La recerca, desenvolupada per l'ICATMAR, posa el focus en com infraestructures com les desembocadures de rius i els emissaris submarins influeixen decisivament en la distribució dels residus al fons marí.
Un nou estudi científic publicat a la revista Marine Pollution Bulletin ha revelat que la presència de deixalles marines als caladors de pesca de la costa catalana està fortament determinada per fonts terrestres, especialment les desembocadures de rius i els emissaris submarins. La recerca, liderada per l’equip de l’ICATMAR (organisme de cooperació entre l’ICM-CSIC i la Generalitat de Catalunya), posa el focus en com aquestes infraestructures costaneres influeixen decisivament en la distribució dels residus al fons marí.
El treball representa un pas endavant clau en la comprensió de com els residus generats a terra –sovint com a conseqüència de l’activitat urbana, domèstica i recreativa– acaben acumulant-se al fons marí, amb conseqüències greus per a la biodiversitat i la sostenibilitat pesquera. A diferència d’estudis anteriors centrats en la superfície marina o les platges, aquesta recerca se centra en els fons pesquers i en la relació entre la distribució de deixalles i la proximitat a infraestructures humanes costaneres.
L’estudi s’ha basat en dades obtingudes gràcies a la col·laboració directa amb embarcacions comercials d’arrossegament en el marc del programa de monitoratge dels recursos pesquers que l’ICATMAR du a terme des del 2019, en el qual també s’analitzen les deixalles capturades accidentalment pels arrossegadors. Aquesta aproximació ha permès obtenir una radiografia detallada de la composició i distribució de deixalles marines al llarg de la costa catalana.
Els resultats mostren que el plàstic és, amb diferència, el tipus de residu més abundant, representant fins al 63% del total recollit en pes. Entre aquests plàstics s’identifiquen objectes relacionats amb l’ús domèstic, recreatiu i amb infraestructures urbanes, que evidencien una influència directa de l’activitat humana costanera.
La distribució espacial de les deixalles no és homogènia: les concentracions més elevades es registren davant de l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment a prop de les desembocadures dels rius Besòs i Llobregat i de diversos emissaris submarins.
“No ens ha sorprès trobar plàstic en grans quantitats, però sí la intensitat amb què es concentra en determinades zones”, explica Marta Blanco, autora principal de l’article. “L’evidència apunta que la proximitat a aquestes infraestructures és un factor determinant en l’acumulació de deixalles al fons marí.”
Un altre aspecte rellevant de l’estudi és que no s’ha trobat cap correlació entre l’esforç pesquer i la quantitat de deixalles detectades. És a dir, els caladors més explotats no mostren una reducció de residus respecte a zones menys pescades. Aquest fet reforça la idea que l’origen de les deixalles és principalment terrestre, i que, per tant, si es vol reduir l’acumulació de deixalles marines, cal actuar en l’origen del problema, que és a terra.
“Millorar el tractament d’aigües, controlar millor les descàrregues a través dels emissaris i reduir l’ús de plàstics d’un sol ús són accions essencials”, adverteix Blanco.
L’estudi també posa en valor el paper de les embarcacions d’arrossegament com a plataformes d’observació ambiental. Recollint residus de manera sistemàtica sense modificar la seva activitat habitual, aquestes embarcacions aporten dades valuoses per a la ciència i contribueixen al monitoratge ambiental col·laboratiu, en línia amb les estratègies europees de ciència ciutadana.
En un context en què la Mediterrània és considerada una de les regions més afectades per la contaminació per plàstics del planeta, estudis com aquest són fonamentals per comprendre la dinàmica del problema i orientar polítiques públiques efectives. Els autors insisteixen en la necessitat d’una gestió costanera integrada, que combini esforços científics, institucionals i socials per aturar l’arribada de residus al mar abans que sigui massa tard.
Aquesta recerca s’ha dut a terme en el marc del programa de seguiment de deixalles marines que desenvolupa ICATMAR, finançat per la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya. Les dades obtingudes s’integraran en sistemes d’indicadors ambientals i serviran per orientar accions concretes de reducció de residus en zones especialment afectades.