News | 28 January 2020

Investigadors de l'Institut de Ciències del Mar, distingits amb el Premi Ciutat de Barcelona 2019

Share

César R. Ranero i Valentí Sallarés, investigadors de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, a Barcelona, són els guardonats en la categoria de Ciències Ambientals i de la Terra.

César R. Ranero i Valentí Sallarès / ICM-CSIC

El guardó el reben com a reconeixement al seu desenvolupament d'un nou model conceptual que explica característiques clau dels grans terratrèmols i tsunamis. El model permet predir el comportament dels grans terratrèmols en funció i la profunditat i estimar el seu potencial per generar tsunamis amb una precisió sense precedents.

De fet, bona part dels tsunamis anormalment grans que han ocorregut en la història, incloent el de 2011 al Japó, es poden explicar per primera vegada de forma natural aplicant el model, tal com van mostrar els investigadors en un recent article a la revista Nature .

César R. Ranero és geòleg, especialitzat en geofísica, i la seva investigació té un enfocament multidisciplinari per entendre els processos geològics. Professor d'investigació ICREA a l'Institut de Ciències del Mar (ICM) del CSIC, és també coordinador de Barcelona Center for Subsurface Imaging (CSI).

Valentí Sallarés és físic, especialitzat en geofísica marina, i la seva investigació se centra en l'estudi de marges continentals i zones de subducció. Des del 2004 és científic del CSIC a l'ICM, del qual és vici-director i coordinador de l'àrea d'estratègia científica des de 2018.

En el seu treball, els científics van analitzar imatges sísmiques del subsòl (similars a radiografies) en combinació amb models tomogràfics, per inferir les propietats físiques de les roques a diferents profunditats en zones de subducció de tot el món. I van descobrir que el factor clau per explicar la ruptura dels terratrèmols a diferents profunditats és la rigidesa de les roques que es deformen i fracturen durant la ruptura. En el seu treball, els investigadors van mostrar que aquesta augmenta sistemàticament amb la profunditat, seguint una tendència universal i ben definida. Aquesta tendència explica nombroses diferències entre terratrèmols superficials i profunds, i permet predir de forma precisa característiques bàsiques dels terratrèmols que determinen la seva perillositat i el seu potencial tsunamigènic.