Guiomar Rotllant i Paula Medina: “El benestar animal no és un luxe, és una necessitat”

L’Institut de Ciències del Mar (ICM) lidera una ambiciosa iniciativa internacional per transformar la manera com s’aborda el benestar de les espècies aquàtiques a Amèrica Llatina i el Carib (ALC). En el marc del projecte CEREBAL, liderat per la investigadora Guiomar Rotllant, l’ICM coordina una xarxa de recerca, formació i acció col·laborativa juntament amb administracions, universitats i productors del sector aqüícola, amb l’objectiu de millorar les condicions de vida dels peixos, crustacis i cefalòpodes produïts a la regió. Aquest esforç no només respon a una creixent demanda ètica i científica, sinó també als requisits que exigeix la Unió Europea per a la importació de productes aquàtics. La idea és que tota la informació generada durant el projecte estigui disponible i serveixi de base perquè les Autoritats Nacionals Competents (ANC) de tots els països d’ALC puguin acordar conjuntament una regulació sobre el benestar animal en les seves produccions aqüícoles.

En aquest sentit, mitjançant tallers, guies tècniques, protocols experimentals i espais de co-creació, l’ICM impulsa un canvi estructural en la forma de produir proteïna animal des del mar, enfortint les capacitats locals i establint les bases per a un futur Centre de Referència en Benestar Animal en Espècies Aquàtiques per a ALC. Avui parlem amb Guiomar Rotllant i Paula Medina, que encapçalen aquesta iniciativa per conèixer els reptes, aprenentatges i horitzons d’aquest treball pioner.

1. Què va motivar l’ICM a impulsar el projecte CEREBAL i centrar-se en el benestar animal aquàtic a Amèrica Llatina i el Carib?

Tot va començar amb un taller sobre benestar animal orientat al sector aqüícola a Guatemala organitzat dins del projecte INTERCO1902 liderat per Francesc Piferrer, on vam detectar una necessitat rellevant: la manca de formadors especialitzats en benestar d’espècies aquàtiques. Això ens va portar a investigar com es percep el benestar animal en el sector i quines necessitats identifiquen els diferents actors de la producció aqüícola a ALC.

Després d’una reunió amb Jesús Molina, director del Centre de Formació de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), vam decidir sol·licitar un nou projecte Intercoonecta, que fou aprovat i finançat a partir del 2024. CEREBAL busca identificar els principals problemes relacionats amb el benestar dels animals aquàtics, proposar solucions, prototipar-les i avaluar-ne l’eficàcia a ALC. Tot això s’aplica mitjançant un enfocament de disseny centrat en l’usuari, que en aquest cas correspon a les espècies aquàtiques de major producció o viabilitat econòmica a la regió.

2. Quines particularitats presenta el benestar animal en espècies aquàtiques i com es reflecteix això en els sistemes de producció?

Mentre que el benestar d’animals terrestres es defineix com “l’estat físic i mental de l’animal en relació amb les condicions en què viu i mor”, en el cas de les espècies aquàtiques encara escasseja l’evidència científica necessària per establir normatives específiques. No obstant això, ja s’ha comprovat que molts animals aquàtics responen a l’estrès. Per això, és fonamental aplicar les quatre dimensions bàsiques del benestar —bona alimentació, bon allotjament, bona salut i comportament apropiat—, tant si es tracta de vertebrats com d’invertebrats.

Aplicar mesures de benestar no només respon a un imperatiu ètic, sinó que també pot millorar significativament la qualitat del producte. A diferència de la ramaderia terrestre, l’aqüicultura i la pesca abasten una enorme varietat d’espècies i sistemes productius, fet que representa un repte major. Tot i això, hi ha mesures senzilles i de baix cost que ja es poden aplicar amb bons resultats.

3. Durant els tallers realitzats, quines necessitats formatives es van identificar com a prioritàries entre productors i autoritats locals?

Entre els productors, es va percebre la necessitat urgent de formació en el maneig adequat i la manipulació dels animals, així com en processos crítics com el transport, la collita i la matança, on el benestar pot veure’s compromès. Pel que fa a les autoritats, en canvi, vam notar que se subestima la importància de regular el benestar d’espècies aquàtiques. Molts països tenen normatives centrades únicament en animals terrestres, o directament manquen de legislació específica. Finalment, vam identificar iniciatives locals impulsades per la recerca que necessiten suport i visibilitat per demostrar que fins i tot petits canvis poden transformar tota una indústria.

4. Quin paper juguen els factors culturals, econòmics i ambientals en la implementació de mesures de benestar animal en aqüicultura i pesca?

La regió d’Amèrica Llatina i el Carib és vastíssima i diversa: abasta 46 països, 20 milions de quilòmetres quadrats i una enorme varietat cultural, econòmica i ambiental. Aquesta diversitat també es reflecteix en l’aqüicultura, que inclou tant espècies autòctones com introduïdes, i sistemes de producció que van des d’estanys rústics fins a tecnologies avançades com els sistemes de recirculació.

En el nostre darrer taller vam decidir centrar-nos en solucions locals a problemes globals, i vam descobrir que moltes millores no requereixen grans inversions, sinó canvis simples i ben dirigits. Des del punt de vista normatiu, la diversitat regional dificulta establir criteris comuns. Però precisament perquè encara no existeix una legislació específica en la majoria de països, és un moment ideal per impulsar accions coordinades cap a una normativa compartida, com proposa el projecte CEREBAL.

5. Com s’està col·laborant amb els països de la regió perquè aquestes formacions es tradueixin en polítiques públiques eficaces?

Un dels principals objectius del projecte CEREBAL és la creació d’un Centre de Referència per al Benestar d’Espècies Aquàtiques a ALC. Aquest centre recopilarà els principals desafiaments del sector, facilitarà la recerca, donarà suport a l’elaboració de legislació i promourà bones pràctiques. Al web del projecte es pot consultar un glossari amb els conceptes clau de benestar animal, informació sobre la legislació vigent als països d’ALC i a la Unió Europea, actes de taules de treball i, pròximament, guies específiques per a peixos, crustacis i mol·luscs.

6. Quina importància té l’enfocament participatiu i multidisciplinari en el desenvolupament de guies i protocols?

El benestar animal és un tema multidimensional que no afecta només els animals. Involucra múltiples actors: productors, administracions públiques, científics i consumidors. Cadascun té els seus propis interessos, però tots han de prendre decisions basades en evidències científiques, especialment en relació amb la sentència i els indicadors de benestar basats en l’animal.

Per això, és fonamental que els protocols i polítiques públiques reflecteixin una visió equilibrada: recolzada per la ciència, però alineada amb els interessos socials i econòmics.

7. Podríeu compartir algun dels èxits assolits fins ara gràcies a les activitats de formació?

Fins ara, l’impacte principal ha estat visibilitzar la urgent necessitat de formació en benestar d’animals aquàtics a la regió. Això ha motivat iniciatives com plans per capacitar treballadors com a formadors dels seus propis equips, la implementació de pràctiques més humanitàries que milloren el benestar de treballadors i animals, o el desenvolupament de procediments per reconèixer i aplicar indicadors de benestar basats en l’animal. L’any vinent portarem aquestes propostes a la pràctica mitjançant prototips funcionals en empreses que produeixen peixos, crustacis i cefalòpodes.

8. Des del punt de vista de la recerca, quines espècies o etapes del cicle de cultiu presenten majors desafiaments?

Un dels grans reptes és definir indicadors de benestar basats en l’animal, específics per a cada etapa del cicle de vida de les espècies aquàtiques. Si bé totes les etapes són importants, la més crítica és la collita, és a dir, el moment de la mort de l’animal. A més, aspectes com el temps de dejuni previ, les condicions de confinament, els nivells bioquímics que indiquen estrès i l’efectivitat dels mètodes d’atordiment són fonamentals tant per al benestar de l’animal com per a la qualitat final del producte.

En aquest sentit, des de l’ICM estem liderant una recerca pionera juntament amb socis del Partenariat Europeu de Salut i Benestar Animal, la UNAM (Mèxic) i la UBA (Argentina) sobre la sentència de crustacis decàpodes. En concret, avaluem la seva resposta a anestèsics mitjançant tècniques com electroencefalogrames, potencials evocats visuals i mesura de la taxa cardíaca, en espècies com llagostes i gambes.

9. Quines sinergies s’estan explorant amb el futur Centre de Referència en Benestar Animal en Espècies Aquàtiques de la UE?

El nou Centre de Referència de la Unió Europea comparteix objectius similars als del projecte CEREBAL. Estem col·laborant estretament amb l’equip científic per establir les bases de les guies de benestar per espècie. Avui dia, existeixen guies d’espècies produïdes a Europa com l’orada, el llobarro o la truita, que serviran de model per desenvolupar guies adaptades a les espècies produïdes a Amèrica Llatina i el Carib.

10. Què diríeu als productors aqüícoles que consideren el benestar animal com un cost, i no com una inversió?

El benestar animal no és un luxe, és una necessitat. Les mesures de benestar milloren la qualitat del producte en sabor, textura i valor nutritiu. Encara que impliquin un cost addicional, aquest es compensa amb un producte més valuós, incloent-hi mercats internacionals que exigeixen estàndards de benestar. A més, una formació adequada del personal no s’ha de veure com una despesa, sinó com una inversió que beneficia el treballador, el productor i, per descomptat, l’animal.

Des de l’ICM volem transmetre que és possible redissenyar l’aqüicultura i la pesca cap a un model més humanitari i sostenible, en línia amb el progrés del sector, no només a Europa, si no també a Amèrica Llatina i el Carib.