Resum
Vivim una crisi climàtica, energètica i de biodiversitat, causada en gran part per la utilització dels recursos naturals des de la revolució industrial. És innegable que calen sistemes energètics alternatius als combustible fòssils que han comportat l'increment dels gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. Tanmateix, cal analitzar com aquestes alternatives afecten els ecosistemes naturals: cal garantir la biodiversitat funcional i de les espècies, essencials per a la mitigació del canvi climàtic. En aquesta presentació resumirem els riscos potencials, que han estat curosament analitzats, dels parcs eòlics marins a la mar Mediterrània, i en concret al Mar de l'Empordà. Aquesta zona alberga una gran diversitat d'espècies i hàbitats, molts dels quals estan ja amenaçats per confluir-hi diferents usos d'una plataforma continental estreta, de manera que no es poden importar els models d'eòlica marina a gran escala dels mars del nord d'Europa. Per això, cal aplicar el Principi de Precaució incorporat a la Directiva Marc de l'Estratègia Marina i a la Directiva d'Ordenació del Territori Marítim. Explicarem també la legislació existent en relació a la delimitació de les àrees marines protegides, àrees d'interès ecològic al Mar de l'Empordà, les quals han de ser excloses de la implementació dels parcs eòlics marins. Finalment, exposarem les limitacions tècniques i energètiques de l'eòlica marina.
Breu biografia
Elisa Berdalet és llicenciada i doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona. Treballa com a Investigadora Científica a l'Institut de Ciències del Mar (ICM) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Els seus estudis se centren en diferents aspectes de l'ecologia i fisiologia del fitoplàncton marí i especialment en les proliferacions nocives de microalgues. És presidenta del Comitè Científic de Direcció del programa internacional GlobalHAB (www.globalHAB.info) de la IOC/UNESCO i SCOR. Rafa Sardà és llicenciat i doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Treballa com a Investigador Científic al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC) i és Professor Associat d'ESADE de Barcelona i de la “Global Alliance in Management Education (CEMS)” amb compatibilitat reconeguda. Desenvolupa investigacions i aplicacions a la frontera entre els sistemes socials i ecològics. És el representant del CSIC al grup de treball de planificació i ordenació marítima de l'Estat Espanyol i el representant científic al grup de treball d'Estratègies Marines de la Generalitat de Catalunya. Representa el CEAB-CSIC al Consell Català de Cogestió Marítima. Antonio Turiel és llicenciat en Física, llicenciat en Matemàtiques i doctor en Física Teòrica per la Universitat Autònoma de Madrid. Treballa com a Investigador Científic a l'Institut de Ciències del Mar (CSIC). És autor de més de 90 articles científics especialitzats, així com d'una patent, i ha dirigit cinc tesis doctorals. És també conegut com a divulgador científic i redactor principal del blog The Oil Crash, en el qual tracta temes sensibles sobre l'esgotament dels recursos convencionals de combustibles fòssils, com ara el pic petrolier i les seves possibles implicacions a escala mundial. També advoca pel decreixement, i és crític amb les postures d’ideologia productivista dels diversos sistemes polítics tant des de la dreta com des de l'esquerra. El 2020, publicà l'assaig Petrocalipsis: Crisis energética global y cómo (no) la vamos a solucionar, on alerta que ni les energies renovables ni les propostes tecnològiques són la solució als reptes de futur. Atès les dimensions de la crisi energètica, els límits de les renovables i les ineficiències de l'«hidrogen verd», no hi haurà mai prou producció d'hidrogen verd a Europa per cobrir les seves pròpies necessitats actuals.