El ICM-CSIC treballa intensament per implantar mesures que mitiguin el dolor, angoixa o patiment a les espècies aqüícoles explotades.
S'estima que el 2050 la població mundial haurà crescut un 50% i, en conseqüència, el consum global de proteïna també creixerà. Això farà necessari haver d'incrementar la producció animal i, en concret, la producció aqüícola, per la qual cosa caldrà millorar l'eficiència i la sostenibilitat dels processos de cultiu i pesca emprats actualment.
Segons les investigadores i investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, això implica millorar el benestar de les espècies aqüícoles explotades. En l'actualitat, hi ha diferents regulacions i protocols per assegurar el benestar dels peixos i cefalòpodes cultivats al laboratori, i en el cas dels crustacis s'espera que es puguin plasmar en un futur pròxim, si bé no existeix una legislació que reguli la producció d'espècies aqüícoles.
Davant d'aquest escenari el mes de febrer passat el ICM-CSIC va organitzar, juntament amb investigadors i gestors d'altres entitats nacionals i internacionals, un curs de benestar animal d'espècies aquàtiques dirigit principalment a professionals al servei de les administracions públiques i acadèmics de països de Llatinoamèrica.
L'objectiu d'aquesta formació, que forma part d'un programa per millorar la gestió dels recursos marins liderat pel CSIC i finançat per la AECID (Agència Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament) en el marc del projecte Interconnecta, que busca augmentar la productivitat aquàtica a països de Llatinoamèrica i Carib, és millorar els mètodes de producció aqüícola en aquests països aplicant mesures que garanteixin el benestar animal, revalorin el producte i millorin així la seva acceptabilitat per part del consumidor.
El marc legislatiu
Actualment, no hi ha cap legislació a la Unió Europea que reguli i asseguri l'aplicació de les estratègies i els protocols disponibles orientats a preservar el benestar animal per part d'empreses dedicades a la pesca i l'aqüicultura.
Tot i això, a Espanya algunes empreses han començat a aplicar, recentment i de forma voluntària, mesures per minimitzar el patiment de les espècies capturades al mar. Aquest és el cas de l'atordiment previ al sacrifici de la tonyina vermella o les millores en el cultiu del turbot i el llagostí.
"Aquestes millores impliquen un cost econòmic addicional, però també contribueixen a augmentar la qualitat del producte final", exposa Guiomar Rotllant, investigadora de l'ICM-CSIC, coordinadora del curs i experta en crustacis. Segons ella, "és el mateix consumidor qui estimula la implantació de pràctiques que assegurin el benestar animal en estar disposat a abonar un import superior per un producte quan s'ha obtingut respectant els requeriments de benestar i sostenibilitat adequats".
A Catalunya, tant des del comitè d'ètica deI ICM-CSIC com des del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat s'estan aplicant els protocols i normatives estrictes de la Unió Europea que regulen l'experimentació animal amb finalitats científiques en peixos i cefalòpodes.
Així mateix, el personal de l'Institut continua treballant per implantar mesures que mitiguin el dolor, angoixa o patiment a les espècies aqüícoles explotades, cosa que permet promoure una producció d'espècies aquàtiques amb elevats estàndards de benestar.