L'informe 'Estat de la Natura a Catalunya 2020' destaca la importància de les reserves marines per a la recuperació de la biodiversitat marina de la costa catalana.
El mar Mediterrani, que ocupa menys de l’1% de la superfície marina del planeta, acull el 10% de totes les espècies marines, de les quals un 30% són endèmiques. Tanmateix, en zones com Catalunya manca informació bàsica sobre la biodiversitat marina per garantir-ne la conservació, segons es desprèn de l’informe ‘Estat de la Natura a Catalunya 2020’, elaborat per encàrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
A més, segons aquest document, que s’ha presentat avui, la sobrepesca i la pressió demogràfica a la costa catalana estan tenint impactes cada cop més importants sobre els ambients marins de les costes catalanes. En aquest sentit, l’informe destaca que tècniques de pesca com ara l’arrossegament empobreixen el fons marí i atrapen espècies amenaçades de forma accidental com és el cas d’alguns peixos cartilaginosos (a Catalunya el 65% dels taurons i el 42% de les ratjades ja són considerades en perill d’extinció), tortugues i ocells (sobretot les baldrigues).
Davant d’aquest escenari, el document subratlla la importància de les reserves marines per a la recuperació de moltes espècies, i posa d’exemple la Reserva Natural Parcial marina de les Medes, on han augmentat les poblacions de peixos, sobretot dins de la reserva, però també a l’àrea perifèrica.
D’altra banda, l’informe constata que el canvi climàtic està tenint efectes evidents en el medi marí català, com ho són les proliferacions d’espècies associades a l’escalfament de l’aigua com ara algunes meduses i algues filamentoses, i la recurrència d’ones de calor marines, que estan provocant episodis cada cop més freqüents de mortalitat massiva de diferents espècies. Segons el document, aquests episodis sovint afecten espècies amb interès comercial, com és el cas del musclo al Delta de l’Ebre.
“En ple segle XXI el mar a Catalunya continua sent un gran desconegut. No disposem d’informació tan bàsica com una bona cartografia tant d’hàbitats marins ni tenim prou dades sobre l’estat de conservació i l’evolució de les poblacions d’espècies emblemàtiques incloses en tractats internacionals. Sense aquestes dades no es poden implementar mesures eficients que afavoreixin la recuperació de la biodiversitat marina”, lamenta l’investigador de l’ICM Joaquim Garrabou, que ha participat en l’elaboració de l’estudi.
En general, l’informe ‘Estat de la Natura a Catalunya 2020’, evidencia que Catalunya viu un declivi progressiu i generalitzat de la seva biodiversitat, que s’ha reduït un 25% en els darrers divuit anys. No obstant això, segons aquest document, la pèrdua de biodiversitat a Catalunya no és igual en els diversos ambients o hàbitats, sinó d’un 54% en el cas de les espècies animals que viuen en rius, llacs i aiguamolls, d’un 34% en el cas de les espècies d’ambients agrícoles i prats, i d’un 12% en el cas de les espècies que troben refugi als boscos i matollars.
Les conclusions de l’informe apunten que els canvis en els usos del sòl i l’explotació directa són els principals responsables de la pèrdua de biodiversitat en els ambients no marins, si bé s’observa que el canvi climàtic i l’arribada d’espècies exòtiques invasores tenen un impacte cada cop més gran. El motiu de fons d’aquesta tendència és, segons aquest document, un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible.
Fruit d’un esforç col·lectiu
L’informe publicat avui ha estat un encàrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)", que han elaborat el document conjuntament amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i l’ICM. Les dades s’han extret de més de 40 entitats de recerca, universitats, administracions, associacions privades i ONG i centenars de persones voluntàries agrupades en projectes de ciència ciutadana.
L’elaboració de l’Informe s’ha adaptat al context de Catalunya el Living Planet Index (LPI), un indicador global emprat per Nacions Unides per fer el seguiment de la biodiversitat al planeta, que de moment es basa només en informació sobre els animals vertebrats. En el cas de Catalunya, com han fet altres països europeus, s’hi ha afegit informació d’invertebrats (només papallones). L’LPI-Cat s’ha calculat a partir de les dades de tendències de 321 espècies incloses en 7 programes de seguiment a gran escala i a llarg termini que Catalunya té actius actualment.
Necessitat d’enfortir les polítiques de conservació
Els resultats de l’informe avalen la necessitat de desplegar una política ambiciosa i efectiva de conservació del medi natural i la biodiversitat. De fet, aquest document vol ser l’inici de l'avaluació del desplegament de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat 2030. Per això, recull algunes de les accions concretes que s’han dut a terme a Catalunya per revertir la pèrdua de biodiversitat. Entre elles destaquen protegir espais naturals a través de la Xarxa d’Espais Protegits de Catalunya o crear plans i accions de conservació d’espècies amenaçades. Aquestes i altres accions han permès mitigar la pèrdua de biodiversitat i recuperar les poblacions d’algunes espècies fortament amenaçades com és el cas de la llúdriga, l’os bru o el xoriguer petit entre d’altres.