La recerca, liderada per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), desvela que les tortugues se submergeixen amb els pulmons parcialment inflats per mantenir la flotabilitat en aigües poc profundes, cosa que podria reduir les seves reserves d’oxigen si queden atrapades en arts de pesca.
Un nou estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha aportat noves dades sobre el comportament de busseig de les tortugues verdes juvenils en hàbitats poc profunds, un entorn clau però encara poc estudiat en el cicle de vida d’aquesta espècie. La recerca, publicada recentment a la revista Marine Ecology Progress Series, analitza com aquestes tortugues utilitzen aigües de menys de cinc metres de profunditat a les Bahames i apunta a possibles implicacions per a la conservació de l’espècie, especialment en relació amb les captures accidentals en pesqueries.
Les tortugues verdes (Chelonia mydas) passen bona part de la seva fase juvenil en hàbitats costaners poc profunds, on troben aliment i refugi. Tot i això, la major part dels estudis sobre el seu comportament de busseig s’han centrat en aigües més profundes. Per abordar aquesta llacuna de coneixement, l’equip de recerca va utilitzar càmeres instal·lades als animals i registradors de temperatura i profunditat per observar directament com es mouen i com gestionen les immersions en aquests entorns.
“Els hàbitats molt poc profunds són fonamentals per al desenvolupament de les tortugues verdes joves, però sorprenentment encara en sabem relativament poc sobre com usen l’espai o com hi respiren i bussegen”, explica Ruth Doñate-Ordóñez, una de les autores de l’estudi. “Amb la tecnologia de càmeres i sensors hem pogut obtenir una visió molt més detallada del seu comportament real.”
Hàbitats poc profunds
Els resultats mostren que les immersions en aquests entorns són relativament curtes, amb una durada mitjana d’uns 1,5 minuts. A més, l’equip va observar que la durada de les immersions augmentava amb la profunditat i amb el temps que les tortugues passaven a la superfície abans de tornar a submergir-se. En canvi, la temperatura de l’aigua no va mostrar una influència significativa en la durada dels bussejos.
L’anàlisi del comportament registrat per les càmeres també va revelar una relació clara entre el tipus d’activitat i la durada de la immersió. Les immersions més curtes acostumaven a estar associades amb comportaments actius, com ara desplaçar-se o alimentar-se, mentre que les immersions més llargues es vinculaven principalment amb períodes de descans al fons.
Segons l’equip investigador, aquests patrons podrien estar relacionats amb la manera com les tortugues regulen la flotabilitat en aigües poc profundes. En aigües profundes, les tortugues poden omplir completament els pulmons abans de submergir-se, cosa que els proporciona grans reserves d’oxigen, però també fa que tendeixin a flotar. En canvi, en aigües molt poc profundes això pot dificultar mantenir-se prop del fons.
“Els nostres resultats suggereixen que les tortugues podrien iniciar les immersions amb els pulmons només parcialment inflats per mantenir una flotabilitat neutra”, explica Ruth Doñate-Ordóñez. “Això els permetria quedar-se prop del fons amb menys esforç mentre s’alimenten o descansen.”
Implicacions per a la conservació
Aquest comportament podria tenir implicacions importants per entendre millor els riscos associats a les captures accidentals en pesqueries. La captura accidental —coneguda com a bycatch— és una de les principals amenaces per a moltes espècies de tortugues marines arreu del món.
Si les tortugues bussegen amb els pulmons només parcialment inflats, la quantitat d’oxigen disponible durant la immersió també podria ser menor. En conseqüència, si un animal queda atrapat sota l’aigua en una xarxa o un altre art de pesca, podria disposar de menys temps abans d’esgotar les reserves d’oxigen.
“Si aquesta hipòtesi es confirma, les tortugues capturades en hàbitats poc profunds podrien ofegar-se més ràpidament que aquelles atrapades en aigües més profundes”, assenyala Nathan Robinson, un altre dels autors de l’estudi. “Això posa de manifest la importància d’entendre com utilitzen aquests entorns.”
Per a les autores i autors del treball, comprendre com les tortugues usen els hàbitats costaners pot ajudar a dissenyar estratègies de gestió i conservació més efectives. “Conèixer el comportament de busseig en aquests ecosistemes ens ajuda a identificar quan i on poden ser més vulnerables a les activitats humanes”, expliquen. “Aquesta informació és clau per desenvolupar mesures que redueixin les captures accidentals.”
La recerca també demostra el potencial de les noves tecnologies per estudiar animals marins en llibertat. Les càmeres portades pels animals, combinades amb sensors ambientals, permeten observar comportaments que fins fa poc eren difícils d’estudiar amb detall.
“Cada vegada tenim eines més sofisticades per veure el món des de la perspectiva dels animals”, destaca un membre de l’equip. “Això no només millora el nostre coneixement científic, sinó que també pot tenir un impacte directe en la conservació.”
Les tortugues verdes estan catalogades com a espècie amenaçada en moltes regions del món, tot i que algunes poblacions han mostrat signes de recuperació gràcies a dècades d’esforços de conservació. Tanmateix, continuen enfrontant-se a múltiples pressions, com la pèrdua d’hàbitat, la contaminació i les captures accidentals.
Segons l’equip investigador, les futures investigacions podrien ampliar aquests resultats analitzant altres poblacions o comparant el comportament de busseig en diferents tipus d’hàbitat. També destaquen la necessitat d’integrar aquesta informació en la gestió pesquera i en les polítiques de conservació.
“Protegir les tortugues marines requereix entendre en profunditat com utilitzen el seu entorn. Estudis com aquest aporten peces clau del trencaclosques i ens ajuden a avançar cap a una convivència més sostenible entre les activitats humanes i la biodiversitat marina”, conclouen.