El projecte REMO, coordinat per Repsol, ha proporcionat avenços clau per garantir la seguretat dels futurs emmagatzematges geològics d’hidrogen i CO₂.
El projecte REMO, centrat en el desenvolupament de noves tecnologies fotòniques per a la monitorització sísmica en entorns marins, ha culminat amb èxit, assolint resultats molt positius. La iniciativa, desenvolupada en col·laboració entre l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), Repsol, la Universitat d’Alcalá i Aragón Photonics, ha permès avenços decisius en l’aplicació de la fibra òptica i del sensat acústic distribuït per registrar l’activitat sísmica natural i induïda. Aquests avenços són un pas clau per garantir la seguretat dels futurs emmagatzematges geològics d’hidrogen i CO₂.
“L’anàlisi sísmica amb fibra òptica ens proporciona una resolució sense precedents per detectar microsismicitat en ambients marins. REMO posa les bases per a futurs sistemes de vigilància que seran essencials en la transició energètica”, explica Arantza Ugalde, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).
Prenent el pols a l’oceà
L’equip de REMO ha treballat amb sistemes de monitorització acústica distribuïda (distributed acoustic sensing - DAS), que permeten utilitzar cables de fibra òptica, originalment dissenyats per a telecomunicacions, com a sensors sísmics distribuïts al llarg de desenes de quilòmetres. Un interrogador òptic envia polsos de llum per la fibra, detectant deformacions mínimes provocades per ones sísmiques i transformant-les en milers de punts de mesura distribuïts cada pocs metres. Aquesta tecnologia ofereix una imatge d’alta resolució de l’activitat sísmica sense necessitat d’instal·lar nombrosos sensors individuals sota el mar, reduint costos i augmentant la fiabilitat operativa.
“La capacitat de monitoritzar l’activitat sísmica amb tanta precisió permetrà optimitzar la seguretat i eficiència dels futurs projectes d’emmagatzematge subterrani de gasos, alineant-se amb la nostra aposta per noves vies de desenvolupament tecnològic en captura, ús i emmagatzematge de carboni (CCUS) com a part de l’estratègia de descarbonització de Repsol”, destaca Guillermo Marro, geofísic de Repsol.
A més, s’han integrat tècniques avançades d’intel·ligència artificial per processar en temps real la gran quantitat de dades generades pel DAS, distingint senyals sísmics rellevants del soroll oceànic.
“Hem aconseguit integrar sensors de fibra òptica amb algoritmes avançats que possibiliten una detecció fiable fins i tot en entorns marins complexos”, comenta Sònia Martín-López, investigadora de l’Institut d’Òptica (CSIC) i de la Universitat d’Alcalá (UAH).
L’experiment es va desenvolupar a la plataforma Casablanca, al mar Mediterrani, a uns 50 km de la costa de Tarragona. Allà s’hi va instal·lar l’Observatori Submarí Casablanca-DAS, utilitzant la plataforma, actualment en procés de desmantellament, com a entorn ideal per validar la tecnologia en condicions reals d’operació.
“Aquest projecte demostra que la monitorització distribuïda amb fibra òptica pot implementar-se a gran escala per a aplicacions industrials crítiques”, afegeix Francisco López, CEO d’Aragón Photonics.
Oportunitats per a la transició energètica
Per difondre els resultats a la comunitat científica i tecnològica, la setmana passada es va celebrar a l’ICM-CSIC la Jornada tècnica sobre tecnologies fotòniques aplicades a la monitorització sísmica marina, un esdeveniment híbrid que va reunir més de 60 participants de centres de recerca, empreses tecnològiques i indústria energètica. Durant la jornada es van presentar avenços en el desenvolupament instrumental del sistema DAS, la seva instal·lació i operació en alta mar, així com els mètodes d’anàlisi sísmica mitjançant dades de fibra òptica.
Amb la culminació de REMO, l’equip es posiciona com a referent en el desenvolupament de tecnologies fotòniques aplicades a la monitorització del subsol marí. Els resultats permetran millorar la seguretat i eficiència dels futurs emmagatzematges geològics, aportant eines científiques avançades que acompanyin la transició cap a una economia descarbonitzada.
El projecte mostra com la col·laboració entre centres de recerca, universitats i empreses tecnològiques pot accelerar la innovació, combinant ciència capdavantera, transferència tecnològica i sostenibilitat energètica, i situant Espanya en una posició de lideratge en aquest camp estratègic.