La iniciativa, liderada per l’ICM-CSIC, ha permès posar a prova enfocaments innovadors per mitigar impactes sobre hàbitats marins d’alt valor ecològic mitjançant la reintroducció de més de 3.500 organismes —entre gorgònies, Posidonia i laminàries— combinant ciència aplicada, col·laboració amb el sector pesquer i inclusió social.
El projecte CABALGA, coordinat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) en col·laboració amb l’entitat gallega Amicos i confraries de pescadors de Galícia, Illes Balears i Catalunya, ha finalitzat la seva primera fase amb resultats prometedors en la validació de tècniques orientades a la recuperació d’ecosistemes marins protegits. Les accions desenvolupades, també en col·laboració amb la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Pleamar, i cofinançades per la Unió Europea pel FEMPA (Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura), han permès mitigar impactes sobre hàbitats vulnerables i reforçar la biodiversitat bentònica en enclavaments d’alt valor ecològic. Els resultats demostren l’eficàcia de metodologies basades en el treball col·laboratiu per avançar cap a una gestió més sostenible dels fons marins.
Segons explica Blanca Figuerola, investigadora de l’ICM-CSIC i Investigadora Principal de CABALGA:
“Els resultats mostren que és possible mitigar pressions sobre hàbitats clau mitjançant enfocaments científics aplicats i col·laboratius. A més, el projecte permetrà validar tècniques de restauració ecològica per a la seva incorporació com a eines de mitigació i gestió adaptativa en espais marins protegits”.
Accions pilot en espais marins protegits
Entre els principals èxits del projecte hi ha la reintroducció de més de 800 gorgònies, més de 1.000 feixos de Posidonia oceanica i al voltant de 1.700 suports de laminàries en enclavaments especialment sensibles com el Parc Nacional Marítim-Terrestre de les Illes Atlàntiques de Galícia, el Parc Natural de Cap de Creus i l’entorn marí del Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera. Aquestes accions han contribuït directament a reduir els impactes de les pressions humanes, reforçar la biodiversitat bentònica i augmentar la resiliència d’hàbitats vulnerables davant les pressions ambientals actuals, tot permetent avaluar el comportament i la viabilitat d’aquestes tècniques en escenaris reals.
Per a Stefano Ambroso, investigador de l’ICM-CSIC i membre de l’equip del projecte, “CABALGA demostra que és possible aplicar accions actives sobre hàbitats marins quan es combinen coneixement científic, experiència local i una planificació a llarg termini. Els resultats obtinguts superen les nostres expectatives inicials i confirmen l’eficàcia de les metodologies aplicades”.
Ciència, sector pesquer i inclusió social
Més enllà dels resultats ecològics, CABALGA ha consolidat un model innovador de conservació col·laborativa, basat en la cooperació entre el sector científic, el sector pesquer i la societat civil. Un dels elements més singulars del projecte ha estat la participació activa de persones amb diversitat funcional en tasques científiques i tècniques vinculades a la recuperació dels fons marins.
“La dimensió social de CABALGA és tan important com l’ambiental”, destaca Ambroso. “La implicació de persones amb diversitat funcional no només aporta un valor humà inqüestionable, sinó que també demostra que la ciència marina pot i ha de ser inclusiva, generant beneficis reals tant per als ecosistemes com per a la societat”.
El projecte també ha desenvolupat accions de divulgació, formació i sensibilització, incloent-hi tallers i activitats educatives vinculades a la restauració d’hàbitats marins, amb l’objectiu de fomentar una ciutadania més conscient i compromesa amb la protecció del medi marí.
Després de l’èxit assolit, CABALGA ha estat renovat per un període addicional d’un any i mig, durant el qual s’ampliarà el seu àmbit d’actuació al mar Cantàbric. Aquesta nova etapa incorporarà nous socis, com la Universitat Catòlica de València i la Federació Nacional de Confraries de Pescadors, i apostarà per la integració d’eines d’intel·ligència artificial per a l’anàlisi i processament de dades científiques.
“La continuïtat del projecte ens permetrà millorar la validació d’aquestes tècniques i optimitzar la presa de decisions gràcies a l’ús de noves tecnologies com la intel·ligència artificial”, conclou Ambroso. “El nostre objectiu és continuar avançant cap a una gestió més sostenible i participativa dels ecosistemes marins”.
Amb la seva combinació de ciència aplicada, participació comunitària i inclusió social, CABALGA es consolida com un referent en la mitigació d’impactes i en el desenvolupament d’eines orientades a la restauració i la gestió sostenible dels ecosistemes marins del litoral espanyol.