Resum
La xerrada analitza la crisi sistèmica global com la interacció de crisis ecològiques, climàtiques, energètiques, socioeconòmiques i institucionals, que es reforcen mútuament dins d’un context de policrisi. Aquestes dinàmiques poden conduir a formes de col·lapse parcial o estructural, tal com apunten diverses línies de recerca sobre riscos sistèmics i vulnerabilitat global. Mitjançant els escenaris climàtics SSP3 7.0 i SSP4 6.0, s’examinen trajectòries futures que integren processos atmosfèrics, biogeoquímics i impactes socials, i que ajuden a identificar retroalimentacions, no-linealitats i pèrdua de resiliència. La diagnosi s’emmarca en la meva trajectòria científica, basada en anàlisi de dades, sèries temporals, models oceanogràfics físics i ecològics, i models sistèmics d’energia i economia. Això inclou estudis sobre variabilitat del Mediterrani, dinàmica del plàncton, impactes climàtics en la productivitat marina i la modelització integrada de la transició energètica. Aquest conjunt d’eines permet quantificar límits biofísics i riscos associats a l’actual trajectòria global. La secció de mitigació examina la viabilitat de la descarbonització a escala global, europea i catalana, i mostra que les tendències actuals difícilment assoliran els objectius climàtics sense transformacions profundes que depassin el paradigma del creixement. La part d’adaptació introdueix els punts de capgirell socials i argumenta que el post-creixement no és una opció ideològica, sinó un resultat dels límits materials i energètics. Finalment, s’emfatitza la necessitat de respostes proactives i d’una comprensió rigorosa dels sistemes complexos per anticipar escenaris futurs i construir societats més resilients, capaces de reduir vulnerabilitats en un context de canvis accelerats.
Breu biografia
Sóc físic i investigador científic del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar (ICM–CSIC) des del 2024. Amb una trajectòria de més de 25 anys en recerca, la meva feina se centra en la interacció entre clima, oceans, ecologia i sistemes energètics, integrant models numèrics, anàlisi de dades i aproximacions de sistemes complexos. Doctor en Ciències Físiques per la Universitat Politècnica de Catalunya (2004), amb una tesi sobre ecologia teòrica, he desenvolupat recerca en oceanografia física i biològica (incloent la dinàmica del plàncton, la variabilitat física del Mediterrani i la modelització d’ecosistemes) i també en la modelització de transicions energètiques i en l’avaluació dels límits biofísics associats al canvi climàtic. He participat en numeroses activitats d’assessorament institucional, incloent: Reviewer de l’IPCC (WGIII), membre del Comitè d’Experts en Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya, assessor del Parlament en la Llei Catalana de Canvi Climàtic i expert en grups assessors municipals de Barcelona i Mataró. Sóc també un divulgador actiu, amb un bloc en català amb més de 290 mil visites i més de 180 activitats de comunicació científica (TV3, TVE, RNE, premsa i conferències) sobre crisi climàtica, energia i sostenibilitat. La meva tasca combina l’anàlisi científica rigorosa amb una visió interdisciplinària que integra oceans, clima, energia i societat.