A l’“A Fons” d’aquest mes aprofundim en allò que sabem sobre els taurons i en les estratègies disponibles avui dia per protegir-los.
La fascinació i el temor envers els taurons han coexistit durant dècades en l’imaginari col·lectiu. Tanmateix, la ciència explica una altra història: la d’un grup d’animals essencials per a l’equilibri dels oceans i, paradoxalment, un dels més amenaçats del planeta. Amb el recent llançament del llibre “Tiburones”, publicat dins de la col·lecció ¿Qué sabemos de? de l'editorial CSIC-Catarata i en el qual ha participat la investigadora Ana Colmenero Ginés de l’Institut de Ciències del Mar, s’obre una oportunitat per revisar què sabem realment sobre aquests animals i per què és urgent protegir-los.
El reportatge que segueix aprofundeix en aquest missatge: comprendre els taurons és el primer pas per conservar-los.
Taurons: un grup clau i alhora vulnerable
Els taurons constitueixen un dels llinatges de vertebrats més antics del planeta. Han sobreviscut cinc grans extincions massives, però avui s’enfronten a una combinació d’amenaces que comprometen el seu futur: sobrepesca, degradació d’hàbitats, contaminació i efectes del canvi climàtic.
A la Mediterrània, una de les regions més pressionades del món, moltes espècies es troben en declivi. La seva biologia ajuda a entendre per què el risc és tan elevat: creixement lent, maduresa sexual tardana i un nombre reduït de cries fan que les seves poblacions triguin molt a recuperar-se. Això converteix els elasmobranquis en un dels grups més vulnerables davant d’impactes humans sostinguts.
A “Tiburones”, Colmenero desmunta un dels malentesos més estesos: la perillositat. Tal com recorda la investigadora de l’ICM-CSIC, “la majoria dels taurons no són perillosos per als humans, encara que són animals salvatges i els hem de tractar com a tals”. El llibre esdevé així una eina divulgativa per apropar la biologia marina a públics de totes les edats i combatre el sensacionalisme, freqüent a les xarxes socials i durant l’estiu als mitjans.
L’èmfasi està en les dades: només unes poques espècies poden representar un risc potencial, i la probabilitat d’un incident és extremadament baixa. En canvi, aquests animals exerceixen un paper ecològic vital regulant poblacions i mantenint la salut dels ecosistemes marins.
Ciència per entendre com viuen… i què necessiten
Les línies d’investigació de l’ICM-CSIC en taurons permeten avançar en qüestions essencials per a la seva conservació. S’estudien els patrons de distribució, la biologia reproductiva, el comportament, l’ecologia sensorial i les respostes davant d’un oceà en transformació. Tot plegat ajuda a comprendre com troben aliment, com s’orienten, quines amenaces perceben i com es mouen entre hàbitats clau.
La informació generada és útil per definir àrees prioritàries de protecció, avaluar l’estat de les poblacions, millorar mesures de gestió pesquera i anticipar els efectes del canvi climàtic.
El treball desenvolupat a l’ICM-CSIC s’integra en avaluacions internacionals de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). L’experiència d’Ana Colmenero com a coordinadora del Grup Nacional de Taurons, Rajades i Quimeres de la UICN contribueix a transformar el coneixement científic en eines concretes de conservació, com les Llistes Vermelles o les Àrees d’Importància per a Taurons i Rajades (ISRA).
Aquest pont entre recerca i gestió és clau, ja que moltes espècies de taurons necessiten accions urgents per garantir el seu futur.
La societat com a aliada: ciència ciutadana i educació marina
El llibre de la col·lecció ¿Qué sabemos de? també subratlla la necessitat de transformar la relació de la societat amb aquests animals. Aquest enfocament ha inspirat iniciatives com l’Associació Catsharks, fundada per Ana Colmenero, Claudio Barría de la Universitat d’Oviedo i David Nos de l’Ifremer, que combina recerca, divulgació i participació ciutadana.
Un projecte especialment singular és la incubació d’ous de pinta-roja en centres educatius. Alumnes de diferents municipis cuiden embrions fins a l’eclosió i participen en l’alliberament dels petits taurons al mar. Aquesta experiència directa genera un canvi profund en la percepció social: ajuda a entendre la fragilitat d’aquestes espècies i la importància de preservar-ne els hàbitats.
Aquesta tasca és especialment rellevant en un moment en què la Mediterrània afronta grans reptes. La seva naturalesa de mar semi-tancat, amb un intercanvi d’aigua limitat i una gran densitat humana a les costes, la converteix en una de les zones del planeta on els efectes del canvi climàtic es manifesten amb més intensitat. En els darrers anys s’han registrat onades de calor marines sense precedents, amb temperatures que han superat els 30 °C en superfície en algunes zones. Aquests episodis alteren profundament els ecosistemes i la distribució de moltes espècies, inclosos els taurons.
Cada estiu es documenten fenòmens de tropicalització, amb l’arribada d’espècies pròpies d’aigües més càlides que troben refugi en una Mediterrània que s’escalfa més ràpidament que la mitjana global. Paral·lelament, espècies autòctones menys tolerants a la calor es desplacen cap a aigües més profundes o més fredes, modificant l’equilibri dels ecosistemes. Els taurons, com a depredadors clau, es veuen directament afectats: canvien rutes, cicles reproductius i fins i tot busquen nous hàbitats.
Davant d’aquest escenari, el llibre “Tiburones” i la recerca desenvolupada per l’ICM-CSIC proporcionen un marc essencial per interpretar aquests canvis i anticipar-ne les conseqüències. Comprendre com responen els taurons a un mar en transformació permet dissenyar estratègies de conservació més resilients i adaptades als nous reptes ambientals.