Resum
En els últims temps sentim informacions que posen l'energia, o més aviat la seva escassetat, al centre de la notícia. Falta gas a Europa i l'electricitat està pels núvols, falta carbó a Àsia i la Xina i l'Índia pateix apagades, el petroli va pujant, el transport marítim s'encareix, falten camioners pels baixos sous i les pèssimes condicions laborals, falten tot tipus de matèries primeres i elaborades... i ara a sobre l'Algèria ens talla el gas mentre ens diuen que podria arribar una gran apagada al cor d'Europa- Fa 12 anys vam fer la primera xerrada sobre energia a l'ICM (aleshores amb el Jordi Solé), i avui mirarem on hem anat des d'aleshores i cap a on podríem i hauríem d'anar a partir d'ara. Posarem el focus en què passarà aquest hivern, què passarà l'any vinent, què passarà d'aquí a 2025 i d'aquí a 2030. I encetarem la discussió de com afecta tot això, a nivell pràctic, al quefer de l'ICM.
Breu biografia
Antonio Turiel és llicenciat en Física, llicenciat en Matemàtiques i doctor en Física Teòrica per la Universitat Autònoma de Madrid. Treballa com a Investigador Científic a l'Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d'Investigacions Científiques. És autor de més de 90 articles científics especialitzats, així com d'una patent, i ha dirigit cinc tesis doctorals. És també conegut com a divulgador científic i redactor principal del blog The Oil Crash, en el qual tracta temes sensibles sobre l'esgotament dels recursos convencionals de combustibles fòssils, com ara el pic petrolier i les seves possibles implicacions a escala mundial. També advoca pel decreixement, i és crític amb les postures d’ideologia productivista dels diversos sistemes polítics tant des de la dreta com des de l'esquerra. El 2020, publicà l'assaig Petrocalipsis: Crisis energética global y cómo (no) la vamos a solucionar, on alerta que ni les energies renovables ni les propostes tecnològiques són la solució als reptes de futur. Atès les dimensions de la crisi energètica, els límits de les renovables i les ineficiències de l'«hidrogen verd», no hi haurà mai prou producció d'hidrogen verd a Europa per cobrir les seves pròpies necessitats actuals.