A l’“A Fons” d’aquest mes parlem d’aquest nou llibre editat pel CSIC i Catarata que tracta sobre els processos que modelen el paisatge submarí, des de les forces tectòniques, els volcans o les onades i corrents fins a les activitats humanes.
Diuen que coneixem millor la superfície de Mart que el fons de l’oceà. Aquesta afirmació es repeteix sovint, però no per això perd força. L’aigua cobreix més del 70% de la superfície terrestre, si bé menys del 30% del llit marí ha estat cartografiat. Vivim en un planeta blau, però amb prou feines hem començat a desxifrar la seva geografia submergida.
L’ésser humà, sense ajuda tècnica, només pot descendir fins als 40 metres de profunditat. En canvi, l’oceà arriba a una profunditat mitjana d’entre 3.000 i 4.000 metres. Les zones més profundes, com les fosses oceàniques, superen els 11.000 metres. El que passa sota aquesta immensa massa d’aigua roman en gran mesura ocult: un territori que només intuïm, però que juga un paper crucial en l’equilibri de la vida a la Terra.
En aquest context, el llibre Geomorfologia submarina, acabat de publicar pel CSIC i l’editorial Catarata, proposa una immersió en aquest món desconegut. És el número 42 de la col·lecció “Què sabem de?” i ha estat coordinat per un equip internacional d’especialistes, entre els quals hi ha la investigadora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) Ruth Durán, qui ha liderat la publicació amb l’objectiu d’apropar al públic general el relleu del fons marí des d’una mirada científica, visual i accessible.
Un arxiu geològic de la història de la Terra
El fons oceànic funciona com un arxiu geològic de la història de la Terra. Hi queden registrats episodis d’activitat volcànica, moviments tectònics, glaciacions, acumulacions de sediments que s’han anat dipositant al llarg de milers d’anys, formacions biològiquesi, cada cop amb més freqüència, les empremtes de l’activitat humana. No és un paisatge estàtic ni uniforme, sinó un món dinàmic, modelat per processos que tenen lloc des d’escales gairebé instantànies fins a temps geològics.
El llibre descriu amb claredat una sorprenent varietat de formes submarines: dunes generades per corrents marins, canons submarins, fonts hidrotermals actives, muntanyes i volcans submarins, terrasses glacials, esculls, deltes submergits i estructures tectòniques. A través de mapes i imatges obtingudes mitjançant tecnologies d’avantguarda com els sistemes de sonar multifeix, vehicles autònoms submarins o vehicles operats remotament, l’obra ofereix un recorregut visual pels paisatges submergits del planeta.
Lluny de ser anecdòtic, l’estudi del relleu submarí és fonamental per comprendre processos essencials del planeta. La circulació oceànica, l’acumulació i transport de sediments, l’activitat sísmica o l’estat dels hàbitats marins estan relacionats, en més o menys mesura, amb les característiques del fons oceànic. Cada estructura explica una història: des de les crestes de les dorsals oceàniques, on es crea nova escorça terrestre, fins a les planes abissals, on s’acumulen restes orgàniques que actuen com a reservoris de carboni.
L’impacte de l’activitat humana
A part del valor geològic i ecològic, Geomorfologia submarina posa especial èmfasi en l’impacte creixent de l’activitat humana sobre els fons marins. La pesca d’arrossegament, el fondeig de grans embarcacions, el dragatge de sediments, la construcció d’infraestructures submarines o la mineria de recursos marins estan deixant empremtes visibles en els paisatges submergits. En zones com la costa del Maresme, a Catalunya, per exemple, s’observen alteracions significatives del relleu causades per l’activitat extractiva.
Aquest tipus d’empremtes es repeteix en molts llocs del món, com ara al port de Kilmakilloge (Irlanda). Davant de Tāmaki Makaurau (Auckland, Nova Zelanda), al mar del Nord i al golf de Trieste (mar Adriàtic), s’han descrit solcs excavats per les àncores de grans vaixells durant les maniobres de fondeig. A més, en diverses zones del planeta, com el mar del Nord, el mar Bàltic, el Canadà o la mar Mediterrània, s’han identificat nombroses evidències de l’impacte de la pesca d’arrossegament sobre el fons marí.
Malgrat aquestes evidències, el fons marí continua sent percebut com un espai llunyà, gairebé aliè a la vida quotidiana. Tanmateix, el que ocorre a les profunditats no és indiferent al que passa a la superfície. El deteriorament dels hàbitats submarins, l’alteració dels processos sedimentaris o la contaminació a les zones abissals poden tenir conseqüències directes sobre la biodiversitat, la qualitat de l’aigua, la pesca i la resiliència dels ecosistemes marins davant del canvi climàtic.
Més enllà de la divulgació
En aquest sentit, l’objectiu del llibre va més enllà de la simple divulgació científica. Es tracta també d’una crida d’atenció per prendre consciència. Conèixer els fons marins és el primer pas per poder-los protegir i gestionar de manera sostenible. I per assolir aquest coneixement, la ciència ha d’anar acompanyada de la tecnologia, però també del compromís social i polític.
L’obra ha estat elaborada conjuntament amb investigadors de prestigi internacional, com Aaron Micallef (Monterey Bay Aquarium Research Institute), Alessandra Savini (Universitat de Milà-Bicocca) i Sebastian Krastel (Universitat de Kiel), tots ells amb trajectòries sòlides en l’estudi dels fons oceànics des de diverses disciplines.
El que emergeix d’aquest treball coral és una visió integradora d’un món complex, profund i fascinant. Un món que, tot i ser invisible als nostres ulls, forma part del mateix planeta que habitem i condiciona, en gran mesura, el seu equilibri. Mentre l’oceà continuï sent un territori en ombra, el repte de la recerca continuarà sent il·luminar-lo. Perquè allò que no es coneix, no es protegeix. I protegir els oceans comença per saber quines formes, processos i històries s’amaguen sota les onades.