Segons un nou estudi de l'ICM-CSIC, els ecosistemes meso i batipel·làgics amaguen una gran quantitat d'espècies críptiques, cosa que hauria portat a avaluacions errònies de la diversitat en aquest tipus d'entorns difícil accés.
Un nou estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) en col·laboració amb la Universitat de Galway (Irlanda), l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Okinawa (Japó) i la Universitat d'Hiroshima (Japó), ha revelat que la biodiversitat dels ecosistemes meso i batipel·làgics -ubicats entre els 200 i els 4000 metres de profunditat- podria ser molt més gran del que es pensava fins ara. En concret, el treball, publicat recentment a la revista Integrative & Comparative Biology, explora la diversitat genètica dels calamars oceànics, un dels grups menys coneguts de cefalòpodes.
Segons les conclusions, això és degut a l'existència d'una gran diversitat críptica, és a dir, a la presència d'espècies morfològicament molt similars o idèntiques que són, de fet, espècies diferents. No obstant això, els autors adverteixen que també hi ha casos més complexos en què no està clar si les diferències observades es deuen a casos recents d'especiació o a una gran estructura poblacional entre els membres d’una mateixa espècie.
"En el context actual de pèrdua de biodiversitat deguda a l'activitat antropogènica, tenir un bon coneixement de la diversitat real del planeta és clau per avaluar correctament l'abast d'aquesta pèrdua", apunta Fernando Ángel Fernández-Álvarez, l'autor principal de l'estudi.
La diversitat críptica
La diversitat críptica és probablement el problema més gran al qual s'enfronta la comunitat científica per entendre la biodiversitat, ja que fa que moltes espècies passin desapercebudes. Això és important, sobretot, en ambients poc accessibles, com ho són els ecosistemes meso- i batipel·làgics, on viuen les espècies de calamars estudiats. Així mateix, aquestes dades són imprescindibles per avaluar l'impacte de les futures pesqueries mesopel·làgiques. I és que, atès que els ecosistemes mesopel·làgics representen gran part de la biomassa oceànica no explotada, tenir un bon coneixement de la seva biodiversitat és, segons els autors del treball, "vital".
Per a l'elaboració de l'estudi, l'equip va fer servir el genome skimming, una tècnica de seqüenciació de genomes a baixa resolució que permet acoblar regions llargues del genoma que estan sobrerepresentades, com els genomes mitocondrials o el clúster ribosomal nuclear. Així mateix, seguint la metodologia dels codis de barres genètics (DNA barcoding), una tècnica de genètica comparativa, van poder donar un context global a les dades.
"La unió de les dues tècniques ens ha permès caracteritzar una diversitat taxonòmica que fins ara havia passat desapercebuda i comparar diferents marcadors moleculars, cosa que podria tenir aplicacions futures per detectar la presència d'aquestes espècies amb ADN ambiental", comenta Louise Allcock de la Universitat de Galway.
En total, es van seqüenciar uns 150 exemplars de 16 espècies de calamars oceànics atlàntics a partir de mostres recopilades en diferents campanyes cobrint les aigües internacionals atlàntiques aproximadament des del Brasil fins a Islàndia, i d'Irlanda al Canadà, a part del mar Mediterrani. La majoria dels exemplars van ser dipositats posteriorment a les Col·leccions Marines Biològiques de Referència de l'ICM-CSIC, de manera que aquestes seqüències d'ADN estan vinculades de forma permanent a un exemplar físic i la seva identificació està garantida.
De cara a futures investigacions, l'equip aprofundirà en l'estudi dels casos de diversitat críptica per poder anomenar i conèixer les diferents espècies críptiques.
"És important conèixer la diversitat de fauna mesopel·làgica a escala global i també els trets genòmics implicats en la seva especiació. D’aquesta manera esperem poder continuar descobrint espècies d'aquests ecosistemes mitjançant projectes col·laboratius internacionals", conclou Gustavo Sánchez, de l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Okinawa.