l’ancoratge, els abocaments o la introducció d’espècies exòtiques. Finalment, el transport de mercaderies se situa principalment fora de la Xarxa Natura 2000, si bé genera, entre altres factors d’estrès, soroll, contaminació química i risc de col·lisions amb animals marins en zones properes.
Pel que fa a l’eòlica marina projectada al Golf de Roses i als gasoductes d’hidrogen, els projectes es plantegen dins o molt a prop d’AMPs Natura 2000 i altres àrees clau per a la conservació de la biodiversitat marina, la qual cosa obliga a avaluar els efectes sobre els hàbitats, la fauna, la flora i la connectivitat ecològica. Els impactes ambientals de la dessalinització i dels gasoductes per al transport d’hidrogen, encara es coneixen parcialment i requereixen més temps i recerca, assegura l’equip científic.
“No es tracta de demonitzar cap sector”, puntualitza el biòleg Josep Lloret, “sinó d’ubicar-los i dimensionar-los bé. Les noves activitats industrials com l’eòlica marina, o els gasoductes per a transport d’hidrogen o la dessalinització no han d’entrar en conflicte amb els objectius de conservació ni amb activitats locals com la pesca tradicional o el turisme sostenible. Per això cal ser extremadament prudent amb la gestió de qualsevol activitat dins de les AMPs Natura 2000, prohibint-hi el desenvolupament de noves activitats industrials, i estendre aquesta cautela a les zones adjacents (com a mínim a 10 quilòmetres al voltant de les zones Natura 2000) i a totes les zones importants per a la biodiversitat marina”.
En aquest sentit, l’estudi assenyala que, a més de les AMP Natura 2000, a la Costa Brava hi ha una extensa xarxa d’altres àrees importants per a la biodiversitat marina, com les IMMA (per a mamífers marins), les ISRA (per a taurons i rajades), les IBA (per a aus), les KBA (per a la biodiversitat en general), les ZEPIM (Zones Especialment Protegides d’Importància per a la Mediterrània), els vedats de pesca (com l’àrea per recuperar l’hàbitat del lluç de Roses), i zones prioritàries i d’alt potencial per a la conservació de la biodiversitat definides en els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM).
En total aquestes altres àrees cobreixen el 77% de l’àrea d’estudi i no tenen protecció legal tot i el seu alt valor ecològic. Rafael Sardá del CEAB-CSIC destaca que “la planificació de l’espai marítim hauria de tenir en compte no només les AMPs de la Xarxa Natura 2000, sinó també aquestes altres àrees rellevants per a la biodiversitat marina, preservant corredors biològics que garanteixin la funcionalitat i connectivitat de les AMPs i permetin assolir els objectius de les polítiques europees i nacionals de conservació de la biodiversitat”
“La clau és planificar bé per a conservar les àrees de gran valor ecològic de la Mediterrània, com la Costa Brava. Cal estudiar bé els impactes de les activitats industrials a mar i limitar-les basant-se en l’evidència científica, fomentant, a més, la participació de les comunitats costaneres. Només així es podrà aconseguir que les activitats marítimes siguin sostenibles (és a dir, que puguin formar part de l’Economia Blava) i siguin compatibles amb els mitjans de vida de les comunitats locals”, conclouen les autores i els autors.